EUROCOPA 2021

Escòcia frustra la classificació d’Anglaterra a Wembley (0-0)

El duel més antic del món conserva les essències del passat amb el xoc i la verticalitat característiques, però se salda sense un trist gol.

Euro 2020 - Group D - England v Scotland

Euro 2020 - Group D - England v Scotland / FRANK AUGSTEIN (Pool via REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech

Si Anglaterra acariciava la idea de segellar la classificació a costa del rival de tota la vida, la frustració es va redoblar per ser Escòcia la que impedís l’accés anticipat a la segona fase per unir-se així a Itàlia i Bèlgica, mereixedores de totes les felicitacions i pertanyents també al segon esglaó dels favorits. L’empat encarrila el pas anglès a vuitens, que aconseguirà amb un altre empat contra la República Txeca, que en té prou amb el mateix resultat per fer fora un dels altres dos rivals del grup D: o Croàcia o Escòcia.

Va ser el segon 0-0 de torneig, més just i apropiat que el de l’Espanya-Suècia, lleig precedent. Poques opcions es van concedir els rivals britànics; tan poques, que van ser fàcilment recordables: un cop de cap al pal de Stones i un xut de Mount pels anglesos, i una volea d’O’Donnell que va desviar Pickford i una rematada de Dykes que James va salvar sota els pals. 

Corda a la fogositat

Com és alguna cosa més que un partit, i quan s’enfronten mesuren més el seu valor que el seu futbol, hi va haver més frec que carinyo. Només va faltar que estiguessin sota la jurisdicció de Mateu Lahoz, amant del contacte, que va donar corda a la fogositat i va treure la primera targeta per una protesta de Mc Ginn, no fos que ningú recordés l’àrbitre.

Va millorar Escòcia per la motivació d’enfrontar-se al seu cosí del sud, i va empitjorar Anglaterra respecte a la brillant presentació contra Croàcia, per més que vencés només per la mínima. L’onze de Southgate va elaborar poc, menys que al debut. Va voler accelerar el joc quan la pilota ja volava per si sola per l’aigua que va caure sobre Wembley, en un altre condiment que alimentava la familiaritat del duel més antic del món (des del 1872), tot i que portaven tres anys sense coincidir.

Com si res hagués passat ni el temps haugés transcorregut. Van conservar totes les essències, aquelles característiques del futbol vertical i vigorós. L’evolució dels temps es va reduir a lleugeres intervencions en els dibuixos tàctics i en la preparació més conscienciosa de les accions d’estratègia. Dels molts centres que van llançar van obtenir córners que venien a representar ocasions de gol, més fàcils d’organitzar que amb jugades elaborades.

Sense altenativas

Foden, el més imaginatiu dels locals, només va tenir una aparició; rellevat per Grealish, el substitut va ser igual d’efímer. Mai li van deixar veure la porteria escocesa; sempre va rebre d’esquena i bloquejat al costat de la línia de banda. O’Donnell el va agafar per darrere fins i tot al mateix camp anglès.

Notícies relacionades

Kane, aïllat en punta, no va pintar res. Només li va caure una pilota a l’hora i quart que va estar al camp i no era ni decent el centre passadíssim de James. També se’n va anar abans d’hora a la dutxa, per molt capità que sigui, mesurat pel rendiment i no pels galons. Com ha de ser. No va burxar més Southgate a la banqueta, impotent davant el rival de sempre. 

Fitxa tècnica: