13 jul 2020

Anar al contingut

FET HISTÒRIC EN EL FUTBOL

L'àrbitra francesa Frappart, gran triomfadora a la Supercopa

El món del futbol mostra admiració i elogia la perfecta actuació de la col·legiada que va fer història al dirigir el Liverpool-Chelsea

"Si haguéssim jugat com van arbitrar elles, hauríem guanyat per 6-0", va comentar Jurgen Klopp a l'acabar la gran final d'Istanbul

Emilio Pérez de Rozas

L'àrbitra francesa Frappart, gran triomfadora a la Supercopa

Emrah Gurel

Ho va dir el tècnic alemany Jurgen Klopp, al capdavant del vencedor Liverpool, actual campió d’Europa: “Si arribem a jugar com ha arbitrat ella, guanyem 6-0”. No hi ha cap elogi més gran per a l’àrbitra francesa Stéphanie Frappart, de 35 anys, que ahir, en una final de la Supercopa d’Europa apassionant i dificilíssima de dirigir, va treure matrícula d’honor segons el món del futbol, que a aquestes hores elogia la decisió que aquesta col·legiada de la Val-d'Oise (França) fos la protagonista d’un fet més que històric, absolutament impensable fa pocs anys o mesos.

Frappart es va convertir ahir, al Besiktas Stadium, d’Istanbul (Turquia), en la primera dona en arbitrar un partit masculí de màxim nivell de la UEFA i no només va superar l’examen a tots els nivells, tècnic, físic i de comandament, sinó que va tenir una actuació excel·lent junt amb els seus assistents, la seva compatriota Manuela Nicolosi i la irlandesa Michelle O’Neill. Frappart.

Una carrera meteòrica

Tothom intuïa que Frappart, protagonista d’una carrera meteòrica, aconseguiria els comandaments de la final des del minut u. A l’abril va fer el salt a la Primera Divisió francesa després de cinc temporades arbitrant a Segona. “Tinc les competències i capacitats per ser aquí", va dir llavors. I ho està demostrant. Va ser també l’àrbitra de la final de la recent Copa Mundial Femenina, que va enfrontar els Estats Units i Holanda.

"Era un moment històric, tenien moltíssima pressió a sobre i elles van fer una gran feina"

Jurgen Klopp

Entrenador alemany del Liverpool

Durant tota la primera meitat, Frappart no va abusar del xiulet i va deixar les grogues a la butxaca. Una falta de Van Dijk en el minut 4, en què l’holandès va bloquejar una passada de Giroud, va suscitar uns momentanis dubtes perquè la col·legiada va xiular falta, però no va treure targeta. Més gran va ser la polèmica a les xarxes socials al minut següent, quan Mané es va arriscar a una xilena i va tocar amb la pilota el braç de Christensen. L’afició del Liverpool demanava penalització per mà, però Frappart no ho va considerar: les noves regles estableixen que només es penalitza si els braços no estan en "silueta habitual", i no va ser el cas del defensor 'blue'.

Control absolut del partit

En el minut 40, Frappart va anul·lar un gol de Pulisic per fora de joc, i el VAR li va donar la raó. L’afició no va protestar més de l’habitual. També la segona part va començar sense grogues, malgrat algunes faltes en els dos costats. Va ser en el minut 79 quan Frappart va començar a mostrar mà dura, primer amb una groga a Azpilicueta per protestar una falta i en el 84 amb una altra targeta per a Henderson, que havia fet caure Emerson.

La decisió més polèmica va poder ser el penal que va xiular en la pròrroga, castigant Adrián, que s’havia tirat als peus d’Abraham. La mesura va permetre Jorginho marcar el 2-2 i equilibrar el marcador. Però tampoc es va registrar una protesta especial a les grades de l’afició vermella. Tampoc quan en el minut 106 n’hi va caure una altra de groga a Alexander-Arnold.

Els elogis de Klopp

Es va confirmar el que havia dit Frappart, gran protagonista en la prèvia i després del partit, quan li van preguntar sobre la seva presència en aquesta final: "Cada equip juga diferent, però el futbol és el mateix per a dones i homes".

Malgrat que el món del futbol no cessa en aquests moments d’elogiar l’actuació de Stéphanie Frappart, en tots els seus aspectes, ja que sempre, sempre, va estar ben col·locada gràcies a la seva fantàstica preparació física, és evident que el comentari fet per Klopp a l'acabar el partit recull, sens dubte, el que pensa tothom d’aquest esdeveniment històric. “Li he dit a Stéphanie després del partit que si haguéssim jugat com elles han arbitrat, hauríem guanyat 6-0. Han fet un bon partit. Han fet una gran feina. Han estat realment bé. S’ha de tenir en compte que tenien moltíssima pressió a sobre, ja que es tractava d’un moment històric. I tant Stéphanie com les seves companyes han fet el que havien de fer a tota hora. No podria tenir més respecte per elles del que tinc”.