Auronplay, Ibai, Rubius, TheGrefg o Cristinini

El declivi dels ‘streamers’ espanyols: perden la meitat de la seva audiència i els llatinoamericans els superen

Noms com Auronplay, Ibai, Rubius, TheGrefg o Cristinini mouen avui molts menys milers d’espectadors que fa dos anys

Una part dels espectadors s’han mogut a ‘streamers’ de Llatinoamèrica i comunitats més petites. «Al final satures», diu un creador

El declivi dels ‘streamers’ espanyols: perden la meitat de la seva audiència i els llatinoamericans els superen
7
Es llegeix en minuts
Analía Plaza

«Els números no són comparables. Són altres temps. A Espanya, gent que tenia 100.000 viewers [espectadors] ara no arriba als 30.000. Peña, que en tenia 5.000, no passa de 800. No passa res: no som conscients del que costa tenir-ne 800 avui dia. Tot va cap avall. Tots cap avall, clavant-nos una hòstia brutal».

Amb aquesta sinceritat explicava la presentadora i streamer Cristinini als seus seguidors la situació que travessa Twitch a Espanya. L’audiència de la plataforma de vídeo en directe, propietat d’Amazon, es va disparar durant la pandèmia. I tot i que en el còmput global encara es manté –és a dir, la gent que veu Twitch segueix allà– les seves grans estrelles han patit caigudes de fins al 90%.

Noms com Auronplay, Ibai, Rubius, TheGrefg o la mateixa Cristinini mouen avui molts menys milers d’espectadors que fa dos anys. L’anàlisi de les audiències dels 10 streamers més populars el setembre del 2021 revela que, si aquell mes van sumar 353.500 espectadors de mitjana, dos anys després amb prou feines van arribar als 172.000: una caiguda conjunta del 51%.

No hi ha una única raó que ho expliqui, però sí algunes amb més pes que d’altres.

«La gent està fins a la polla de nosaltres», resumia Cristinini, que en el seu millor moment, març del 2021, congregava una mitjana de 16.700 espectadors i ara amb prou feines passa de 1.000. «Ens hem cremat molt tots. No ens estem ajuntant per fer gran cosa. I en el seu moment l’streaming a Llatinoamèrica no era tan conegut ni n’hi havia tants. La comunitat llatinoamericana és fidel fora de mida: si surten els seus, se’n van amb ells i ens donen una puntada de peu al cul. Em sembla genial. És el que està passant». La streamer no ha respost a una sol·licitud d’entrevista d’aquest diari.

«En termes generals, no es pot dir que Twitch estigui caient de forma brutal. Ha perdut alguns usuaris. En castellà potser falten 20.000 o 30.000 persones, però no és una barbaritat: de fet, aquest any va començar per sobre de l’habitual», diu Adrián Padilla, professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. «Si en fas una anàlisi al detall, veus que els grans estan perdent espectadors. Però la plataforma no els perd en global. ¿On són aquests espectadors? La resposta és que se n’han anat a altres streamers mitjans i petits. I que algunes d’aquestes comunitats més petites són de Llatinoamèrica».

Padilla monitoritza tot el que passa a Twitch –qui emet, quan i davant quanta gent– de forma exhaustiva des de fa anys. Arran de les declaracions de Cristinini, va acudir a les seves dades per comprovar si era veritat. Va observar que les diferències entre streamers són cada vegada més petites. «L’audiència està més repartida», diu. Després, va mirar si havia augmentat el nombre de creadors de contingut, si és que ara es dividien entre més el pastís. Va detectar que no, que de fet n’hi ha menys, però que l’audiència s’estava desplaçant cap a la matinada. «Hi ha més gent veient Twitch a les sis del matí, cosa que es correspon amb horaris de Llatinoamèrica».

«Si hem perdut 30.000 espectadors a l’hora de Cristinini però a les cinc del matí hi ha 100.000 o 150.000 persones més, és perquè una part de les 30.000 han anat a aquesta franja», apunta. «Hi ha streamers de Mèxic i Colòmbia que estan creixent bastant».

El ‘top’ 10 ja no el dominen espanyols

El setembre del 2021, els 10 streamers amb més audiència a Twitch en castellà (el segon idioma més exitós a la plataforma, per darrere de l’anglès) eren espanyols. Dos anys després, el setembre del 2023, el planter és més divers: als quatre espanyols que es mantenen (Auronplay, Ibai, IlloJuan i Rubius) s’hi afegeixen tres creadors mexicans i tres argentins més.

«Molts grans canals de Twitch són molt dependents del públic llatinoamericà. Si tu fas contingut blanc, entretingut, de videojocs... tindràs públic d’allà. Evidentment, quan entren creadors de Mèxic o l’Argentina, moltes persones els prefereixen. Tot i que els creadors espanyols no ho notin, hi ha traves culturals», considera Juan Hernández, creador de contingut conegut com a Anujb0st, que compta amb una comunitat estable d’uns 800 espectadors a Twitch. «Si vols mantenir el teu públic de Llatinoamèrica, has d’entendre el que està passant a cada país quant als mems, de referències, a escala social».

