Alèxia: "La meva història serà sempre amb el Barça"

Va ser l’última vegada. Alèxia va fer la reverència a la seva afició l’última vegada que trepitjava la gespa del Johan Cruyff. No es tornarà a posar la samarreta del Barça com a jugadora. I cada petit detall el va viure al màxim, absorbint cada instant. Perquè part del procés d’assumir que se’n va també és això: poder gaudir de l’adeu. "Alèxia, el teu llegat és etern", clamava una pancarta al Johan Cruyff, que deixa de ser casa seva. Un estadi que, quan ella va començar a jugar en el Barça, ni existia. Aquest 27 de maig, en el comiat del club de la seva vida, les grades de l’estadi del femení es van omplir de samarretes amb el seu nom.

Ni tan sols havia imaginat un final així. Perquè una història com la seva no s’havia escrit fins que Alèxia Putellas es va posar la samarreta del Barça per primera vegada. Un grup de nenes corria per la grada del Johan, buscant Alèxia escalfar en el que era l’últim partit de la capitana. El seu ídol, la dona que els ha demostrat que es pot ser futbolista, que es pot somiar en gran. Alèxia Putellas ha sigut la primera gran referent per a les aficionades del Barça (i de qualsevol equip de futbol) i, en el seu adeu, ningú va voler faltar a la cita. 5.428 espectadors, un Johan Cruyff gairebé ple per acomiadar la seva reina.

Una volta d’honor, ella sola tot i que escortada des del centre del camp. Alèxia Putellas es va acomiadar de la seva gent amb tot l’afecte que té per aquests colors. Va saludar i va aplaudir, va tornar l’amor rebut una vegada la seva etapa com a blaugrana ha acabat. "Aquest matí ha sigut impressionant, un sentiment molt profund, però ja sabeu que l’estadi està en obres i no hi heu pogut ser. Per això volia aquest moment amb tots vosaltres. Ara vull dirigir-me a vosaltres: moltíssimes gràcies, de tot cor, per creure des de l’inici. Com ja sabeu, tot té un inici i un final, però el camí ha sigut preciós. Us portaré sempre al cor. Hem viscut nits increïbles que seran inesborrables al meu cap. Deixo de ser jugadora culer i passo a ser una aficionada culer que estarà animant aquest equip. No volia que això fos trist. L’últim que vull fer és cantar amb vosaltres", va dir una vegada va acabar el partit davant la Reial Societat (2-1, amb gols de Clàudia Pina i Aitana, assistida per Alèxia). Va entonar després el càntic Un dia de partit i va acabar mantejada per les seves companyes en un adeu molt emotiu.

També van ser acomiadades Ona Batlle i Mapi León. Era un secret a crits. Ona ho anunciarà avui. En el minut 58 va ser substituïda. Es va abraçar amb Alèxia i també li van fer un passadís. El públic la va ovacionar, reconeixent la millor lateral del món que marxa del Barça aquest estiu, una vegada finalitzat el contracte. Sens dubte, la baixa més dura des del punt de vista futbolístic per al Barça. Desfeta totalment també va marxar Mapi León. En el minut 67 va ser el seu moment. De nou amb un passadís d’honor.

La promesa

No va ser un dia senzill des del matí, quan Alèxia va rebre el sentit homenatge del Barça sobre la gespa de l’Spotify Camp Nou. La capitana va voler ser molt sincera. "M’he promès obrir-me en canal", va confessar. I no es va deixar res dins, res per dir en el seu adeu. "Vaig sentir un buit gegant, em feia molt mal el cor". "És complicat perquè no hi ha un moment en què sentis que és el moment perfecte per anar-te’n. Són moltes coses. És la decisió més important de la meva vida. L’exigència que tinc amb mi mateixa i el rendiment, i això, barrejat amb la part emocional, feia que sentís que tot el que fos continuar podia desdibuixar tot el que hem creat", va dir envoltada dels 38 trofeus.

Notícies relacionades

L’elit mundial de l’escalada se cita a Alcobendas

El Barça confirma que Xavi Pascual abandona el Barça

"He intentat fer-ho el millor possible per vosaltres. M’he buidat", va dir entre llàgrimes. "Les coses que hem guanyat continuen presents, us estimo moltíssim. Trobaré a faltar els entrenaments i les hòsties que ens donàvem per ser les millors. Teniu aquí una persona que sempre estarà al vostre costat i per ajudar-vos. La meva història serà sempre amb el Barça i això no ho canviarà ningú. Sé que és el millor que m’ha passat en la vida. Continuaré la meva carrera, però el millor que he fet ja ha passat", va admetre.

Ja es feia de nit i, al Johan, el cartell va lluir per última vegada l’11 d’Alèxia Putellas. Jugadores de la Reial i el Barça van formar el passadís per retre-li homenatge. Va cedir el braçal de capitana a Marta Torrejón i es va parar un instant. Va mirar al voltant seu, a les grades plenes. Va ajuntar els peus i es va inclinar davant la seva gent. L’última reverència de la Reina, l’única que ho fa davant el seu poble.