CORONAVIRUS AMB HUMOR
Edu Galán (Mongolia): «No hi ha res millor que ser a casa»
salon mogolia- edu-galan epc /
Lliures de virus, però confinats a casa, l’humor pot ser la millor eina per afrontar les jornades de tancada forçosa que queden. I d’humor i experiència domèstica en sap molt Edu Galán, còmic del col·lectiu Mongolia, que viu de treure una punta hilarant a l’actualitat entre les parets de la seva llar. La pandèmia del coronavirus resulta inquietant, però no per això deixa de ser una excusa per al riure. El còmic en proposa algunes.
-¿A tot es pot buscar la vis còmica?
-A tot, però en aquest cas, s’ha de ser conscient de no relativitzar la importància que té el que està passant, que és un repte com a comunitat. Ho deia l’altre dia Santiago Alba Rico en un article: la part bona del virus és que no entén de classes socials ni de races. Això pot servir per entendre que hem d’anar durant una estona tots a l’una, en un país on hem viscut separats per una cosa o per una altra durant massa temps.
-Ja sap l’ordre: quedar-se a casa.
-Sí, i cal valorar-ho. No hi ha res millor que quedar-se a casa, perquè t’ajuda a arribar abans a la vellesa còmode. De petit, jo sempre vaig voler ser vell. Per aconseguir-ho, simplement t’asseus en un sofà i esperes. De tant en tant veus la tele i dius: ¡Noooo! Recordo el meu avi veient la tele quan començava el nudisme a Espanya. Va veure aquells membres i aquells pits a les platges, i va dir: ¡Que porca s’està tornant la humanitat! Doncs tot això es pot fer des de casa, a través d’una cosa que es diu televisió.
-¿Ha rigut aquests dies amb motiu del coronavirus?
-Sí, per aquesta samarreta, que va ser la portada de Mongolia el mes passat. Porta el lema: «Morirem tots». Amb la samarreta et sents com aquests predicadors nord-americans que ho xisclen seriosament. Jo la porto de manera irònica, i és flipant veure la reacció de la gent que es para a llegir-la. En general, riuen. Han de pensar: ¿què fa aquest anormal anunciant això? És bo desdramatitzar les situacions i evitar la crispació del: «¡Ens estan ocultant alguna cosa!» En totes les crisis mundials surt la conspiranoia. «¡El que no expliquen els mitjans!» Clar, anormal, no ho expliquen perquè no està verificat.
-¿Quines recomanacions faria per passar aquests dies de confinament?
-Soc la persona que més en sap, d’això, perquè soc escriptor autònom i fa deu anys que estic ficat a casa. T’ho has de prendre com si darrere de cada porta hi hagués cada dia una cosa nou, malgrat que no hi hagi res de nou. Obres el bany i dius: «¡Mare meva, avui està més brut que ahir!» Obres la finestra i dius: «¡Collons, quina llum més extraordinària entra, allò del fons és un altre cop el meu veí despullat al lavabo, li ha sortit més pèl en determinada àrea!» Cal prendre’s la casa com un parc d’atraccions i vendre-la així als nens.
-Per cert, ¿què fem amb els nens?
-És molt important tenir-los entretinguts. Ara mateix tenim una bona solució que es diu pantalla. Jo vaig viure des de petit enganxat a una pantalla i no està demostrat que els faci mal. No hi ha cap problema, posa’ls la tele. A més, això serà temporal. Disfruta de casa teva, de la convivència, de llevar-te cada dia i veure la teva dona o el teu marit en la mateixa posició de sempre. La meva dona és una de les dones més guapes d’Espanya, però és clar, quan es desperta està en un estat catatònic que l’arrossega cap a la lletjor. Imagina’t jo, que soc una de les persones més lletges d’Espanya, quina sensació deu tenir ella. La seva comunicació no verbal diu: «¡Déu meu, m’he casat amb aquest puto monstre!» Però ella se sobreposa a través de l’amor i diu: «Carinyo, ¿com estàs?, que bé despertar-me amb tu». I afegeix: «Vaig a pixar». I allà comença el dia.
-¿Quins altres suggeriments se li acuden per afrontar aquests dies?
-Llegir. Cal llegir. Fins i tot els llibres dolents, serveixen per imaginar-te que ets fora. A mi els llibres m’han servit sempre per pensar que soc fora de casa. D’adolescent, res m’ha ajudat més que ‘El presoner de Zenda’ i ‘Les aventures de Tom Sawyer’. Això es pot aplicar a l’adultesa.
-¿Què opina dels senyals de solidaritat que han començat a veure’s en plena crisi epidemiològica?
-Estan molt bé. A les comunitats ha aparegut gent disposada a donar un cop de mà a qui està impedit físicament, o a aquell que és gran o que té nens. S’ofereixen a ajudar. Des d’aquí, jo m’ofereixo a ajudar totes les famílies amb nens. L’únic que no puc prometre és que els els torni en perfecte estat. A les famílies que no tenen fills, els recomano acollir nens d’altres famílies i cuidar-los embotint-los de sucre. Els tornes com el Pocholo al Pachá. No hi ha cosa més divertida que tornar uns nens sobreexcitats. Després els sents com lluiten, però aquest ja no és el teu problema. Cal putejar els altres. Em faré una samarreta amb aquest lema.
Notícies relacionades-Vista així, aquesta pot ser una experiència molt divertida.
-Moltíssim. El gran grup de professionals damnificats són els porters d’Espanya, perquè ja no tenen res a explicar. ¿Què diran? ¿El veí ha sortit a les 10? ¡No, són tots a casa! Jo en general desconfio de l’ésser humà, però en aquest moment excepcional demanaria una mica de confiança i responsabilitat per quedar-nos a casa disfrutant de les petites coses que tenim. I, sisplau, traguem-nos de sobre aquesta obsessió pel paper higiènic. La nostra cultura procedeix del món àrab, sabem que l’aigua, per a la higiene... En fi, no entraré en les diverses tècniques que els nostres estimats amics musulmans ens van ensenyar que no requerien més que una mà.
