Les estrelles emergents de la Lliga

Aquest divendres es reprèn la Lliga amb el Valladolid-Leganés (19 h.) i el Sevilla-Athletic (21 h.). Comença la segona meitat de la temporada amb l’última jornada de la primera volta. Un semestre que ha deixat noms propis pendents de confirmació a partir d’ara, quan la competició s’encamina cap a la seva fase decisiva.

El més repetit és el de Martin Odegaard. Per les seves notables actuacions i perquè, a la fi, sembla confirmar les altíssimes expectatives creades quan el Reial Madrid el va fitxar a so de bombo i platerets el 22 de gener del 2015. Només tenia 16 anys. Ara ha complert ja els 21 i despunta en la Reial Societat, després de passar un procés de maduració esportiva durant dues temporades i mitja a Holanda (Heerenveen i Vitesse). La Reial és cinquena a la Lliga.

Madurs i verds

L’experiència amb Odegaard suggereix al Madrid que hauria d’adoptar la mateixa determinació amb dos dels joves incorporats precipitadament al primer equip, entre la necessitat esportiva i la propagandística. Des del Brasil van arribar verds per al nivell de la Lliga. 

Rodrygo Goes ha marcat quatre gols en la Champions (tots al Bruges) i un al Leganés i l’Osasuna en 14 partits. Farà 19 anys el 9 de gener. Vinicius ja els té. El que no té és gol. Una fama de desencertat que amenaça de llastar la seva carrera. Suma 2 gols en 15 partits a la seva segona campanya al Madrid.

Des de l’Uruguai va arribar en silenci, i ja madurat, Fede Valverde (21 anys), que s’ha consolidat al centre del camp blanc al costat de Casemiro i Kroos. En canvi, estava clar que ho aconseguiria Frenkie de Jong, l’aposta de futur barcelonista (22) que va costar 75 milions l’estiu passat procedent de l’Ajax. El jugador més regular de la plantilla. Ha participat en els 24 partits oficials de l’equip.

Dos gols en 10 partits són els que ha marcat Carles Pérez (21 anys) en el Barça, que també pot presumir de la seva parella de promeses, però suplents, com les del Madrid. Anssumane Fati és el més jove de tots aquests projectes (17 anys) i ha inscrit el seu nom en el rècord de precocitat golejadora en la Champions. Ha renovat contracte tres vegades com a senyal de la cega confiança que té el Barça en ell.

Igual que la del València en Ferran Torres, un dels noms de la Lliga. Compleix la tercera campanya al primer equip i és titular indiscutible amb 19 anys. També ha abastat un rècord: el més ràpid de la història valencianista en sumar 50 partits de Lliga. Cent milions de clàusula blinden la continuïtat de l’interior a Mestalla.  

Joao Félix és un altre dels joves de la Lliga (20 anys) i és titular en l’Atlètic obligat pel cost (126 milions pagats al Benfica). La seva producció golejadora (4) no assoleix el previst, mentre mira d’adaptar-se a un futbol de més nivell i, sobretot, a les exigències de Diego Simeone.

Gols per sobreviure

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Ja està adaptat Luis Ezequiel Chimy Ávila (25 anys). Quart en la llista de golejadors, però el primer dels mundans. El precedeixen tipus teòricament inabastables com Messi, Benzema i Suárez. Vuit gols ha aportat a l’Osasuna en 17 partits jugats; els mateixos que el veterà Lucas Pérez per a l’Alabès. Claus tots ells perquè els dos conjunts flotin per sobre de les posicions de descens.

El partit al Bernabéu va consagrar del tot Unai Simón, el porter de l’Athletic. És la seva primera campanya com a guardià de l’exigent porteria bilbaïna. Successor de Kepa i Herrerín, a qui ha relegat a la suplència, s’ha apropiat de la titularitat. Als 22 anys té una llarga carrera a San Mamés tret que una oferta el convidi a marxar atesa la carestia de porters fiables.