La pantalla final de les dones als videojocs és el masclisme: insults, assetjament i traves per a la seva professionalització

Segons una enquesta de l’empresa Lenovo del 2021, el 59% de les jugadores oculta el seu gènere per evitar l’assetjament i la discriminació i el 77% ha de lidiar amb algun tipus de comportament no desitjat mentre juga, ja sigui que es qüestioni la seva competència (70%) o altres jugadors els diguin com han de jugar (65%). A més, el 44% de les dones s’ha d’enfrontar a preguntes molestes sobre les seves relacions íntimes mentre estan connectades. «Això continua passant, però jo crec que ja hi estem avesades i ens comença a ser igual el que diguin», confirma la ‘gamer’ Ana Oliveras. 

Moltes dones decideixen abandonar la indústria després d’enfrontar-se a l’assetjament continuat. En conseqüència, es produeix una invisibilització de les seves aptituds com a jugadores, tant perquè decideixen deixar de jugar com perquè les que continuen fent-ho oculten la seva identitat. D’aquesta manera, les ‘gamers’ acaben accedint a menys llocs professionals i de competició, tal com exposa l’Informe CIM 2022, ‘Estudi sobre els estereotips, rols i relacions de gènere: diagnòstic i solucions per promoure canvis en la indústria del videojoc’.

Ana Oliveras revela la seva identitat just quan entra a jugar. «Quan veuen que ets noia molta gent se’n va. Llavors ja t’estalvies un pesat que t’insultarà tota la partida. Però altres vegades estàs jugant, tens una mala partida i això ho relacionen amb el fet que ets dona i ets dolentíssima», manifesta. Per la seva part, la jugadora i ‘streamer’ Laurita Chicle (més de 58.000 seguidors a Twitch) s’ha trobat amb usuaris que li pregunten si és un noi o una noia a l’escoltar-li la veu i l’ataquen amb comentaris masclistes relacionats amb les feines de casa, com «torna a la cuina», o directament un menyspreable «per ser una noia ets bona». 

Consum diferent

Les últimes dades asseguren que cada vegada hi ha més paritat en el consum de videojocs entre homes (53%) i dones (47%). Amb tot, Maria-Jose Masanet, professora afegida a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), adverteix que pot ser una dada enganyosa, ja que els estudis reflecteixen el consum general de jocs, des de l’aplicació ‘Candy Crush’ del telèfon mòbil fins al ‘Call of Duty’ a la PlayStation. En el primer cas, la presència femenina està molt més estesa que en el segon, on realment hi ha les desigualtats. El primer entraria dins de la categoria ‘casual’, on també es troben jocs de simulació com ‘Els Sims’ i l’‘Animal Crossing’, i el segon dins del ‘hardcore’, on se situen d’altres com ‘Valorant’ i ‘GTA’.

Segons l’estudi ‘Riscos de la fractura digital de gènere entre els i les adolescents’, fet per la mateixa professora, en una escala de l’1 al 5, les noies van situar la freqüència en la qual jugaven a videojocs en un 2,5 de mitjana, mentre que els nois en un 4,1. Aquesta diferència també és present en l’afirmació «m’agrada jugar a videojocs amb els amics i les amigues ‘online’» (2,1 per a elles i 4,2 per a ells) i «quan anem a casa d’amics i amigues juguem a videojocs» (1,9 elles i 3,88 ells). «Són espais molt masculinitzats i per això hi ha molta violència i estereotips», argumenta la professora Masanet.

Nous espais de socialització

Anna Iñigo, investigadora en Informació i Comunicació a la UB, s’ha endinsat en el concepte de ‘manosfera’ a través del projecte ‘Transmedia Gender & LGBTI+ Literacy’, on ha treballat amb adolescents i joves de la UB, l’institut Quatre Cantons, l’AEI Raval i el COS Pedagògium de Sant Boi de Llobregat. La ‘manosfera’ fa referència a espais i cultures digitals diverses, com plataformes de vídeo, xarxes socials i videojocs, ocupats en gran manera per homes joves, en els quals es despleguen discursos contra dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+. 

