OSASUNA-GIRONA (2-1)
Les ganes de l’Osasuna per anar a la Conference League desarboren el Girona

L’Osasuna no va deixar escapar l’oportunitat de tornar a Europa 16 anys després de l’última sortida pel continent. Les ganes del club navarrès, repartides entre el color d’una grada plena, esgotades les entrades, i la força dels jugadors, van desarborar el Girona, que aspirava a aquesta plaça amb la boca petita, i amb menor ambició per les seves inferiors possibilitats.
L’Osasuna va encarrilar la victòria que necessitava poc després que el bitllet europeu comencés a perillar quan l’Athletic es va avançar al Bernabéu. L’altre objectiu gironí, saldada la salvació folgadament, era superar els 51 punts del Girona de Pablo Machín i no ho va poder consumar el conjunt de Michel a l’encadenar les cinc últimes jornades amb dos empats i tres derrotes. Va culminar la Lliga de la tornada a Primera amb 49 punts i en la desena posició.
Abde va torturar Arnau durant el primer temps, però en el segon va ser Miguel qui va viure un suplici, ja que els dos gols van arribar per la seva banda. Van ser, tots dos molt semblants, amb el mateix final: rematada de Budimir a boca de canó davant els quals Gazzaniga no va poder fer res.
L’aclaparament del primer temps a l’àrea del Girona es va traslladar a la de l’Osasuna en l’últim minut del temps afegit, que n’hi va haver per dos o tres xocs en un inici accidentat. Tsygankov va rematar amb la dreta i va obligar Aitor a reaccionar traient una gran mà. En el córner subsegüent, Bernardo va rematar de cap creuat, massa creuat.
Aquesta reacció convidava a augurar un altre Girona que, si més no, igualés les ànsies locals per entrar a Europa, però l’equip de Michel es va trobar que l’Osasuna va encertar les ocasions que havia malgastat en el primer temps mitjançant Abde i Budimir. L’ariet croat va anotar dos gols en dos centres des de la dreta, primer de Barja i després de Moncayola que el van deixar amb tot l’avantatge del món.
Els canvis que va introduir Michel van revitalitzar immediatament el Girona, que havia fet un pas endavant, ja que els gols ‘rojillos’ van arribar en els contraatacs. Aleix va aportar joc al centre del camp i Stuani va reforçar la presència a l’àrea, tot i que poc després Taty Castellanos era substituït i no va acceptar de bon grat, creuant unes paraules amb Michel.
Fitxa tècnica
Osasuna: Aitor Fernández; Rubén Peña, Aridane, D. García, Manu; Torró, Moncayola, Aimar; Kike Barja, Budimir, Abde. Tècnic: Jaboga Arrasate. Canvis: J. Cruz pel D. García (m. 6); Chimy Ávila per Budimir (m. 70), R. García per Barja (m. 70); Moi Gómez per Abde (m. 85); Ibáñez per Moncayola (m. 85).
Girona: Gazzaniga; Arnau, Bernardo, David López, Miguel; Romeu; Tsygankov, Iván Martín, Yangel, Riquelme; Castellanos. Tècnic: Michel Sánchez. Canvis: Stuani per Riquelme (m. 59); Aleix per Yangel (m. 59); Yan Couto per Bernardo (m. 65); Reinier per Castellanos (m. 65); Hernández per Miguel (m. 85).
Gols: 1-0 (m. 52), Budimir, 2-0 (m. 55), Budimir; 2-1 (m. 75), Reinier.
Notícies relacionadesÀrbitre: Ortiz Arias (madrileny).
Targetes: Yangel, Bernardo, Moncayola, Yan Couto, Stuani, Gazzaniga.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- La caixa de ressonància ¿Qui dimonis és Kiko Veneno?
- Dol als fogons Mor Montse Guillén, la pionera que va triomfar als EUA amb la cuina catalana
- Joia arquitectònica La reforma de la plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur de l’històric CAP del Raval
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç