«És més fàcil arreglar una relació de parella que fer-la malbé»

S’aixeca el teló i, atents a l’escena: «Us esteu arreglant a casa per anar-vos-en de tapetes i de sobte ella et pregunta:

ELLA: Carinyo, ¿com em queden els texans, em veus bé?

ELL: Jo et veig genial, molt macos.

ELLA: Sí, ja, els texans són macos, però ¿em fan veure grassa?

ELL: ¡Booooommmmm! (T’acaba de caure una bomba a les mans i, si no saps gestionar-la bé, t’explotarà)».

Aquest és un dels esquetxos que les psicòlogues ‘top’ Patricia Ramírez i Silvia Congost plantegen al públic que va a veure la seva funció, ‘Deu maneres de carregar-te la teva relació de parella’, que des de fa gairebé un any han portat als teatres de tot Espanya. La gira va començar el 19 de març a la Sala Barts de Barcelona, on han tornat a recalar aquesta setmana i on (apresseu-vos) tornaran el 27 d’abril, després de passar per Madrid, Palma de Mallorca, València, Saragossa, Sevilla, Bilbao... «Una teràpia de grup de la qual el públic surt amb solucions per viure feliços junts», afirmen aquestes emissàries de Cupido que ara han abocat amb humor i rigor científic la seva experiència durant molts anys de teràpies amb parelles i la del ‘feedback’ amb el públic que assisteix al seu binòleg en un manual de títol homònim (Grijalbo).

Ramírez i Congost afirmen que a les parelles «els falta fins i tot el més bàsic» per cuidar les seves relacions i que, moltes vegades, «quan la gent acudeix a teràpia, ja és tard», però que, en realitat, «és més fàcil arreglar una relació sentimental que carregar-se-la». Només cal seguir uns trucs i evitar certes actituds tòxiques.

Patricia Ramírez, col·laboradora habitual en diversos diaris i programes de tele i que va formar part del cos tècnic del Betis amb Pepe Mel, assegura que «hi ha unes regles de comunicació, de respecte, de no deixadesa que, si les coneixes i les apliques, portar-se bé és fàcil».

La clau de l’èxit

«Ens ensenyen a sumar, restar, escriure, però no ens ensenyen a tenir relacions saludables». La regla d’or, el sant greal, la mare del be, al capítol 5: ‘La comunicació’. «Ha de ser no-violenta, des del respecte, empàtica, no s’ha de deixar que ens endevinin quan volem alguna cosa (després d’un temps de convivència pensem que l’altre ho ha de saber tot de nosaltres i ha de saber el que necessitem... i no és així), s’ha d’expressar la crítica o l’enuig des de la serenitat, s’ha d’utilitzar un filtre mental per no deixar anar el primer que ens passa pel cap sense mesurar les conseqüències, i s’ha de saber buscar el moment adequat».

Silvia Congost, amb consulta a Girona, Barcelona, Madrid i València, col·laboradora en diversos mitjans i autora d’un blog amb més de 100.000 visites al mes, envia un missatge a «principiants», als que s’acaben d’enamorar d’una altra persona: «Hem de vigilar en la part de l’enamorament, que és quan hi ha més perill de cometre bogeries». Al principi les hormones van al màxim (canvien els nivells de cortisol, serotonina, vasopressina i dopamina) i «en aquesta fase no veiem l’altre com és sinó com volem que sigui». Per això, aconsella, que, «passat un any aproximadament, és quan podem prendre decisions importants, abans, no és aconsellable».

Visca les ‘checklists’

Notícies relacionades

Sant Valentí no excita gaire els espanyols

Els mems més graciosos per prendre's amb humor el Dia de Sant Valentí

«Igual que tenim clar què volem quan busquem pis, el mateix hauria de passar a l’hora de trobar parella», afirma Ramírez, partidària com Congost de les ‘checklists’ per establir límits (importantíssim des del primer dia si no es vol que la relació es vegi abocada al fracàs), evitar la deixadesa, treure temps per compartir junts, no descuidar el sexe i fomentar els detalls:  «Ah, i tot i que et diguin ‘és que jo no crec en Sant Valentí’, no en facis ni cas. Tingues un detall en dates comercials assenyalades. És millor pecar de materialista i consumista que l’apatia en la relació». Prenguin nota per al 14 de febrer.

Segueix Extra  a Facebook