Rússia perpetua la maledicció anglesa del debut

Un gol en el temps afegit que frustra la primera victòria en un debut. Anglaterra seguirà avui llepant-se les ferides, com fa des del 1968, i en la seva vuitena participació en l’Eurocopa sumarà una altra estrena sense guanyar. Sembla més una maledicció que una tradició, perquè l’onze anglès es va merèixer un triomf ampli i còmode, i va acabar retirant-se als vestidors amb l’ànim destruït, capcot. Com tantes i tantes vegades.

Feia tota la pinta que s’acabaria la negra ratxa anglesa quan Eric Dier va estampar un violent xut de falta a la xarxa d’Akinfeiev, un colós fins llavors que estava amargant la nit a la colla de Hodgson amb les seves aturades. Va ser un miratge. Fràgil i breu, tot al contrari que l’eterna desgràcia dels britànics, que compten les seves estrenes per decepcions: van perdre la semifinal del 1968, van empatar en els debuts del 1980 (contra Bèlgica), el 1992 (Dinamarca), el 1996 (Suïssa) i el 2012 (França), i van sucumbir el 1988 (Irlanda) i el 2004 (França). Ni tan sols Dier, un d’aquells joves  descarats que pretenen canviar el destí d’Anglaterra, va poder trencar aquesta pesant llosa.

SUPERIORITAT ANGLESA

Ni amb la gardela del centrecampista del Tottenham ni amb l’excel·lent actuació dels altres es va acabar el mite d’Anglaterra, famosa també per la seva debilitat en les tandes de penals. Es va merèixer la victòria. I àmplia, amb un excel·lent primer temps en què va collar el quadro rus, que va clavar el cop a l’últim moment quan Gluixakov va rematar sobre la línia un cop de cap del capità Berezutski en una desesperada pujada amb el temps acabat.

Notícies relacionades

Hooligans: tercer assalt més sanguinari

El Girona, triomf d’una gestió moderna

Anglaterra va exhibir molt de futbol, prou per sumar els tres punts i no haver de mirar ara des de baix els veïns de Gal·les. Walker i Lallana es van cansar de combinar per la dreta. Van camuflar la coixesa de l’equip, que per l’altre costat només va atacar quan Rose doblava Sterling. Teòricament l’interior esquerre era Rooney, però ja no està per a gaires carreres per la banda i fa d’organitzador. Com si fos Xavi, de distribuïdor, i apareixent de tant en tant. Va ser seu el remat que mereixia la glòria abans que Dier, però Akinfeiev un altre veterà il·lustre, l’hi va negar. El meta va tenir prou força per treure el xut de Rooney, però Dier li va doblegar les mans tres minuts després.

Cap centrada va trobar Kane. Vardy, l’altre golejador, va ser suplent, i totes les rematades van procedir de la segona línia. N’hi havia d’haver prou amb això. En realitat, n’hi havia prou. Anglaterra tenia el control i creava ocasions. La pressió a Rússia, per moments, va ser semblant a la tristament exercida pels aficionats als carrers. Ni al camp ni fora va acabar donant una alegria. A ningú.