SUÈCIA, 2 – ESPANYA, 1

Espanya perd el cap a Suècia

La selecció tampoc guanya en la seva sisena visita al país nòrdic i es complica la vida al grup cedint el liderat

Espanya perd el cap a Suècia

Claudio Bresciani / Efe

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Espanya mai ha guanyat a Suècia i la llegenda de l’inviolable país nòrdic continuarà un temps més. La sisena visita es va saldar sense triomf. Ni tan sols amb el cinquè empat, resultat més habitual de ‘la Roja’ a tall de consolació, sinó amb la segona derrota. Greu derrota, especialment en aquesta ocasió. Espanya es va deixar el liderat a Solna, enderrocada per l’onze nòrdic, el seu pitjor i més directe rival del grup, que l’avantatja en dos punts i amb un partit menys disputat.

En res es va assemblar el duel d’ahir a la nit amb el que van protagonitzar a Sevilla el 14 de juny. Aquell soporífer 0-0 es va transformar en un vertiginós partit d’anada i tornada, amb dos gols en els primers cinc minuts i successius atacs i contraatacs en el tram final després del 2-1. Espanya va atacar malament i Suècia va rematar pitjor.

Tot i que es reprenia la fase classificatòria per al Mundial, el partit feia pinta de nova etapa, entre que va acabar el projecte de l’Eurocopa al juliol, s’obria una altra temporada internacional i Luis Enrique havia incorporat set jugadors diferents, cap del Madrid, per cert, això no va canviar. Carlos Soler, un dels debutants, es va estrenar com a titular. No ho era en la selecció olímpica de Tòquio, i va ser una de les sorpreses de l’alineació que tant complau donar al tècnic. L’interior del València va ocupar el lloc de Pedri, tot i que es va situar a la dreta, on s’entendria millor amb Ferran Torres, el seu excompany a Mestalla.

Soler, protagonista

I allà a la dreta el va trobar Jordi Alba en una centrada que Soler va rematar de sobrebot. El debut somiat va durar només uns segons, potser un minut llarg. La següent pilota que va tocar el centrecampista, tot just treure de centre Suècia, va ser una mala passada enrere i pitjor controlada per Busquets, que Isak va robar per batre Simón.

El frenètic inici es va allargar molt més temps que la brevíssima fase de l’estira-i-arronsa golejador. El ritme també va ser diferent al de Sevilla, i no només perquè la temperatura fos molt més fresca. Res del pesat teva-meva espanyol de llavors, forçat, també, per l’extremat esperit defensiu suec. Una mica avergonyit, o així ho va semblar a la prèvia, el seleccionador Jan Andersson va manifestar que voldrien tenir més la pilota.

No la van tenir gaire més; el que van fer va ser endarrerir-se menys al camp, ser agressius en la disputa i mostrar-se ambiciosos després de la recuperació de la pilota. Les seves transicions van ser meteòriques buscant i trobant Isak i Kulusevski, portents físics en carrera i en el cos a cos. Aquest va ser un dels greus problemes per als quals Luis Enrique no va trobar solució: ni els centrals s’atrevien a avançar-se per impedir les recepcions ni els centrecampistes estaven pendents de dissuadir la passada cap a ells. 

Els dos davanters van fer anar de cul la defensa espanyola, que els doblava en nombre, tot i que Suècia va tenir la virtut de crear situacions d’un contra un, amb la qual cosa la inferioritat desapareixia. Van córrer tant i tan ràpid que amb l’asfíxia dels últims metres desapareixia la seva clarividència en la rematada. Afortunadament. Eric i Laporte van viure una nit anguniosa.

A la contra volava Suècia i retrocedia Espanya, que en l’atac estàtic necessitava més futbolistes amb desbordament. Va abusar l’equip de les centrades llunyanes que van facilitar molt la tasca local, contagiada Espanya de l’accelerat ritme del primer temps, obligada després pel gol de Claesson, que va rebre sol a l’àrea en una acció en la qual Kulusevski va arrossegar tres espanyols fins a la línia de banda.

Adama s’atreveix 

L’aparició d’Adama Traoré va reparar una de les carències: la falta d’atreviment. Es va jugar totes les pilotes davant Augustinsson, a qui deixava clavat en les arrencades. Però Adama, cada vegada que aixecava el cap, no trobava cap destinatari. Les sortides de Pablo Sarabia i Marcos Llorente van accentuar l’aposta per la individualitat, a tall de revulsiu per pal·liar la passivitat de Gerard i Morata, més pendents de la rematada que de la col·laboració constructiva.

El vertigen, incessant a mesura que es consumia el partit, afavoria els interessos espanyols fins i tot a costa d’encaixar el tercer. Suècia va continuar deixant espais, sense tancar-se com a Sevilla a defensar el resultat. Allà va ser un míser empat; ahir a la nit, era una extraordinària victòria que va netejar la seva imatge. 

Notícies relacionades

El pròxim partit d’Espanya serà diumenge. Rep Geòrgia a l’estadi Nuevo Vivero de Badajoz, que ahir va sucumbir a casa davant Kosovo, que va sumar així la seva primera victòria. Un autogol del central Davit Khocholava (m. 18), va condemnar els georgians a la cua de la taula. 

Ffitxa tècnica