El City de Guardiola conquereix la Premier després de la derrota de l’Arsenal

L’Arsenal s’ha rendit. S’ha rendit incapaç de seguir la supersònica carrera del City de Guardiola, que s’ha tornat a proclamar campió de la Premier. Ni tan sols ha tingut necessitat de jugar perquè l’equip d’Arteta ha claudicat al camp del Nottingham (1-0, gol del nigerià Taiwo Awoniyi), exhaust –ha sumat nou punts dels últims 24 en joc– com l’havia deixat la superba reacció ‘citizen’.

Aquest diumenge juga contra el Chelsea al seu estadi (17.00 h) ja lluint orgullós la corona de campió. És la cinquena Premier en set anys de Guardiola, que viu la seva setmana gran a Anglaterra després d’eliminar el Madrid de la Champions amb un inoblidable i meravellós 4-0 que ja figura en la llista d’obres mestres després de treure’s el «dolor» que tenia dins des que va ser engolit fa un any al Bernabéu.

Onze Lligues en 14 temporades

El City va camí d’Istanbul, amb la Premier a la butxaca, que significa l’onzena Lliga per a Guardiola. Va guanyar tres de quatre amb el Barça, va aixecar tres Bundeslligues de tres i suma cinc de set de possibles a Anglaterra. O sigui, 11 Lligues en 14 temporades. Dotze en 15 si s’hi inclou la que va conquerir com a tècnic del filial quan va portar el Barça al campionat en Tercera Divisió.

Awoniyi está IMPARABLE 🔥🔥

El Nottingham Forest pone contra las cuerdas al Arsenal y puede darle el título al Manchester City 😲#PremierLeagueDAZN ⚽🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 pic.twitter.com/ZbixKeeab7

— DAZN España (@DAZN_ES) 20 de mayo de 2023

Una Premier que tenia perduda al gener quan l’Arsenal dominava amb certa solvència –tenia cinc punts d’avantatge en el liderat– sense que intuís llavors que el desbocat City de Guardiola li passaria per sobre encadenant fins a 10 victòries consecutives en les 10 últimes jornades. Trenta de 30 amb el consegüent impacte emocional en el rival londinenc, que ha desgastat de tal manera que ha aixecat la bandera blanca de la rendició.

Del foc perdut a la passió pel triomf

Aquest avantatge va arribar a ser, encara a mitjans de gener, de vuit punts. Vuit punts que van ser volatilitzats per un equip, el de Guardiola, que ha viscut en constant reinvenció, capaç com ha sigut el tècnic d’integrar Haaland en el teixit tàctic fins a convertir-lo en una arma tan letal com impossible d’anul·lar. No només això. L’entrenador ha ordenat un canvi de sistema, i ha inclòs Stones com a central / mig centre juntament amb Rodri. Així ha ampliat el catàleg de registres de l’equip.

De tan nou que és ningú sap com parar-lo. Quan els rivals creuen tenir l’antídot, ja és massa tard. La solució no era el que havien vist, sinó el que no imaginaven. Guardiola va un pas per endavant. I ni Arteta, que havia sigut ajudant seu en el City, té la clau de la caixa forta. Pep l’hi ha anat canviant cada dia.

Tot i que ha necessitat, això sí, posar-se seriós i elevar el to de veu per aixecar un equip, el seu, que vivia amb burocràcia el pas de la Premier. En aquella bronca s’estava creant la llavor de la cinquena Premier. «Estem com... quatre Premiers en cinc anys i jo veig l’Arsenal, la passió... ¿Què té? Dues dècades, 20 anys sense guanyar la Premier i ara mateix maten per cada pilota; nosaltres, no», va alertar el tècnic del City, cansat de veure els seus jugadors sense entusiasme. No tenien ànima. Jugaven i punt. Bé, però res més. «Oh, ¡que bé fem la sortida de la pilota! ¡La pressió! Però hi ha alguna cosa dins que no tenim», va afirmar enfadat.

Por a l’altura de l’Arsenal

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

De sobte, Guardiola va encendre el seu equip. Va cremar a la recerca de la passió que no tenia, i va emprendre una embogida carrera que semblava que no el portava enlloc perquè no només necessitava ser perfecte –ho ha sigut–, sinó que requeria que l’Arsenal sentís la por de l’altura. El vertigen a allò desconegut.

Les dues circumstàncies s’han fusionat en quatre mesos que seran recordats per sempre a Anglaterra. O quan Arteta, un dels més bons alumnes del guardiolisme, no ha pogut amb Guardiola. Set anys, cinc Premiers, tres de consecutives, una cosa mai vista en els temps contemporanis.