Márquez aconsegueix la victòria 100 i anuncia la candidatura al títol
L’astre, de 33 anys, nou cops campió del món, firma, 16 anys i un dia després del seu primer èxit mundialista, el seu triomf núm. 100 i la victòria núm. 100 de l’equip Lenovo Ducati.
¿I què faran els qui no hi creien? ¿I què diran els qui el donaven per jubilat? ¿I què comentaran els qui van dir que era, que és, "missió impossible"? El món ha tornat a presenciar la resurrecció de Marc Márquez Alentà. El món ha pogut comprovar que per a aquest noi, perdó, per a aquest senyor de 33 anys, no hi ha impossibles. Un mes després de ser operat del peu i espatlla dreta, Il Cannibale va conquerir ahir el Gran Premi d’Hongria per partida doble, dissabte i diumenge, com l’any passat, que va ser el seu últim 37, és a dir, el seu últim ple.
Torcebraç amb Acosta
Márquez, que va retallar ahir 30 punts respecte a Marco Bezzecchi (Aprilia), va arribar a Balaton Marc en vuitena posició i se’n va sent cinquè. Marc ha sabut aprofitar la destrossa que va causar, desafortunadament, Jorge Martín (Aprilia), que es va emportar els primers del Mundial, tant el seu company Bezz com Fabio Di Giannantonio (Ducati), per deixar camp lliure al senyor de Cervera (Lleida), que (recordeu el meu avís de divendres) es va quedar tot sol amb Pedro Acosta (KTM), el duel esperat per tothom.
La carambola de Martinator en el primer revolt va trencar la cursa i va convertir, la resta de les 25 voltes, en un duel entre el senyor de 33 anys i el jove de 22, que, la temporada vinent (ho sabrem ben aviat), seran companys d’equip al Lenovo Ducati. El Tauró de Mazarrón ("ho vaig donar tot, però en Marc sempre és en Marc i espero que els aficionats hagin viscut una emocionant cursa") va decidir muntar, a la roda posterior, un pneumàtic tou pel mitjà del gran dels germans Márquez Alentà.
Era evident que es tractava de dues estratègies molt diverses. Sense ningú que els pressionés, Acosta va decidir esprémer el pneumàtic tou a les cinc o sis primeres voltes per intentar aconseguir uns segons que li donessin vida i la possibilitat d’aconseguir la primera victòria en MotoGP en el seu gran premi núm. 50 i en la seva tercera temporada entre els reis. Però Márquez ja és massa Márquez. Ja es comença a assemblar al qui va ser campió, l’any passat, a cinc proves del final. I Márquez rodava gairebé tan ràpid com el murcià amb la seva roda més dura. I, sí, al final, després d’una lluita preciosa, en què el Tauró s’hi va resistir tant com va poder i més, molt més, MM93 va fer una estirada a la segona xicana de Balaton Marc i va agafar la davantera per anar-se’n, escapar, accelerar, retorçar el canell dret i guanyar el GP núm. 100. Va ser a la volta 15 de les 26 que constava la cursa.
Recompensa a l’esforç
"Ha sigut una victòria molt cara, molt dura, molt costosa", va assenyalar Márquez abans de pujar al podi. "Em sento d’allò més feliç perquè és una tornada més, de nou a dalt de tot del podi, una altra vegada superant operacions, rehabilitacions, hores, dies, d’incertesa i gimnàs, de dubtes. Gràcies a tots els qui han cregut en mi, als doctors, als físios, a la família, al meu grup de treball, al meu equip, Ducati, a tots, anem tornant a ser els qui vam ser. Això encara és llarg, però ens sentim recompensats després de tant de dolor, incertesa i sacrifici".
L’última victòria de Marc Márquez, és a dir, la 99, es va produir a San Marino, l’any passat. Va ser, ¿recordeu?, aquella en què va mostrar la granota vermella, la granota de Ducati, a l’estil Leo Messi, des del podi. Ahir, després del doblet, després de sumar 37 punts, ja és cinquè del Mundial de pilots, a 72 punts de Bezz, és a dir, a menys de dos grans premis, de dos caps de setmana (74 punts). Cert, encara són molts. Massa, encara. Però es tracta de Marc Márquez Alentà. "Tots sabíem que arribaria, tots sabíem que lluitaria, de nou, pel títol, tots ho intuíem, tot i que ell no volia reconèixer", va assenyalar Bezzecchi dissabte, després d’haver sortit derrotat de la cursa a l’esprint, dominada també pel català.
"Ningú podrà amb ell"
Notícies relacionadesÉs veritat que Márquez es va beneficiar ahir de la carambola promoguda per Martinator, però no és menys cert que va ser Bezz qui va provocar la caiguda del campioníssim de Ducati, a Indonèsia, l’any passat, la setmana següent que ET es proclamés nou campió del món. L’error de Bezz va propiciar, i això no s’ha d’oblidar, l’última crisi de lesions i intervencions mèdiques de Márquez, que ha tornat després de passar, per setè cop, pel quiròfan per solucionar els problemes al braç, húmer i espatlla dreta.
El més difícil ja està fet, malgrat que Marc Márquez no ho reconeixerà. Ha tornat. Ha tornat a dominar. Ha tornat a guanyar. Ha tornat a aconseguir un doblet en un mateix cap de setmana. Ara li queda guanyar força, musculatura, a les espatlles. "I, quan la recuperi del tot, ja no podrà ningú amb ell, tothom correrà darrere seu, només li veuran la cua de la moto", va proclamar, sota el podi de Balaton Marc, un dels tres caps de l’equip Lenovo Ducati.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- El Barça trenca el Bidasoa per conquerir la seva 13a Copa seguida (17-37)
- Riquelme perd avui per guanyar demà
- Carles Martí: "Generar il·lusió és útil per combatre l’extrema dreta"
- Florentino venç, però no convenç
