Homicidi fallit

'Cas Mainat': sexe, mentides i injeccions d'insulina

La crònica de l'intent d'assassinat del productor passa en una setmana de ser la trama d'una novel·la negra a un espectacle de barraca de fira

L'antiga guerra entre Gestmusic i el cap de Telecinco ajuda a entendre el controvertit tractament televisiu de tot l'assumpte

'Cas Mainat': sexe, mentides i injeccions d'insulina
Es llegeix en minuts

L’últim disc que va publicar La Trinca, el 1987, es titulava ‘Marro’. La Trinca, i això és informació de servei per a les generacions més joves, va ser un popularíssim grup de pop buf format a Canet de Mar per Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual. Marro és la paraula catalana per referir-se al pòsit que deixen algunes substàncies després d’haver sigut bullides i es fa servir també per al·ludir al rerefons tèrbol i embolicat d’un assumpte o situació. Marro és un terme que es queda molt curt per descriure el cúmul de revelacions entre sorprenents i sòrdides que han sortit a la llum en l’última setmana arran que es va fer pública l’existència d’una denúncia de Mainat contra la seva encara dona, Angela Dobrowolski, per intent d’assassinat. Marro és una expressió bastant precisa a l’hora de tractar d’explicar les motivacions que han portat a determinades cadenes televisives a esprémer el ja conegut com a ‘cas Mainat’ fins a convertir-lo en polpa; una mena de culebró turc truculent que s’emet a tota hora.

És innegable que l’assumpte reuneix tots els elements necessaris per segrestar l’atenció de l’audiència, tot i que la seva naturalesa ha anat canviant amb el pas dels dies. El que va començar com una trama de novel·la negra digna de James M. Cain (l’autor d’‘El carter sempre truca dues vegades’ i ‘Pacto de sangre’ es va especialitzar en històries de pèrfides dones entossudides a liquidar els seus marits) ha derivat en un híbrid de pel·lícula ‘exploitation’ (amb les seves dosis precises de sexe, crims, drogues i fins i tot ‘mad doctors’ a la recerca d’una cura contra la mortalitat) i espectacle fumut de barraca de fira.

De la ‘Trempera matinera’ a l’emprenedoria

Per poder explicar bé la història, ens hem de remuntar a 1987. A més de publicar ‘Marro’, aquell mateix any, Mainat, Cruz i Pascual van fundar la productora de televisió Gestmusic. No gaire temps després, Pascual (el Pete Best del negoci audiovisual a Espanya) va vendre el seu paquet accionarial a l’empresa holandesa Endemol, per la qual cosa va quedar fora del quadro quan, gràcies a l’èxit de ‘Crónicas Marcianas’ i ‘Operación Triunfo’, es van alinear les tres cireres i van començar a ploure els diners sobre la companyia. La prosperitat de Gestmusic va permetre Mainat i Cruz fer realitat el títol d’una vella cançó de La Trinca, ‘Vestits de milionaris’ (vestit de milionari / no hi ha ningú que em pari»).

El 2007, el conglomerat Mediaset, a través de Telecinco, va adquirir Endemol, que prèviament s’havia fet amb el 100% del capital de Gestmusic però havia mantingut Mainat i Cruz com a directors executius de l’empresa. La relació d’aquests dos amb el conseller delegat de Telecinco, Paolo Vasile, va patir un ràpid deteriorament i va arribar al punt de ruptura definitiu quan el desembre del 2008 Vasile va voler escudar-se en les pobres dades d’audiència d’un programa titulat ‘Operación Tony Manero’ que ja ningú recorda per expulsar Gestmusic de la producció del projecte televisiu que en aquells dies preparava Xavier Sardà (i que mai es va fer). És important retenir aquest episodi per entendre part del que ha vingut després.

Una croada ‘antiaging’

Mentrestant, en el front domèstic les coses semblaven una mica més plàcides. El públic de TV-3 va conèixer la hispanoalemana Angela Margarita Dobrowolski Garrido el novembre del 2013 quan Josep Maria Mainat, que llavors tenia 66 anys, va participar en el programa ‘El convidat’, d’Albert Om. Mainat i Dobrowolski s’havien conegut en un balneari suís, havien contret matrimoni el 2012 i tenien una filla en comú, la Jana (després va néixer en Joan Ramon). Dues coses van cridar poderosament l’atenció dels espectadors d’aquella emissió: la diferència d’edat entre els dos cònjuges (35 anys, segons el càlcul més generós) i l’afany gairebé obsessiu de Mainat per aturar l’envelliment i viure fins als 120 anys, una fixació que va obligar Albert Om, convidat a la fi, a sotmetre’s a una severa sessió de gimnàs i a una dieta a base de papaia, quinoa i xarop d’atzavara.

