A buscar la corona de Messi

"És el Mundial més obert de la història, el que té més favorits", repeteix el seleccionador espanyol Luis de la Fuente quan li pregunten pels principals rivals d’Espanya per al títol. Potser l’afirmació sigui exagerada, però hi ha almenys quatre o cinc seleccions més que es poden considerar com a sòlides favorites per guanyar el partit decisiu, el 19 de juliol al MetLife Stadium de Nova Jersey.

L’Argentina de Messi.

La seva condició de vigent campiona fa la selecció albiceleste creditora del primer lloc del llistat de favorits. Com està passat des de fa dues dècades, Leo Messi és el principal argument del combinat argentí, que lidera als 38 anys (en fa 39 aquest mes) una selecció que deixa dubtes en la classe mitjana-alta. Ja sense Ángel Di María, els Julián Álvarez, Enzo Fernández i Alexis MacAllister no han acabat d’enlairar-se en aquests quatre últims anys com potser s’esperava d’ells. La història també juga en contra dels jugadors de Lionel Scaloni, ja que només dues seleccions han repetit títol en edicions consecutives: Itàlia (1934 i 1938) i Brasil (1958 i 1962).

La França de Mbappé.

Pot ser la França de Kylian Mbappé, però també d’Ousmane Dembélé, vigent Pilota d’Or, o de Michael Olise, 22 gols i 31 assistències aquesta temporada. Peça a peça, l’equip de Didier Deschamps presenta l’arsenal ofensiu més poderós de tot el Mundial, amb Ryan Cherki, Désiré Doué i Bradley Barcola com a secundaris de luxe. Guanyadora el 2018 i finalista el 2022, França continua arrossegant la seva clàssica carència en la generació de joc, potser el seu únic punt feble. En contra seu juga també una exigència màxima des del principi del torneig, després de quedar enquadrada en el grup de la mort amb Noruega i el Senegal. Un repte exigent per al premiat Didier Deschamps, en la seva última missió abans de donar pas a Zinedine Zidane al capdavant del combinat nacional.

El Portugal de Cristiano.

Cristiano Ronaldo busca, als 41 anys, l’únic gran títol que li falta en el seu aclaparador palmarès. I tot i que ho fa ja més que veterà, arriba a aquest últim intent més ben acompanyat que mai. No són pocs els que consideren el Portugal del català Roberto Martínez com la màxima favorita a aixecar el títol el 19 de juliol. Bruno Fernandes arriba a la cita consagrat com el millor assistent de la història de la Premier League en una temporada (21), formant un centre del camp amb Vitinha, Joao Neves i Bernardo Silva només comparable al d’Espanya. Nuno Mendes, Rúben Dias, Joao Cancelo i Diogo Costa ofereixen plenes garanties a la rereguarda del que potser és el millor Portugal de tota la seva història.

El Brasil de Vinícius.

Un total de 24 anys, des de Corea del Sud i el Japó 2002, és massa sense títols per a la pentacampiona del món. Amb Carlo Ancelotti a la banqueta, el Brasil busca una sisena estrella en plena transició de lideratges. L’entrenador italià va respondre al clamor popular d’incloure Neymar Jr. entre els seus 26 convocats, però són altres els noms sobre els quals dipositar les esperances del país.

Vinícius Jr. i Raphinha han de ser els líders d’una Brasil que pateix les baixes per lesió dels madridistes Éder Militao i Rodrygo Goes. Veterans com Alisson, Marquinhos i Casemiro, a més de Bruno Guimaraes o Gabriel Magalhaes, completen una selecció amb carències defensives en els laterals i a la qual li falta un golejador pur per ser considerada com a favorita màxima al tron mundial.

L’Anglaterra de Kane.

La finalista de les dues últimes Eurocopes és l’eterna promesa dels Mundials. Anglaterra només ha guanyat el de 1966, en el qual va exercir d’amfitriona, una realitat insuportable per al país que va inventar el futbol. Aquesta vegada, amb l’alemany Thomas Tuchel de seleccionador i una convocatòria molt d’autor, amb absències cridaneres com les de Trent Alexander-Arnold, Phil Foden i Cole Palmer, ho intenten de nou. Harry Kane és el capità i la indubtable estrella del combinat anglès, en el qual els aficionats del Barça podran veure Anthony Gordon, el seu últim fitxatge. El madridista Jude Bellingham aspira a escudar l’ariet del Bayern Munic, però no ve d’una bona temporada i el seu feeling amb Tuchel no és el millor. Bukayo Saka i Declan Rice ofereixen moltes més garanties per a una selecció amb aroma a porta gran o infermeria.

L’Alemanya de Neuer.

Alemanya ha encadenat dos Mundials consecutius caient amb estrèpit en la fase de grups, després de guanyar el del 2014. En les dues Eurocopes més recents tampoc li ha anat bé, amb els quarts de final com a sostre. I la seva catalogació com a favorita al títol té potser més a veure amb la seva història (quatre títols) que amb el seu present.

Manuel Neuer, ja amb 40 anys, ha tornat a última hora per liderar des de la porteria una Alemanya en la qual destaquen noms com Jamal Musiala, Kai Havertz, Florian Wirtz i Joshua Kimmich. Julian Nagelsmann dirigeix un bloc que sembla estar situat una mica per sota de les màximes aspirants al títol.

Notícies relacionades

La campanya surrealista

La Kings League de Piqué acomiadarà gairebé la meitat de la plantilla

¿I si hi ha una sorpresa?

El Marroc d’Achraf Hakimi i Brahim Díaz reclama la seva quota de favoritisme després de ser quarta per sorpresa a Qatar 2022 i finalista de l’última Copa Àfrica. Qui el va derrotar (sobre la gespa) almenys, va ser el Senegal de Sadio Mané, la gran referència de l’Àfrica negra en aquesta cita, una regió del món que mai ha arribat a unes semifinals. Per a la Bèlgica de Thibaut Courtois i Kevin de Bruyne i per a la Croàcia de Luka Modric i Ivan Perisic sembla ja massa tard, després de grans actuacions en les últimes cites, especialment els balcànics, que venen de ser segons a Rússia 2018 i tercers a Qatar 2022. A la Noruega d’Erling Haaland i Martin Odegaard li falta a priori profunditat de plantilla, i als Països Baixos del blaugrana Frenkie de Jong i Virgil van Dijk que entrena Ronald Koeman escassegen els atacants determinants. Però en tots els mundials sempre hi ha sorpreses.