D’acord amb aquesta hipòtesi llatinoamericana, els creadors espanyols més populars haurien viscut durant anys d’un públic prestat, espectadors de països com Mèxic, Colòmbia o l’Argentina que no comptaven amb grans referents allà. Així, haurien guanyat grans audiències, més difícils de mantenir que les petites, que s’haurien esfumat al sorgir nous creadors natius. «La comunitat és el més important a Twitch. És més bonic veure’l quan formes part d’una comunitat petita, d’entre 500 i 2.000 persones, i hi pots interactuar», afegeix Padilla. «Les audiències d’Auronplay o Cristinini són molt més volàtils, per això han marxat».

No obstant, aquesta teoria no explica la història completa. «El que trenca la tesi que la culpa és del públic llatinoamericà és el percentatge de públic espanyol d’IlloJuan, que és del 80%», continua Hernández. Juan Alberto García, àlies IlloJuan, és l’únic gran streamer espanyol amb una comunitat que ha crescut en els dos últims anys. Fa humor, però també videojocs com la resta, i creix a partir d’espectadors espanyols.

«Ell és exactament el que és Twitch: distès, informal, fa esdeveniments, té comunitat, manté la seva essència i no crema els formats. Quan alguna cosa li funciona, prefereix deixar-la a dalt que esperar que caigui. Molts streamers han perdut l’essència de Twitch, la seva informalitat, intentant fer productes artificials», considera Hernández. La quantitat de sèries –emissions simultànies de diversos streamers en les quals cada un adopta un rol– que s’han emès a Twitch España també ha pogut cansar l’espectador. «Si n’hi hagués una cada any, d’acord, però n’hi ha un munt. Al final satures. He vist desenes de creadors entrar a una sèrie, explotar, pensar que ja són al cim i repetir, repetir i repetir el que ja funciona. Si vols sobreviure en l’entorn d’internet, has de saber diferenciar-te».

Que Twitch caigui no significa que els creadors deixin d’existir, però sí que perden una de les seves millors fonts d’ingressos. «La publicitat a Twitch es paga molt bé», continua Hernández. Els streamers cobren, a més, dels subscriptors i les donacions en directe. I, a diferència de Youtube, no han d’editar els vídeos. Són uns diners més fàcils i la raó per la qual molts youtubers van saltar allà.

¿Els grans ‘streamers’ es fan més grans?

Que Cristinini apuntés al salt de creadors de Llatinoamèrica com a causa de l’enfonsament dels espanyols va causar irritació a les xarxes, on alguns usuaris van recordar que llatinoamericans com Coscu (Argentina) i Alkapone (Mèxic) van ser dels primers a fer vídeo en directe.

«Fa 10 anys, Twitch era LATAM. I quan es van adonar dels dinerets que es movien, van venir tots. Però Twitch eren llatins i ianquis. ¿Com pot dir això? No sap del que parla», li va etzibar el youtuber Markilocuras en un directe. «Ho diu com si no hi hagués creadors de contingut llatins d’abans, quan n’hi havia i a puntades de peu. La gent l’està titllant de classista», va reflexionar Lynx, un altre creador espanyol, que va apuntar que un motiu de la caiguda pot ser l’auge d’un altre tipus de formats –les Vtubbers, les cases de creadors o el contingut dirigit a un públic més adult, perquè la comunitat també es fa gran– i «la bombolla» creada entorn de les sèries dels mateixos participants.

Notícies relacionades

«L’edat és un tema important. Tu et fas gran i el teu públic també», afegeix Padilla, preguntat per si aquest pot ser un factor de cansament entre el públic. «Tens diverses opcions: modificar el teu contingut per adaptar-te a la teva edat i mantenir aquest públic fidel o reciclar públic, que és el que molts fan. Jo faig el mateix i enganxo els joves una altra vegada. Però ¿continues estant de moda? Potser ja no ets el referent de les noves audiències. És com la televisió, que no és capaç de captar la gent que s’hi va incorporant. Però és complicat, aquestes explicacions cal agafar-les amb pinces».

En qualsevol cas, finalitza Hernández, res del que està passant a Espanya ens hauria d’agafar per sorpresa. «Això ja va passar als Estats Units. Hi ha un munt de canals amb set o vuit mil espectadors, està tot molt repartit. Era evident que això arribaria perquè hi havia una bombolla. És lògic que ningú tingui 100.000 espectadors: al final et canses i en busques un altre de més petit, que et faci més cas i amb qui puguis sentir-te més implicat. Era evident que en algun moment la gent es cremaria amb aquests formats de grans audiències i en buscaria alternatives».