Mamarazzis: tret de sortida del ‘joc de trons’ televisiu

El setembre no només és el mes de la depressió postvacacional, també ho és dels bons propòsits i dels nous començaments.

Dilluns vinent, Ana Rosa Quintana estrenarà el seu nou programa a les tardes de Telecinco. El seu espai competirà amb ‘Y ahora Sonsoles’, el programa liderat per Sonsoles Ónega a Antena 3, i ho farà també amb ‘La Plaza’ de La 1, el nou magazín que presentarà Jordi González a la franja vespertina de la cadena pública i que acaba d’anunciar el fitxatge de Terelu Campos com a col·laboradora. Promet ser una temporada molt mogudeta i amb més d’un sobresalt.

Els periodistes estem més que acostumats a les mudances laborals i a encaterinar-nos la quantitat justa amb col·legues i superiors perquè és altament probable que el que avui és el teu company, demà treballi en la competència. La desbandada de diversos col·laboradors habituals des de Mediaset a Atresmedia ja s’ha materialitzat i l’audiència s’està començant a acostumar a veure alguns rostres mítics del programa ‘Sálvame’ a la que un dia, ells mateixos, van anomenar «la cadena trista». Unicorn, la productora d’Ana Rosa, no donarà treva i s’està preparant a fons per a la batalla diària per aconseguir el millor ‘share’ i aconseguir coronar-se com la nova reina de les tardes amb el seu ‘TardeAR’. L’equip de Sonsoles Ónega no l’hi posarà fàcil i la presentadora està més que preparada per fer front a la seva excap en el seu primer assalt. Agafin crispetes perquè això està que bufa.

Un episodi vergonyós

I no podem acabar aquest article sense deixar de comentar el vergonyós episodi que ha viscut aquesta setmana Isa Balado, la reportera del programa ‘En Boca de todos’, de Cuatro, quan va patir un tocament mentre feia una connexió en directe per al seu programa. Els fets es van produir dimarts passat, quan la jove es trobava informant sobre un robatori des del centre de Madrid. Sense dir res, un home desconegut per a ella se li va acostar, li va tocar el cul i va seguir al seu costat, com si res. Malgrat que la periodista va mirar d’ignorar-lo i va intentar continuar fent la seva feina, Nacho Abad, des de plató, va frenar en sec el programa per preguntar-li a la seva companya si l’home l’havia tocat. Balado va assentir.

En xoc i mentre la connexió continuava emetent-se en directe, li va dir al seu agressor que no tenia cap dret a tocar-li el cul. El pocavergonya en qüestió es va mantenir al seu costat impertèrrit i va tenir el desvergonyiment d’acariciar-li el cabell abans d’anar-se’n, demostrant una actitud de mascle cavernícola amb impunitat. El penques va ser arrestat per agressió sexual, després de la corresponent denúncia, però ja ha sigut posat en llibertat sense mesures cautelars, malgrat que la Fiscalia havia sol·licitat una ordre d’allunyament i la prohibició d’acostar-se a la jove reportera.

Notícies relacionades

Mamarazzis: l’huracà Paulina

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Durant molts anys, massa, episodis menyspreables com aquest es toleraven com si es tractés d’una broma i, en comptes de reprovar-se, s’excusaven com una barrabassada sense importància. Conductes similars, lluny de condemnar-se i censurar-se, havien format part fins i tot de zàpings televisius per provocar el riure de la seva audiència. Aquesta mateixa setmana, la periodista i tertuliana Marta Nebot va recordar el dia en què l’expresident del Govern central José María Aznar li va ficar un bolígraf a l’escot durant la gravació d’un reportatge. Va ser fa 17 anys i Nebot recorda que «mai em va demanar perdó».

En aquell moment, a ningú li va passar pel cap que un gest inapropiat com aquest pogués portar-se a un jutjat com un delicte recollit en la legislació espanyola. Però segons la meva opinió el més important dels fets d’aquesta setmana amb Isa Balado és que no només la llei empara la dona que rep un tocament sense consentiment ni cap desig, el que és veritablement important és que l’ull permissiu i còmplice de la societat davant episodis com aquest s’ha convertit en un ull atent i crític que per fi ha dit «prou» que el cos de la dona sigui un rebost de lliure disposició de qualsevol energumen.