Males cares a Curitiba

La tornada a Curitiba, una vegada consumat el 'maracanaço', ha portat la depressió a la selecció espanyola. I les males cares. El campió del món s'ha acomiadat del Mundial amb un cruel 7-1 global en dos partits que retraten la descomposició del grup, unit a més a les queixes de Xabi Alonso. "No hem sabut mantenir les ganes, la quota d'alegria i d'èxit estava complerta, esgotada". Aquesta duríssima denúncia no ha estat seguida per cap dels seus companys. "És la seva opinió, jo crec que aquest no ha sigut el problema", li ha replicat amb contundència Andrés Iniesta. "Jo he vingut aquí a guanyar", ha afegit Diego Costa.

D'aquesta manera, la tranquil·litat prèvia en el grup ha saltat pels aires després d'un horrible Mundial on Espanya ni tan sols ha competit. No només pels set gols encaixats, no només perquè no ha estat fidel al seu estil, el que l'ha portat a l'èxit, no només perquè els seus davanters (Costa, Torres i Cesc) no han rematat ni una sola vegada a porta, no només perquè Xavi, el líder ideològic, es va quedar a la banqueta sense jugar ni un minut en el decisiu xoc contra Xile. El problema d'Espanya és que no ha estat ella mateixa en cap moment. I a Curitiba només es veuen males cares en els inútils dies previs al duel amb Austràlia, dilluns que ve.