HISTÒRIA D'UNA TRADICIÓ
¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?
La planta típica nadalenca tenia propietats afrodisíaques per a celtes i víkings
Una pareja se besa bajo la planta del muérdago.
El vesc (Viscum album) és una planta semiparàsita, és a dir, que viu i germina sobre altres vegetals. El seu fruit és una enganxosa baia blanquinosa que es torna comestible quan madura i que és molt apreciada pels ocells. I com que és tan viscosa, es queda enganxada al bec de les aus, que es freguen contra les branques dels arbres per treure-se-la, per la qual cosa queda a punt per començar la seva germinació. O, fins i tot, quan els ocells es mengen la baia i l'expulsen a través dels seus excrements, també queda adherida a les branques, on germina.
L'arbust proporciona, amb el pi o l'avet, un toc de color a les festes de Nadal. Però, ¿d'on ve la tradició de besar-se sota una branca de vesc? La planta era sagrada per als druides celtes, que oficiaven cerimònies sota les seves fulles i la utilitzaven en les seves pocions màgiques. Segons una antiga superstició, es penjava sobre els bressols dels nens per evitar que les fades els robessin i els canviessin per altres.
LA PLANTA DE L'AMOR
Els celtes també consideraven que la planta era afrodisíaca i potenciadora de la fertilitat pel seu color verd permanent.
La creença que potenciava l'amor va fer que en moltes llars es pengés una branca de vesc a l'entrada per atraure la bona sort als residents i visitants d'aquesta vivenda.
D'aquí va néixer el costum d'abraçar-se i besar-se a l'arribar a una casa mentre es travessava el llindar on hi havia el vesc penjat.
Notícies relacionadesEls víkings també confiaven en les propietats esotèriques de l'arbust i, a més, li atribuïen el poder de ressuscitar els morts.
La tradició nadalenca que s'ha conservat fins als nostres dies als països nòrdics i anglosaxons d'Europa -descendents de celtes i víkings- diu que la persona que rebi un petó sota el vesc trobarà l'amor que busca o conservarà el que ja té.
