04 d’ag 2020

Anar al contingut

Vist a Facebook

La contundent carta d'una mare a l'home que es va queixar del seu nadó en un avió

Ell no va parar de sospirar davant de la presència de la seva filla petita

Ella narra com va patir durant el vol i li demana amabilitat la pròxima vegada: "Els necessitarem algun dia i ells ens necessiten ara"

María Aragón

La contundent carta d'una mare a l'home que es va queixar del seu nadó en un avió

PIGEYRE Pascal - Masterfilms

L’últim vol va ser un malson per a aquesta mare. Era la primera vegada que viatjava sola amb el seu nadó i es va trobar amb el pitjor que li podia passar: un passatger hostil. En una publicació al Facebook de Momstrosity, aquesta dona no només narra les situacions d’incomoditat i vergonya que li va fer sentir l’home, que estava assegut davant d’elles, sinó que llança un poderós missatge perquè aquestes situacions no es repeteixin. 

"A l’home del vol 1451", comença. "Me’n vaig adonar quan et vaig veure sospirar mentre miraves el meu nadó a l’embarcar". Es van asseure darrere seu. I tot just fer-ho, va veure que l’home no deixava de sospirar al veure que la seva petita no parava de riure i jugar. "Òbviament massa fort per al seu gust". 

"Em vaig preguntar si havies tingut un mal dia o era el teu comportament normal", diu. També es preguntava si la seva dona estava avergonyida. O si tenia fills. "Em vaig preguntar moltíssimes coses sobre tu. ¿I tu sobre nosaltres?", pregunta. "¿Et vas preocupar per una mare i la seva filla volant soles? Estàvem molt emocionades per l’aventura, però també molt nervioses perquè era la primera vegada que viatjava amb la meva petita, sola." 

A la publicació explica com va preparar a consciència el viatge, buscant vols en els quals poguessin volar els nens, empaquetant jocs i llibres, descarregant pel·lícules. Donant-li medicaments perquè no li molestés la pressió de les orelles... "Ho vaig fer tot per mantenir el meu nadó amb calma. Em vaig assegurar que els seus petits peus no donessin cops al teu seient, però no vaig poder evitar que plorés quan l’avió es va enlairar". 

La nena va cridar, es va posar nerviosa i no va menjar perquè no volia el menjar de l’aeroport. S’estava recuperant d’una sinusitis i la pressió de les orelles preocupava la seva mare. Estaven esgotades. "Però no paraves de mirar-nos per sobre de l’espatlla", li retreu. "Fins i tot vas tirar enrere el teu seient", lamenta, mentre explica que va demanar perdó a tothom i que es va sentir avergonyida per no ser "capaç de controlar" el nadó. 

Afortunadament, l’hostessa va arribar amb una canyeta i un got perquè jugués pogués jugar, i la nena va deixar de cridar. "No passa res. El vol és dur per a tothom. ¡Ho esteu fent genial!", va dir la treballadora, animant la mare. D’alguna manera, totes dues es van sentir millor. 

I aquí ve el missatge cap als qui es queixen dels nadons en els vols. "¡L’hostessa tenia raó, ho estàvem fent genial. El problema no érem nosaltres, eres tu. El que necessites saber és que tot i que ara els nens poden ser terriblement inconvenients, dirigiran el món quan siguis vell. Poden ser molestos, però també brillants. Potser aquests nens algun dia descobreixin la cura del càncer que arruïna la teva família. Pot ser que creixin i facin sistemes o lleis que ens beneficiïn a tots. Són el futur. Són regals per a la seva família, per a la comunitat i per al món. Els necessitarem un dia, i ells ens necessiten ara". 

Així que demana amabilitat, un petit gest o una conversa. "Necessiten saber que tot sortirà bé. Si no ets capaç de somriure i dir 'hola', simplement el silenci ja estarà bé. La pròxima vegada espero que actuïs més com l’hostessa, que puguis sentir esperança i bondat en lloc de frustració. El món ja té prou negativitat. Potser l’amabilitat que ofereixis avui serà tornada en el futur". 

sss