El robatori de fotos posa el focus en el fòrum 4chan

Christopher Poole tenia 15 anys quan, un estiu, inspirat pel popular lloc web japonès 2chan, va crear al seu dormitori en un suburbi de Nova York 4chan.org. El que va néixer amb la idea de replicar la passió per l'estil d'animació anime va començar a cobrar aviat vida pròpia i a transformar-se en un verdader fenomen, del qual immediatament van sorgir alguns dels memes més exitosos, com les fotos de gats amb divertits missatges, LOLCats, un dels principals triomfs virals.

Animats per l'absència absoluta de censura, per un sistema que afavoreix el que és efímer i per l'anonimat gairebé absolut que ofereix i incentiva el tauler d'anuncis digital, que a diferència de llocs com Facebook no demana una adreça de correu ni cap informació personal, els visitants i usuaris van arribar a dojo i 4chan, amb el seu rudimentari disseny, es va convertir en el que l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) va definir en un informe com «un lloc web amb més de set milions d'usuaris que representa un influent paper en la cultura d'internet». «Una força cultural», en paraules d'una de les responsables de les prestigioses conferències TED, que van invitar Poole a fer una xerrada el 2010, un any després que l'exèrcit d'usuaris hagués aconseguit piratejar la revista Time i coronar el fundador com el personatge més influent de l'any.

L'anonimat, segons Poole, és un incentiu per a la creativitat i a més va contribuir a fer que de 4chan en sortís Anonymous, una força del hacktivisme amb fins polítics a nivell mundial. A la vegada, en un dels seus plafons, /b/, hi va anar creixent un univers d'explícits missatges i imatges pornogràfics, violents i barbàrics, els anomenats shock posts, que van fer que el lloc arribés a ser qualificat a The New York Times com «un dels racons més obscurs d'internet». Aquí és on aquest cap de setmana es van penjar per primera vegada les imatges robades a famoses com Jennifer Lawrence i 4chan torna a estar sota els focus.

ACABAR AMB LA REPUTACIÓ / L'informe del MIT va arribar a la conclusió, per exemple, que «la falta d'identitat

Notícies relacionades

Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»

L’absolució de Dani Alves, un terratrèmol contra futures denúncies per violació

-90% d'usuaris anònims- fa que no funcionin els sistemes tradicionals de reputació». El fet que els missatges siguin efímers  -ja que no s'arxiven i desapareix quan arriben els nous- alimenta una «experiència caòtica i accelerada», en la qual els usuaris van baixant, segons deia la revista Wired, en una espiral on cada post tracta de ser més escandalós i brutal que l'anterior. Un d'aquells usuaris va dir el 2008 a The Wall Street Journal que el que es produeix llavors és un efecte «com quan grups de gent es fan més inconscients de la seva pròpia responsabilitat».

Ara des de /b/ algú ha llançat, per exemple, una campanya de suposada solidaritat amb Lawrence. El que es busca és que altres dones es despullin i, voluntàriament, comparteixin les seves imatges.