Aletta Jacobs: els 5 sostres de vidre que va trencar la feminista victoriana

Aletta Jacobs, feminista, metge i pionera en els drets de la dona, és la protagonista d'aquest dijous a Google, amb un romàntic 'doodle'en sépia que celebra que avui es compleixen 163 anys del seu naixement. La trajectòria vital i professional d'aquesta holandesa avançada al seu temps (9 de febrer de 1854 - 10 d'agost de 1929) potser és desconeguda pel gran públic (històricament els llibres d'Història han passat per alt les vides de dones destacades en els diferents camps del coneixement humà), un greuge que el buscador 'on line' es proposa esmenar.

Gràcies a aquest homenatge, avui sabem que Aletta Jacobs "tenia una perspectiva del món que s'adequava més al segle XX, encara que va viure la major part de la seva vida en l'era victoriana. Va ser la primera dona que va ingressar a la universitat i va obtenir el títol de doctora en Medicina a Holanda. Per ser dona que va aconseguir combinar una carrera, amb un matrimoni feliç i l'activisme polític, és un model de conducta per a la dona professional d'avui", segons ha glossat sobre el personatge la historiadora Harriet Pass Freidenreich.

Aletta Jacobs va tenir clar des de molt petita que hauria de lluitar doble per aconseguir les mateixes metes que un home. Així és que, ja des de l'escola, es va posar a treballar per aconseguir-ho. Aquests són els cinc sostres de vidre que va aconseguir fer caure:

1/ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA PER A LES NENES

Aletta Henriëte Jacobs va néixer a Sappemeer, Holanda. Va ser la vuitena filla d'una família de 12 fills (6 noies i 6 nois). Als 13 anys va deixar l'escola del poble per anar a l'escola secundària de nenes (on només s'estudiava llengües, música i manualitats per educar les púbers per ser unes bones mestresses de casa. Aletta només va anar dues setmanes a classe. La seva mare i el seu pare, metge jueu, li van permetre seguir a casa amb la seva formació (igual que els seus germans, aprendria història i matemàtiques, i llatí i grec impartits pel seu propi pare). Després, el pare d'Aletta va convèncer el director d'institut perquè la seva filla hi pogués assistir almenys d'oient, i es pogués preparar per anar després a la universitat. Anys després del seu cas, les escoles de secundària holandeses van començar a admetre nenes.

2/ PRIMERA DONA A GRADUAR-SE A LA UNIVERSITAT A HOLANDA

La jove se'n va anar a viure amb el seu germà Sam, un farmacèutic de qui va aprendre l'ofici (un altre dels seus germans, Johan, suboficial a l'Exèrcit, mai va veure amb bons ulls que la seva germana anés contra tot el que estava establert). Després d'insistir molt -i demanar un permís especial al ministre Thorbecke-, li van permetre entrar a la universitat de Groningen. El 1876 va entrar a la d'Amsterdam. Es va haver d'enfrontar a alguns professors, però en dos anys es va graduar i el 1879 es va doctorar.

3/ PRIMER CENTRE DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR A HOLANDA

Les dones, sobretot aquelles que vivien 'exiliades' de la societat, van ser el primer objectiu de la lluita d'Aletta Jacobs. La preocupaven les injustícies socials. En una habitació de la casa d'una viuda a Amsterdam que llogava habitacions per sobreviure va obrir la seva primera consulta. Durant 14 anys diversos dies a la setmana passava consulta gratuïta a prostitutes, indigents i nens. Va impartir cursos elementals d'higiene i atenció de nens. Va treballar en la millora del diafragma del doctor Wilhelm P. J. Mensinga i ho va distribuir entre la seva parròquia, malgrat les crítiques d'aquells que deien que el mètode anticonceptiu acabaria amb el món, sense nens, i enfonsaria l'economia. A més, des del mateix centre va portar a terme una altra millora en la salut de les dones: en aquella època era habitual que les dependentes passessin més de 10 hores dretes, fet que els causava grans trastorns en la salut i també ginecològics. Jacobs va insistir que les botigues els facilitessin bancs on poguessin descansar quan no atenien la clientela. Dues dècades després l'assumpte dels descansos es va regular en una llei.

4/ VOT FEMENÍ

Potser l'objectiu i el sostre de vidre més important que Aletta Jacobs es va proposar enderrocar a la seva vida. Ella va liderar l'Associació per al Vot de la Dona el 1903 (a la foto de dalt, amb altres sufragistes a Londres el 1909) i va ser la seva presidenta fins que la llei va permetre votar les dones a Holanda, el 1913. Al quedar-se viuda, la pionera va emprendre un viatge per l'Àfrica, el Pròxim Orient i l'Àsia per estendre i defensar el sufragi de les dones. Del seu periple naixerien nombroses associacions de drets de la dona.

5/ PER LA PAU I LA LLIBERTAT

La seva última batalla i lluita contra les injustícies va sorgir arran de l'esclat de la primera guerra mundial. Per defensar la pau i la llibertat mundial va fundar un altre club, el de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Aquesta organització es considera la més important de dones per la pau del segle passat, i Jane Addams, la seva primera presidenta, va rebre el Nobel de la pau el 1931.

Notícies relacionades

Sufragistes: histèriques, lletges i (molt) amargades

Carmen Miranda: la vida i la dramàtica mort de la 'bomba brasilera'

En el següent vídeo se la pot veure durant una visita a Berlín amb altres sufragistes. Ella és la de la dreta:

I en aquest, en anglès, es repassa la vida d'aquesta gran dona: