Anar al contingut

ADEU A UN GRAN DIVULGADOR

Cinc coses que no sabries si no fos per Hans Rosling

Mor als 68 anys el geni de les estadístiques que va combatre els falsos mites amb vídeos que acumulen milions de visualitzacions

Sonia Gutiérrez

Vídeo “200 països, 200 anys, 4 minuts” de Hans Rosling, en el programa The Joy of Stats / BBC / FOUR

Aconseguir que un vídeo sobre estadístiques es converteixi en un fenomen viral aYoutube és una proesa que molt pocs consigueixen. Hans Rosling n'era uns. Aquest geni suec dels números va aconseguir que el públic deixés per un moment de veure vídeos de gatets a internet i s'interessés per temes com la superpoblació al món, l'educació o la salut. Rosling, professor del Karolinska Institutet director de la fundació Gapminder, ha mort aquest dimarts als 68 anys, víctima d'un càncer de pàncrees. Però els seus imprescindibles vídeos segueixen a les xarxes, disponible per a qualsevol que vulgui estar ben informat.

El que feia especial Rosling era el seu estil desenfadat, fins i tot irònic amb ell mateix: "Soc Hans Rosling i soc estadístic. ¡No, no, no desconnectin!", es presentava a l'inici d'una de les seves xerrades. Sabia trobar el costat divertit d'una cosa tan freda com els números. Amb una posada en escena molt visuals, extremadament didàctica i senzilla, els seus vídeos acumulen milions de seguidors. Gràcies a les seves conferències (moltes d'elles en format 'TED talk'), vam descobrir coses com les següents:

200 ANYS D'HISTÒRIA EN 4 MINUTS

Probablement sigui la intervenció més coneguda de Rosling (vegeu vídeo de capçalera), a la cadena BBC Four el novembre del 2010. En ell, el professor usa la realitat augmentada per literalment introduir-se dins d'un gràfic que relaciona els ingressos i l'esperança de vida, per resumir en quatre minuts el desenvolupament de 200 països en els últims 200 anys. Conclusió: les diferències són innegables, però amb ajuda, comerç, tecnologies sostenibles i pau, qualsevol país pot arribar a la franja de més riquesa i salut.

ÉS POSSIBLE EVITAR LA POBRESA EXTREMA

Rosling es va passar a l'analògic, concretament a unes caixes d'Ikea, per mostrar el creixement de la població: cada caixa representava mil milions de persones. I així, va explicar que encara que els països desenvolupats i en desenvolupament moderin la seva població gràcies a la planificació familiar, els països pobres duplicaran la seva tret que s'actuï per evitar-ho. I que reduir la mortalitat infantil contribuirà a fer que aquests països surtin de la pobresa extrema.

DE LES RENTADORES SURTEN LLIBRES

Més de la meitat de la població renta la roba a mà per falta de recursos. No obstant, hi ha qui afirma no és bo per a la sostenibilitat del planeta que totes les persones tinguin una rentadora (o un cotxe, etc.). ¿Amb què dret els països rics poden dir-le als pobres que no tinguin una rentadora (mentre ells segueixen consumint la meitat de l'energia mundial?, es pregunta Rosling. La solució no és privar-los del desenvolupament industrial, sinó optar per energies netes. Perquè si tenen rentadora, la meitat de les dones del món no perdran hores anant a buscar aigua i rentant en cossis, i ho podran dedicar a l'educació.

VIVIM ENVOLTATS D'IDEES PRECONCEBUDES ERRÒNIES 

En una altra conferència, acompanyat del seu fill Ole (director de la fundació Gapminder), Hans va lluitar contra les idees preconcebudes dels països rics. En contra del que moltes persones occidentals opinen, la majoria de les noies del món van a l'escola, la pobresa extrema s'està reduint i gairebé tota la població té accés a les vacunes. És cert que hi ha fortes desigualtats, però els països rics tenen una visió distorsionada de la resta del món. La majoria de països estan més avançats socialment del que creiem. La riquesa no és el camí per aconseguir el desenvolupament social, sinó just el contrari (només amb educació i igualtat s'avança econòmicament).

L'APARENTMENT IMPOSSIBLE ÉS POSSIBLE

El 2007, Rosling va ensenyar que fa dècades, els països que ara són rics estaven en els nivells dels actuals països en desenvolupament. Els països poden evolucionar, i l'Àfrica "no ho ha fet tan malament", recalca el professor. És interessant seguir les diferències de les llars segons la seva renda en el que ell denomina "el carrer del dòlar" (a partir del minut 10). No es perdin tampoc el moment faquir a partir del minut 18. Apoteosi final.