Més urnes que jugadors
L’endemà que Florentino Pérez aparegués en aquella roda de premsa per convocar eleccions i en què es va mostrar tal com és, per més que ell argumentés que només estava una mica enfadat, va respondre a la crida de Josep Pedrerol. Allà, en un espai molt més còmode i sense haver d’anar grapejant papers, va venir a dir al periodista que quan a ell li agrada un futbolista el fitxa i ja està. És a dir, sense que hi hagi un pla pel mig. Sense reparar en les conseqüències que pugui tenir en el projecte esportiu. Sense preguntar si hi ha jugadors del planter amb capacitats o projecció, o si l’estrella internacional de torn té encaix o no en aquests vestidors convertits en camerinos d’influencers.
Quan Tchouaméni i Fede Valverde se les van tenir a cops de puny amb una taula traïdora pel mig, hi va haver qui es va preguntar com podia passar aquesta bestiesa. Valga’m Déu. I Florentino va respondre: "Els joves es barallen". El que no va explicar és que el primer equip del Reial Madrid s’ha convertit en una torre de Babel en què els nanos ballen sols, amb els cascos i al seu aire. Sense records per compartir, gairebé no hi ha coses que els uneixin, més enllà de la pasta i l’ego.
Notícies relacionadesLa selecció espanyola afrontarà per primera vegada el Mundial sense cap futbolista del Reial Madrid. Que lluny que queden els temps de la Quinta del Buitre a Mèxic 86 o Itàlia 90. No ha tingut més remei De la Fuente, que ja preparava el terreny mediàtic perquè els escassos jugadors que eren seleccionables no donaven el nivell. Fixeu-vos en Huijsen, a qui ha devorat l’exigència de l’alta competició; en Carvajal, que després de la lesió es va trobar que Arbeloa tenia factures per cobrar.
Més enllà dels "localismes" a què es refereix De la Fuente quan li parlen del tema de la militància als clubs (es presenten a la seva crida vuit jugadors del Barça), el més rellevant és reparar com el Reial Madrid, mentre amuntegava Champions, desnaturalitzava una plantilla amb la qual ja és impossible identificar-se. Ara, sense títols ni orígens comuns per reconstruir-se, no hi ha hagut més refugi que unes urnes de posar i treure.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora | Nova negociació entre els EUA i l’Iran per aconseguir la pau
- Salut mental i drets Victòria Monell, Fundació Silvestra Moreno: “Moltes persones amb trastorns no són conscients que tenen dret a decidir”
- Joies, poder i sospites
- El mercat de Damasc
- Dictamen de Castells