08 d’ag 2020

Anar al contingut

Vist a Twitter

L'odissea d'una dona per denunciar una agressió masclista al metro de Madrid

No va tenir el recolzament del personal de vigilància ni de la policia, que la va rebre amb rialles a la comissaria

"Si hagués vist un assassinat, ¿tampoc podria denunciar al desconèixer les seves dades?"

María Aragón

L'odissea d'una dona per denunciar una agressió masclista al metro de Madrid

PEDRO CARRERO

Van ser testimonis d’una agressió masclista al metro de Madrid, la seguretat va ajudar poc i la policia menys encara. Mar Baena, ‘community manager’ de @srarushmore, ha narrat en un fil de Twitter la seva odissea per denunciar aquest tipus de violència.

Després de veure com un home agafava pel coll la seva parella, ella se’n va haver d’anar a casa indignada davant del que acabava de viure tant a la mateixa estació com en una comissaria de Madrid. 

Ho va narrar l’endemà de la nit de Sant Valentí, quan ja estava més calmada. Era a l’estació d’Ópera, ple centre de la capital, esperant el tren en direcció Cuatro Caminos. L’acompanyava el seu nòvio, i tots dos van veure com a l’andana de davant una parella discutia. Ell feia escarafalls, així que van estar atents per si anava a més. 

La reacció de la Mar va ser cridar el personal de seguretat, que no semblava fer gaire cas. Mentrestant, l’home va agafar la seva parella del coll.

L’agressor va fer un gest fent-se el xulo des de l’altra andana. La Mar i el seu nòvio van creuar per explicar els fets.  La noia estava plorant i ell molt segur de si mateix. 

La parella va explicar al vigilant de seguretat el que havia passat. L’agressor deia que tan sols era un joc. La Mar va demanar trucar a la policia. 

El de seguretat amb el ‘walkie’ es posa en contacte amb el seu superior per explicar-li el que ha passat i li diu que li estem demanant que vingui la policia.

La Mar prova de tranquil·litzar la noia i preguntar-li si volia denunciar, que hi havia testimonis i proves. Ella no parlava, només deia que estava una mica borratxo i que no passava res, que agafarien un taxi per anar a casa. 

El vigilant semblava tenir pressa per saber si la noia posaria denúncia. 

L’agressor es va posar xulo. "¡Que vingui la policia! Jo no he fet res". La nòvia va intentar que deixés de cridar i li va dir: "¿Tu ets tonto? ¿Amb els antecedents que tens?" En tot moment la noia es negava a voler posar denúncia. "No passa res, de veritat", deia.

En aquesta discussió van acabar per anar-se’n en una altra direcció. Tot i que van demanar anar darrere d’ells, ningú va fer res. La Mar, emprenyada, diu que esperarà la policia per posar la denúncia. I demanen saber quina càmera ho ha gravat tot.

La Mar se sentia impotent. Metro li explica que ells no poden fer res i que han d’anar a una comissaria, així que van a Leganitos. Ella es posa a plorar però no podia anar-se’n a casa. "En la meva consciència no hi quedaria haver vist aquesta agressió i quedar-me de braços plegats. ¿Com m’havia de ficar al llit sense més ni més? ¿I si a aquesta noia li passa alguna cosa aquesta nit i ningú ha fet res per evitar-ho?"

De camí a la comissaria van veure un cotxe de policia que ni es va immutar. Van dir que com que no tenia les dades de l’agressor no podria fer res. 

Tot just arribar, a l’explicar perquè hi anaven, el policia es va posar a riure. 

El policia surt amb una llibreta petita, un boli i a la porta pren nota: hora, lloc, càmera, el seu nom i telèfon. Diuen que no poden fer res, però que prenen nota per si la noia denuncia saber que hi ha testimonis. 

Sentia que tothom es reia d’ella.

I la pregunta que li ve a la ment a la Mar és aclaridora: