La picada d'un mosquit com no l'havies vist mai

Si alguna vegada t'has preguntat per què el mosquit és l'animal més perillós del món (per les malalties que transmet), aquest nou vídeo de la sèrie 'Deep look' (Mirada profunda) et mostrarà en ultra alta definició la resposta. Aquests petits insectes tenen una boca -trompa- composta per sis agulles especialitzades per perforar la pell, separar els teixits, sondar-los, obrir els vasos sanguinis i xuclar el plasma.

La col·laboració entre KQED San Francisco i PBS Digital Studios permet observar amb tot luxe de detall, com si miréssim a través d'una lupa gegant, el moment tan comú, ara que pugen les temperatures, de la picada d'un mosquit. Vist així, tan de prop, resulta violent, cru i fins i tot aterridor. Potser no a tothom li agradarà veure com la bestiola enterra sis agulles a la seva dermis.

DENGUE, MALÀRIA I ZIKA

Mentre les femelles de l'espècie es beuen la nostra sang per fer créixer els seus ous, ens poden deixar 'regalets' en forma de virus i paràsits que causen malalties com el dengue, la malària o el Zika.

Els científics han descobert que la boca del mosquit, la trompa, no és només una petita llança; és un sofisticat sistema que es compon d'una beina retràctil amb estilets -sis en total-, i cada un està especialitzat en una funció.

ESTILETS ESPECIALITZATS

Dues d'aquestes petites agulles són dentades -maxil·lars o broques- per ajudar a serrar a través de la pell. Un altre parell d'agulles manté el teixit separat per xuclar millor i facilitar que una cinquena agulla sondegi per sota de la pell per buscar sang. L'última agulla -hipofaringe- deixa anar una substància química per dilatar els vasos, fer que la sang segueixi fluint i no es coaguli i facilitar la seva extracció. És aquesta la substància que deixa en molts de nosaltres la coïssor característica d'una picada. És amb aquesta secreció en què viatgen alguns perillosos virus i paràsits.

El sistema es completa amb els 150 receptors -unes proteïnes a les antenes- que els ajuden a trobar les seves víctimes o saber, per exemple, si l'aigua conté els nutrients necessaris per fer la posta dels ous on més tard eclosionaran les larves. Per exemple, el mosquit 'Anopheles' surt a la nit a buscar sang, rastreja el diòxid de carboni que exhalem mentre dormim i detecta la calor corporal i els àcids grassos que floten en la nostra pell.

EL FLAGELL DE LA MALÀRIA

Notícies relacionades

Uns investigadors creen uns mosquits que no transmeten la malària

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Prop de 3,2 mil milions de persones -gairebé la meitat de la població mundial- estan en risc de malària, segons l'Organització Mundial de la Salut. La malària va afectar més de 300 milions de persones l'any passat i en va matar més de 635.000, sobretot nens menors de 5 anys i dones embarassades a l'Àfrica subsahariana.

El dengue, la malaltia que transmet l''Aedes aegypti', afecta uns 400 milions de persones cada any. El mateix mosquit és el culpable de la transmissió de la febre chikungunya, la febre groga i el Zika, que té el focus a l'estat brasiler de Pernambuco. Des de l'octubre han nascut en aquesta zona un gran nombre de nadons amb microcefàlia i seriosos problemes de salut.