¿Quin és l'origen de la tradicó d'abraçar-se i besar-se sota el vesc?

El vesc (Viscum album) és una planta semiparàsita, és a dir, que viu i germina sobre altres vegetals. El seu fruit és una enganxosa baia blanquinosa que es torna comestible quan madura i que és molt apreciada pels ocells. I com que és tan viscosa, es queda enganxada al bec de les aus, que es freguen contra les branques dels arbres per treure-se-la, per la qual cosa queda a punt per començar la seva germinació. O, fins i tot, quan els ocells es mengen la baia i l'expulsen a través dels seus excrements, també queda adherida a les branques, on germina.

L'arbust proporciona, amb el pi o l'avet, un toc de color a les festes de Nadal. Però, ¿d'on ve la tradició de besar-se sota una branca de vesc? La planta era sagrada per als druides celtes, que oficiaven cerimònies sota les seves fulles i la utilitzaven en les seves pocions màgiques. Segons una antiga superstició, es penjava sobre els bressols dels nens per evitar que les fades els robessin i els canviessin per altres.

LA PLANTA DE L'AMOR

Els celtes també consideraven que la planta era afrodisíaca i potenciadora de la fertilitat pel seu color verd permanent.

La creença que potenciava l'amor va fer que en moltes llars es pengés una branca de vesc a l'entrada per atraure la bona sort als residents i visitants d'aquesta vivenda.

D'aquí va néixer el costum d'abraçar-se i besar-se a l'arribar a una casa mentre es travessava el llindar on hi havia el vesc penjat.

Notícies relacionades

Si el teu fill neix en un d’aquests tres mesos serà més intel·ligent, segons la ciència

Conduir tranquil: Quan la teva assegurança es converteix en el teu millor copilot

Els víkings també confiaven en les propietats esotèriques de l'arbust i, a més, li atribuïen el poder de ressuscitar els morts.

La tradició nadalenca que s'ha conservat fins als nostres dies als països nòrdics i anglosaxons d'Europa -descendents de celtes i víkings- diu que la persona que rebi un petó sota el vesc trobarà l'amor que busca o conservarà el que ja té.