La meva vida no és el teu porno

A finals de maig el centre deSeül, aCorea del Sud, va acollir una imatge històrica: 12.000 donesvan cridar enfurismades a l’uníson, a ple pulmó, encontra de la pornografia difosa i gravada amb càmeres ocultesque les graven als banys públics, a les escales mecàniques o mentre passegen tranquil·lament pel carrer. Va ser la manifestació femenina més gran en la història del país, per denunciar unamoda menyspreable –denominada molka– que, a més, compta, pel que sembla, amb lainacció i la discriminació de la policia.

Vestides de vermell, blanc i negre, emmascarades, amb caretes en forma de càmeres, anònimes, però de tots els àmbits de la societat, les dones fartes amb aquesta situació discriminatòria es van reunir a l’estació de Hyehwa. Amb el lemaMy life is not your porn (My life is not your porn La meva vida no és el teu porno, les dones van reclamar justícia i algunes, fins i tot, es van arribar a rapar el cap, com a protesta pel fracàs del Govern per protegir-les. “Innocent si tens penis, culpable si no en tens”, va ser un altre dels càntics de la jornada.

En una entrevista per aKorea Exposé, l’investigador de l’Institut Coreà de CriminologiaChang Dahye descrivia la preocupant situació que es viu al país asiàtic: “Hi ha [imatges] de spycam de dones que descasen als banys; fotos de dones en biquini, a casa, caminant pel carrer. En un lloc web anomenat Soranet, els homes carreguen fotografies de les seves nòvies i dones, i els demanen a d’altres que avaluïn els genitals de les dones”.

“Les dones a Corea del Sud sempre estan exposades a la filmació il·legal”, deia el comunicat oficial de Women March for Justice, associació que va organitzar la marxa.

Un gènere pornogràfic

A Corea del Sud, la pornografia spycam és un gènere en si mateix, i s’hi pot accedir fàcilment a través de llocs web que mostren dones anònimes en espais públics, hotels o a les seves cases.

El desembre del 2013, el Govern va intentar contrarestar aquesta impúdica tendència amb una controvertida campanya que demanava a les dones que “es cobrissin” la faldilla quan pugessin les escales mecàniques del metro. Van ser moltes les veus que es van alçar llavors contra aquesta campanya que posava el focus de la responsabilitat en les dones i no en el que grava sense permís. Després de les crítiques, el Ministeri d’Igualtat de Gènere i Família va rectificar amb una altra campanya que deia: “Si experimentes algun delicte sexual digital, el Govern és aquí per ajudar-te”. 

Malgrat els esforços governamentals, més cosmètics que efectius, el problema ha anat creixent últimament. “Intents poc entusiastes que fan més per provar de millorar la imatge pública dels polítics que per resoldre el problema real de desigualtat entre gèneres”, va assenyalar l’escriptor Yeji Lee en un article fa dos anys a 10 Magazine10 Magazine.

Un cas invers 

Just una setmana abans de la multitudinària marxa femenista a Seül, es va produir un cas totalment invers. Una dona va gravar d’amagat un home nu a la Universitat d’Hongik. El cas va aixecar una gran atenció des del principi en els mitjans i la policia, segons han denunciat les organitzadores de la marxa, “va reaccionar amb promptitud i eficàcia”. Moltes dones van protestar llavors perquè aquesta diligència no es donés quan eren dones les espiades amb finalitats pornogràfiques.

Moving messages for S.Korea's molka (spy cam)/revenge porn victims at Sat.'s anti-molka protest #혜화시위

1. "(Fight) So That Our Sisters Will No Longer Cry In Silence"

2. "Don't cry, we'll help the video deleted/Don't kill yourself, we'll protect you/We will fight for you." pic.twitter.com/TfcXNqGZ70

— Hawon Jung (@allyjung) 10 de junio de 2018

Segons l’Agència Nacional de la Policia (NPA), els casos de spycam van en augment en els últims anys. I la gran majoria dels autors de les imatges robades són homes. Les víctimes, majoritàriament, dones. Un altre estudi recent de l’Associació de Dones Advocades de Corea, assegura que gairebé una quarta part de tots els delictes sexuals documentats el 2015 van ser amb spycams.

Segons Korea Exposé, entre el 2012 i el 2017, dels gairebé 30.000 sospitosos denunciats a la policia, menys del 3% van ser arrestats. 

Servidors estrangers

Les dones denuncien que la policia moltes vegades arxiva les denúncies perquè els servidors que allotgen les pàgines on es difonen les imatges i vídeos robats són a l’estranger i afirmen que és molt difícil precisar amb quina intenció va gravar les imatges el sospitós.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

A més de la massiva i històrica manifestació a Seül, més de 205.000 persones han firmat una petició online al web del Governonline , en què demanen la prohibició d’aquestes càmeres i l’enduriment de les penes per a aquest tipus de delictes.

Segueix Extra  a Facebook