Josep Maria Mainat i Angela Dobrowolski, en una imatge d’‘El convidat’ de TV-3.

Era tant l’afany que el productor posava en la seva croada ‘antiaging’ que, segons va confessar en una entrevista d’Ana Sánchez en aquest mateix diari, visitava cada sis mesos una clínica de Bèlgica perquè allà un metge (deixeble, pel que sembla, d’Aubrey de Grey, gerontòleg amb nom i pinta de ‘mad doctor’ que proclama la possibilitat d’acabar amb els estralls del temps en el cos humà) li fes analítiques i li prescrigués tractaments que deixessin el seu «balanç hormonal» en els nivells d’una persona de 30 o 40 anys.  

La gran commoció

Poc més es va saber de la vida de la parella fins que el passat 1 d’octubre ‘La Vanguardia’ va publicar que el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona estava investigant si Angela Dobrowolski havia intentat assassinar el seu marit diabètic i milionari injectant-li insulina mentre dormia a fi de frustrar un divorci que l’hauria deixat fora del testament (i, per tant, del repartiment de l’herència) de Mainat. Més enllà de produir la lògica commoció, la notícia va obrir la porta a un torrent de demandes, insinuacions, filtracions i estranyíssimes revelacions sobre la vida privada de l’excantant i productor que han embolicat el cas fins a límits insospitats. El que segueix és un intent de reconstrucció dels fets a partir dels diversos relats que s’han anat creuant i superposant en els últims dies.

L’entorn de Mainat apunta a les addiccions de Dobrowolski com a causa de la desintegració del matrimoni

Segons expliquen fonts molt pròximes a la família, el matrimoni es va començar a enfonsar fa poc més d’un any. L’entorn de Mainat (i aquí cal posar èmfasi en la possible parcialitat dels testimonis) apunta directament a un problema seriós d’addiccions per part de Dobrowolski com a causa de la desintegració de la parella i detonant de la preocupació del productor per la seva seguretat i la dels seus fills, que va propiciar decisions com la d’instal·lar càmeres de videovigilància a la casa que compartien al barri d’Horta (això últim també es podria deure a una mera qüestió de paranoia, però, com diu una cançó de Nirvana, que siguis paranoic no significa que no vagin contra tu). A principis del 2020, la parella va acordar fer vides separades i Mainat va encarregar als seus advocats que iniciessin els tràmits del divorci.

Els Mossos d’Esquadra que investiguen el presumpte intent d’assassinat manegen la hipòtesi que a principis de juny Dobrowolski va tenir coneixement de la intenció de Mainat. El divorci, d’acord amb les capitulacions matrimonials firmades abans del casament d’estil eivissenc celebrat el 12 de maig del 2012, li garantia una gens menyspreable indemnització i una pensió vitalícia de 1.500 euros mensuals però l’allunyava de la fortuna del productor, que algunes fonts estimen en uns 70 milions. Així que va decidir fer alguna cosa per impedir-ho. Matar, per exemple.

El ‘cas Von Bülow’

La dona, que a ‘El convidat’ s’havia presentat com a professional del màrqueting, havia dedicat els últims anys a completar cinc cursos de Medicina. Queda a la imaginació del lector (i potser, més endavant, a criteri dels jutges) si ho va fer per simple interès acadèmic o ja amb algun pla funest en ment. En qualsevol cas, i sempre segons l’atestat dels Mossos, en la matinada del 22 al 23 de juny va tenir l’oportunitat de posar en pràctica part dels coneixements adquirits.

Dobrowolski havia acudit al domicili conjugal per sopar en família amb el seu encara marit i els seus dos fills, cosa que feia de manera ocasional des de la separació, i s’hi va quedar a dormir. Les imatges de les càmeres de videovigilància mostren que durant aquella nit la dona va entrar fins a 13 vegades al dormitori de Mainat i li va injectar alguna substància. ¿Quina substància? Segons ella, vitamines i un compost aprimador. Segons la policia, insulina, en prou dosi per conduir el productor (que, recordem, era diabètic) a un coma hipoglucèmic. La tesi dels Mossos queda reforçada pel fet que la dona va anar comprovant en un glucòmetre com els nivells de sucre del seu marit descendien de manera alarmant fins a arribar al risc de mort. Si han vist la pel·lícula ‘El misterio Von Bülow’, basada en un conegut cas real, el procediment els resultarà familiar.

