Els ‘Jocs Olímpics’ del dopatge
Diumenge vinent, a Las Vegas, se celebren els primers Jocs Millorats, una competició d’esportistes dopats "sota control" amb el repte de batre rècords del món oficials a canvi de grans sumes de diners.
"Una competició per construir superhumans", reivindiquen els ideòlegs dels Jocs Millorats (Enhanced Games). Una idea "irresponsable i perillosa", repliquen des de l’Agència Mundial Antidopatge, el COI i les federacions internacionals. Els Jocs Millorats, que se celebraran diumenge vinent a Las Vegas, van inquietar el món de l’esport des del seu naixement. Una competició que no només no castiga el dopatge sinó que l’incita, amb premis milionaris per als esportistes que hi participin i siguin capaços de batre rècords com el d’Usain Bolt en els 100 metres llisos gràcies a l’ajuda de substàncies prohibides.
La viabilitat de la competició, de fet, depèn de fàrmacs i productes com els tractaments amb testosterona que ja han començat a comercialitzar als EUA amb la promesa de longevitat. L’inversor tecnològic australià Aron D’Souza, ideòleg i fundador dels Jocs Millorats junt amb Christian Angermayer, estava aixecant pesos al gimnàs quan va sentir un parell d’aixecadors de pes parlar sense embuts sobre esteroides.
Sortida a borsa
Allò el va fer somiar en una competició de cossos apol·linis i de poder físic incomparable. Una idea que va seduir Angermayer, inversor multimilionari immers en el món de les criptomonedes, el biohacking i les drogues psicodèliques per tractar problemes de salut mental. Enhanced, constituïda com a empresa, acaba de sortir a borsa a Nova York després d’haver portat a terme rondes de finançament multimilionàries amb el suport de magnats i de tecnooligarques del moviment trumpista MAGA, com el fundador de PayPal Peter Thiel, estret aliat de Donald Trump; el criptoinversor Balaji Srinivasan, i el mateix fill del president nord-americà, Donald Trump Jr.
La primera edició de la competició se celebrarà la vigília del Memorial Day nord-americà (25 de maig) en un complex hoteler construït per acollir les diferents proves: natació (50 i 100 metres lliures; 50 i 100 metres papallona), atletisme (100 metres llisos; 100 i 110 metres tanques) i halterofília (arrencada i dos temps). Allí hi haurà medallistes olímpics com els nedadors Ben Proud i James Magnussen (el físic del qual ha canviat considerablement) o el velocista nord-americà Fred Kerley; a més d’atletes internacionals com Shania Collins, Mouhamadou Fall i l’halterofilista Welsey Kitts. Tots ells advertits de sancions per part de l’Agència Mundial Antidopatge, també la velocista Tristan Evelyn i el nedador Hunter Armstrong, doble or olímpic, que s’han apuntat a la competició assegurant que no recorreran a substàncies dopants.
Són diversos els motius que han convençut els 50 atletes que s’han afegit als Jocs Millorats, a banda també, és clar, de les suculentes recompenses econòmiques. En aquesta competició han trobat refugi atletes suspesos per violar normes antidopatge, com el doble medallista olímpic Kerley; elits vinguts a menys com Megan Romano, campiona mundial de 4x100 metres estils el 2013, i mediàtics gegants anabolitzats com Thor Björnsson, la Muntanya de Joc de Trons.
"No és cap coincidència que els esports escollits siguin modalitats que tenen molta visibilitat en els Jocs Olímpics, però en els quals malgrat això els atletes viuen situacions molt precàries", explica Javier López Frías, professor a la universitat estatal de Utah. La qüestió econòmica ha seduït esportistes com Proud, que reconeixia que necessitaria 13 anys guanyant l’or mundial per aconseguir la mateixa quantitat de diners que en una sola prova d’aquesta competició.
Cada prova individual comptarà amb uns premis de mig milió de dòlars, a més també d’una recompensa d’un milió per als rècords mundials. Un premi que ja va rebre l’any passat el grec Kristian Golomeev, que va nedar els 50 metres lliures dues centèsimes més ràpid (20.89) que el brasiler Cielo (20.91), recordman de la distància des del 2009.
Risc per a la salut
Notícies relacionadesLa millor marca de Golomeev en competició oficial és de 21.44, que suposa la 87a marca mundial. Des de l’organització de la competició asseguren que "es permetrà l’ús de substàncies prohibides per la legislació antidopatge", però "en condicions controlades", garantint la seguretat dels atletes "a través d’una rigorosa supervisió mèdica i científica", proclamen, a la qual cosa l’Agència Mundial Antidopatge respon que "la salut i el benestar dels atletes és la màxima prioritat de l’AMA i hi ha nombrosos exemples d’atletes que han patit greus efectes secundaris a llarg termini per l’ús de substàncies i de mètodes prohibits. Alguns han mort".
"Els esportistes tindran supervisió mèdica, però no han explicat com i no han parlat de cures posteriors. Els experts que treballen en la retirada de substàncies de millora del rendiment saben que això no és una cosa que prens avui i deixes demà. Hi ha canvis reals a llarg termini que potencialment alteren la vida i que han de ser gestionats", assenyala April Henning, professora i investigadora a l’Edinburgh Business School.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Conflicte a l’escola catalana ¿A qui afecta avui, dimecres 20 de maig, la vaga de professors a Barcelona i Catalunya? ¿On toca demà dijous?
- Bizum per a ‘bocachanclas’
- Els EUA imputen Raúl Castro per la mort de quatre nord-americans
- Albares condemna les vexacions als detinguts de la Flotilla
- Un jutge allunyat dels focus
