Les millors cales d'Eivissa per amagar-se

Eivissa  està tan de moda com abarrotada de gent, així que costa trobar un racó on poder estirar la tovallola. I si busques una mica de silenci i intimitat... ¡llavors ja és missió impossible! És el "txumba, txumba" que a vegades sembla que et persegueix. Però això passa per anar sempre a les mateixes platges. I per no saber que n’hi ha 180 de diferents.

Aquestes són les cales que vaig recomanar personalment a la 'top model' Elle MacPherson per poder-se escapar del món:

Les platges del Comte, les preferides d'Elle MacPherson

Abans que l’assetgessin hordes de paparazzis, cada matí, quan sortia a córrer des de la seva mansió a prop de les platges del Comte, a Elle MacPherson li agradava dissoldre’s en les aigües netes i pures del Racó des Puig des Fornàs, un racó que, tot i molt pròxim a les platges més famoses del ponent eivissenc, gairebé sempre estava igual de deliciós que a la foto. Encara recordo el dia que ens vam conèixer... Jo tot just tenia 22 anys i estava promocionant la meva primera guia d’Eivissa i Formentera.

Sé que encara conserva amb afecte aquell primer exemplar que li vaig dedicar i que freqüenta la selecció de cales que li vaig fer, com jo tinc tatuat al meu cor l’olor de la seva pell perfumada quan la vaig conèixer. Una dona interessant. A aquesta caleta de fons de sorra com farina s’hi arriba caminant des de les platges del Comte. Si segueixes avançant també veuràs una vella torre de vigilància amb què fer-te un 'selfie' i, una mica més enllà, un racó per capbussar-te (la punta des Farallons) i prendre el sol en pilota a vista només de les gavines.

Portitxol de sa Pega: banys de sol, d'onada i de soledat

A Eivissa hi ha comptabilitzades oficialment unes 60 platges, que són les consagrades a l’estiueig, a les masses, però hi ha 120 cales més on encara és possible la felicitat plausible. El silenci perpetu. Un bon exemple n’és la platja del Portitxol de sa Pega, a es Cubells, un tresor que no té ni cartell indicador ni ganes que sigui descobert. Però és allà, immersa entre turqueses i maragdes, aliena al món amb les seves casetes de pescadors i la seva platgeta de sorra blanca. És una d’aquestes cales que passa desapercebuda per al gran públic senzillament perquè no es coneix. I perquè, és clar, no té ni xiringuito ni hamaques ni para-sols de lloguer (ni falta que li fan). I perquè per arribar-hi s’ha de saber on és, travessar una porta i baixar unes escales: cinc minuts de penúries a canvi, això sí, d’una delirant soledat. Aquesta és una de les "sorpreses d’autor" que descobreixo a les meves guies, un dels meus deu racons favorits. 

La platja de s'Illot de s'or: per trobar-la i retirar-se

"Està on Nostre Senyor va perdre l’espardenya, on ningú sap que existeix; però quan hi arribis i la descobreixis... quan et vegis allà sola, nedant entre aquelles aigües cristal·lines i amb tanta sorra fina i daurada sota els peus, ja em diràs si jo tenia raó". Amb aquestes mateixes paraules la vaig convèncer perquè vingués. I amb la soledat austera i la bellesa pura; i amb el gaudi de la natura verge i autènticament illenca. Tot convenç aquell que busca aquesta altra Eivissa: travessar nedant fins a s’Illot de s’Or, bussejar a la naturalesa, veure passar el món ben lluny... Aquí es ve a fer això, i poc més. Pot ser que hi hagi poca sorra emergida, però et sobrarà espai per estar sols. Per aconseguir-ho, hauràs de caminar 300 metres i baixar fent servir un bon calçat. Està relativament a prop des Pou des Lleó, un altre lloc bonic i autèntic on quedar-se a menjar un 'bullit de peix'. I no és tan difícil baixar-hi. Una altra cosa és que pugui explicar-te aquí amb el detall necessari el camí exacte per arribar-hi. 

El Caló des Porcs: el secret del senyor des Canaret

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Em declaro fidel transeünt enamorat d’aquest racó de l’ànima. Una de les meves joies preferides. Aquí és on m’agrada enviar els meus quan ja estan farts de patir l’Eivissa que surt a les revistes. Aquest humil illot és el des Canaret, on criava gallines i conills –però sense cleda– un humil pagès (el propietari primigeni). Vivien lliures i feliços sense saber el futur que els esperava. Les gallines, vull dir. Això va ser així fins que va venir el senyor Otto i li va comprar la finca per quatre duros. Hi va fer construir una casa com una torre, va aixecar els seus murs i va tancar el camí d’accés perquè només ell pogués gaudir dels seus encants. Però ja no. Ara et deixen baixar per un caminet, travessar davant del galliner i, quan te n’adones, ja estàs al·lucinant amb l’estampa. I començant a envejar, és clar. ¡Perquè quin tros de mansió que s’ha muntat! Però això sí: tots dos gaudireu de la mateixa tranquil·litat i bellesa. Mediterrani en estat pur i per a totes les butxaques.

Els textos i fotos d'aquesta setmana es troben a 'Todas las playas de Ibiza', d'Ediciones Laluzenpapel. Si vols veure més fotografies o saber com arribar a aquestes platges i cales, entra al web d''el platjòleg'.