Denúncia i detenció

Dobrowolski va deixar passar un temps insensatament llarg abans d’avisar les urgències mèdiques. Quan l’ambulància va arribar a la casa, Mainat ja havia entrat en coma. Per sort, va recuperar la consciència un parell d’hores més tard i des del primer moment va assenyalar la seva dona com a responsable d’un intent de matar-lo. Pol, el fill que va tenir amb Rosa Maria Sardà fa 45 anys, es va fer ressò de les acusacions del pare i va presentar una denúncia davant els Mossos contra la seva madrastra, amb la qual sempre havia tingut una relació problemàtica. Les indagacions de la policia van conduir a la detenció de Dobrowolski, que va passar a disposició del jutge. Després de prestar declaració, va ser posada en llibertat amb càrrecs (el magistrat va al·legar que no existia risc de fuga) i l’obligació de comparèixer al jutjat cada setmana.

Mainat va disposar que les visites de la dona als seus fills es fessin en unes condicions de seguretat pròpies d’una presó ‘supermax’

A partir d’allà, Mainat no podia privar la dona de visitar els seus fills i passar temps amb ells, però va disposar que aquestes trobades transcorreguessin en unes condicions de vigilància pròpies d’una presó ‘supermax’, inclosa la presència d’agents de seguretat privats, mentre impedia a Dobrowolski l’accés als comptes. Ella va respondre sol·licitant una ordre de protecció en l’àmbit familiar per presumptes «coaccions», que el jutge va acabar desestimant, i falsificant dos xecs del seu marit per poder cobrar 4.100 euros. Aquesta última acció va propiciar una segona detenció de l’acusada el passat 21 de setembre.

Telecinco entra al galop

Aleshores, el productor ja havia abandonat la casa d’Horta i s’havia instal·lat amb els seus fills en una altra residència. L’1 d’octubre surt a la llum la història de l’intent d’assassinat i tot esclata. Telecinco, la cadena dirigida per Paolo Vasile, aquell vell enemic de Mainat, trepitja l’accelerador a fons i munta una guàrdia permanent davant el domicili conjugal. El cop d’efecte definitiu es produeix quan, en directe davant les càmeres de la cadena, una enigmàtica dona apareix a la porta de la vivenda carregada de maletes i cridant amb accent eslau coses com «¡no vull participar més en les vostres orgies!».

No vam tardar a saber, gràcies a la diligència (i el polígraf) de Telecinco, que es tracta d’Alinka, una russa amb aspecte de dir en qualsevol moment la frase «l’estava esperant, senyor Bond», que assegura que el seu nòvio veneçolà Gabriel havia sigut contractat per Dobrowolski com a escorta i que l’encara dona de Mainat pretenia convertir la casa familiar en un club de trobades sexuals. A aquestes revelacions els succeeixen altres d’igualment sòrdides en les quals ja no val la pena incidir perquè en aquest punt de la història, amb el circ descontrolat, es fa difícil dilucidar qui hi ha darrere dels testimonis i les filtracions i quins interessos persegueix.

El comunicat

Et pot interesar

L’enrenou mediàtic força, en qualsevol cas, el protagonista de la història a trencar el seu silenci. Dimecres passat, Josep Maria Mainat, cocreador de ‘Crónicas Marcianas’, afirma en un comunicat que «el tractament que determinats mitjans de comunicació» estan donant al cas «està afectant de manera greu» la seva família, especialment als seus fills petits, i remarca que competeix als tribunals, i només a ells, resoldre sobre les diverses causes judicials que hi ha en curs ara mateix.

I mentre això ocorre, no podem deixar de pensar en tot el material que deuen haver gravat les càmeres de videovigilància de la casa d’Horta i en el joc que donaria en una sèrie de ‘true crime’ a l’estil de les que tant triomfen a Netflix. Qualsevol productor sagaç amb una mica d’ambició estaria disposat a gairebé qualsevol cosa per poder tirar endavant un projecte així. ¿O no?