Segons la investigadora, els adolescents promouen aquests menyspreus a la xarxa mentre juguen en línia amb els amics. En el seu estudi, s’ha trobat joves que, a través de Discord (una aplicació per conversar) i mentre estan connectats als videojocs, consumeixen pornografia, contingut que incita l’odi envers les dones i vídeos de violacions múltiples a noies. «És un espai de socialització a través de la misogínia», explica. Aquesta situació, segons l’experta, també es promou a través dels continguts compartits per alguns ‘youtubers’ i ‘streamers’.

Llocs masculinitzats

«Quan una noia se situa en aquest espai tan masculinitzat com un referent serà interpretada des de la lògica patiarcal i no la respectaran. Per més que sigui experta, no la prendran seriosament», apunta Iñigo. A més, la investigadora considera que les dones es troben moltes més barreres i solen estar sexualitzades: «Si ets sexi, perquè ets massa sexi, però si ets lletja i portes ulleres, perquè ets una pringada. Des de la mirada patriarcal, tota dona sempre tindrà un focus de crítica només per ser una noia». 

Durant la seva investigació, Iñigo va entrevistar un noi que, a l’hora de jugar amb els amics, utilitzava personatges femenins. En aquell moment, se sentia molt més exposat i tenia més interaccions violentes que quan jugava amb un avatar masculí, tant pels seus propis amics, que li feien comentaris sexualitzats, com per la resta d’usuaris, que intentaven lligar amb ell al pensar que es tractava d’una noia. «És impossible que no hi hagi noies, gais i trans que juguen a videojocs. Estaran segurament en entorns més segurs, on no han de descobrir la seva identitat», considera l’experta. «Em costa veure que una noia entri en aquests espais de manera tranquil·la i segura», manifesta.

Poca presència femenina professional

En els últims anys hi ha hagut un augment de la presència femenina en el món dels videojocs. Segons la ‘streamer’ Laurita Chicle, a partir de la pandèmia del coronavirus les dones es van llançar al món dels videojocs i Twitch. Ara bé, la ‘gamer’ Ana Oliveras creu que «des del punt de vista competitiu és molt més difícil veure aquest creixement». «‘Valorant’ ha sigut un joc que ha arrencat una comunitat femenina bastant gran, però molta d’aquesta comunitat no és professional encara», explica.

Les lligues d’‘e-sports’ encara són una assignatura pendent. Actualment, hi ha les competicions generals i les femenines. «A les lligues generals no hi ha cap noia. No crec que sigui qüestió de nivell en concret, sinó d’oportunitat. Si tu tens 5.000 jugadores i 5 milions de jugadors homes, tot i que elles tinguin el mateix nivell que un d’aquests nois, hi ha aquesta tendència a no fitxar-les», explica Oliveras. Per la seva banda, la investigadora Anna Iñigo considera que s’haurien d’establir quotes perquè les dones puguin trobar el seu lloc en aquests espais.

Falta de regulació

Notícies relacionades

Rituals místics de la nit de Sant Joan per fer a casa

Ritual amb flors per a la nit de Sant Joan

Encara falta una regulació que protegeixi les dones davant aquest tipus de comentaris. Tot i que poden bloquejar i alertar dels usuaris violents, les ‘gamers’ demanen que hi hagi un registre a través del DNI que permeti descobrir qui hi ha darrere de cada nom a les xarxes. «Jo he viscut una situació d’assetjament durant dos anys d’un home que es feia diversos comptes perquè tampoc havia de confirmar res més», relata Laura Chicle.

Això sí, les jugadores fan especial recalcament en què el que passa a la xarxa és un reflex del que passa al món actualment. «Sempre posen el focus al videojoc, com si per ser una cosa actual i modern ja hauria d’estar tot funcionant correctament, sense problemes d’igualtat, però tots els xavals viuen en entorns on encara existeixen moltes carències en aquests temes», remarca Oliveras. «És impossible que dins del joc aconsegueixis que passi una cosa que no està passant en la societat. El factor bàsic és l’educació», conclou la ‘gamer’.