El premi que faltava

Als 38 anys, que en seran 39 el 24 de juny, Messi presenta un historial únic. No només és el futbolista que ha conquerit més títols amb els seus equips (47), més que ningú des de la invenció del futbol, sinó que és el que més honors i distincions ha obtingut de manera individual.

Amb les vuit Pilotes d’Or pel millor jugador del món i les sis Botes d’Or al màxim golejador. Seu, a més, és el rècord d’haver marcat 91 gols en un any (2012), un registre inigualable. L’anterior límit datava de l’any 1972 amb 85 gols, obra de l’alemany Gerd Müller (1972).

Poc futbol en l’historial

Els premis Princesa d’Astúries havien desprès una certa resistència a reconèixer els futbolistes, potser per ser un esport d’equip i, potser, sobrepromocionat. La selecció del Brasil, campiona del món el 2002, va ser la primera distingida. L’espanyola, el 2010, va rebre la mateixa recompensa, que es va duplicar, en certa manera, per la concessió individual i alhora compartida per Xavi Hernández i Iker Casillas el 2012. Al mèrit esportiu de tots dos s’afegia l’actitud apaivagadora en l’espiral de crispació activada per José Mourinho a Madrid per combatre el Barça de Pep Guardiola.

Fora del camp, Lionel Andrés Messi Cucittini (Rosario, 24 de juny de 1987) és modèlic. No se li coneixen escàndols ni conductes reprotxables. Al seu costat i davant seu corren exemplars que han omplert pàgines extraesportives i programes de colors. El reconeixement a la seva "trajectòria professional" inclou la seva vida civil amb la seva dona, Antonella Roccuzzo i els seus fills, Thiago, Mateo i Ciro, i la seva tasca social i solidària.

La humilitat l’ha caracteritzat des que va aterrar a Barcelona als 12 anys amb el seu pare per passar una prova al Barça i que el seu fitxatge permetés costejar el tractament mèdic per al seu correcte creixement. Les suaus maneres d’aquell nen mai es van veure tenyides de jactància en la conversió cap a adult. En públic. Dins del vestidor blaugrana, amb els anys, va imposar la seva veu. O el seu silenci. Messi no va amagar mai als seus íntims que creu tenir un caràcter "podrit", producte de la seva altíssima exigència. Fins que va col·locar la cirereta a una carrera encara per acabar: la conquesta del Mundial amb l’Argentina.

Més valor té la conducta de l’esportista en el fragor del joc. Irreprotxable sense la pilota als peus va ser, és, Messi, un davanter acostumat a rebre estrebades, cops i puntades de peu, des dels involuntaris als deliberats. Només va ser expulsat una vegada amb el Barça. En 778 partits. En 17 temporades. L’última (2021), en l’últim minut de la final de la Supercopa contra l’Athletic (2-3). Perquè la comparació ajudi: Messi va veure 64 grogues (dues van ser anul·lades), en la seva etapa amb el Barça. Cristiano Ronaldo en 9 anys i 438 partits amb el Reial Madrid, va veure 61 grogues i 6 vermelles.

Aprendre a controlar-se

De la mateixa manera que Messi va haver de treballar el que no està escrit per imposar el seu talent, també va aprendre a controlar-se el que no està escrit. Havia sigut expulsat en el seu debut amb la selecció argentina el 2005, poc després de les seves primeres aparicions amb el primer equip del Barça amb 17 anys. Tot just va estar un minut i mig al camp.

Notícies relacionades

Espanya posa en marxa el seu Mundial amb una patxanga contra l’Iraq a Riazor

Riquelme promet Haaland i Florentino anuncia Mourinho

L’única distinció no estrictament futbolística que se li havia atorgat a Messi, dues vegades, és el premi Laureus al millor esportista de l’any. El 2020, en què va ser compartit amb el pilot britànic Lewis Hamilton, però el 2023 en particular.

La capacitat decisiva de Messi ha quedat fora de tot dubte als Estats Units. En un equip d’un rang inferior al FC Barcelona, el Paris Saint Germain i la selecció, Leo ha aportat a l’Inter de Miami quatre títols en tres anys; el quart encara està en joc amb la Major League Soccer en marxa i el Mundial per començar.