Emery conquereix amb l’Aston Villa la seva cinquena Europa League
L’equip de Birmingham aixafa sense pietat el Friburg amb gols de Tielemans, Buendía i Rogers, i reforça el llegendari idil·li de l’entrenador guipuscoà amb la competició.
Tres de consecutives amb el Sevilla, una altra més amb el Vila-real i, ara, una cinquena amb l’Aston Villa. La història, avui i demà, recordarà Unai Emery abraçat a un trofeu, el de l’Europa League, del qual és emperador absolut. Istanbul, l’estadi del Besiktas, amb el Friburg com a víctima necessària, va contemplar ahir a la nit un capítol més d’aquesta història d’amor i èxit que protagonitza l’entrenador guipuscoà.
El seu nom queda ja aparellat en el numèric amb els de Carlo Ancelotti, Giovanni Trapattoni i José Mourinho, tots ells guanyadors de cinc trofeus europeus dels que arrenquen a la tardor i es resolen a la primavera. Només Udo Lattek i Rafa Benítez havien sigut campions continentals amb tres equips, amb els quatre de Mourinho encara per sobre. Tot i que en el seu palmarès no figuri cap Champions, difícilment es pot discutir ja a Emery la condició de llegenda de les banquetes.
Una final sense gaire història
El seu Aston Villa va fer bons els pronòstics que l’assenyalaven com a favorit clar per guanyar aquesta Europa League. El Friburg, un club que mai en la seva centenària història ha aixecat un títol, va arribar fins on va poder, però va sucumbir a l’encert i la voracitat contraatacadora de l’equip d’Emery, que posa el colofó a una temporada excel·lent, a expenses de saber si acabarà aquest diumenge la Premier en quart o cinquè lloc. Poc importa.
La final va tenir escassa història. El Friburg va aguantar durant la primera mitja hora, aconseguint que l’enfrontament es mantingués igualat en aquells primers minuts, però a partir de llavors es va fondre sense remei. Tielemans va inaugurar el marcador amb una preciosa volea després d’un córner assajat i Buendía, el millor futbolista de la final, va aprofitar l’onatge favorable per marcar el segon just abans del descans.
Després del reinici, Rogers va apagar amb el tercer gol qualsevol esperança de remuntada que quedés a l’encara al Friburg, reafirmant la gran superioritat de l’equip de Birmingham a la final i en tota la competició, aclaparadora el Villa en totes les eliminatòries. El just premi va ser el segon títol europeu de la seva història (si no es compta l’extinta Interto), després de la Copa d’Europa de 1982, el primer en general des de la Copa de la Lliga de 1996. Per a Emery, un nou episodi en el seu idil·li gloriós i infinit amb l’Europa League.
