Márquez va plorar de ràbia i impotència després de la seva caiguda a Le Mans

S’ha escrit i parlat molt del que li estava passant a Marc Márquez en aquest inici de Mundial, en què no ha aconseguit encadenar victòries en cap dels cinc primers grans premis disputats a Tailàndia, el Brasil, els Estats Units, Jerez i França. «Jo mateix m’he arribat a plantejar durant aquests mesos si era un assumpte mental, del meu cap i, la veritat, no entenia gaire bé la situació», va reconèixer ahir el líder de Ducati abans d’abandonar el traçat francès.

Si alguna cosa bona té aquesta aturada, que, per culpa de la caiguda d’ahir en la prova a l’esprint i, sobretot, per la fractura patida al peu dret, ha hagut d’avançar-se una setmana, és que, després de la caiguda patida al Gran Premi d’Espanya, a Jerez («aquestes coses passen i la vida segueix», va dir amb un to bastant baix), Márquez va visitar els seus metges a Madrid i va mirar de saber què li passava.

«I, per fi, vam saber què estava passant: el clau de la meva espatlla dreta, el que em van posar per estabilitzar la fractura produïda per l’envestida de Marco (Bezzecchi) a Indonèsia, totalment involuntària, es movia, està descol·locat, frega el nervi i em resta força», comenta Márquez. ¿Què significa això?, que el pilot català ja sap el que li passa i per això havia decidit posar-hi remei, tot just acabar el gran premi de casa, a Barcelona, on ja sabia que tampoc podria lluitar per la victòria.

El problema de MM93, malgrat els seus 33 anys i haver-ho guanyat tot (i haver protagonitzat, a més, el retorn i la remuntada més espectacular de la història de l’esport) és que vol continuar lluitant per ser el millor i per guanyar. Tant és així, que ahir, a Le Mans, va protagonitzar un fet també històric: dels tres millors cronos més ràpids de la jornada, el Marc en va aconseguir dos.

Temps rècord

A la Q1, va aconseguir, incomprensiblement, el rècord del traçat francès, al parar el crono en 1.29.288 minuts, una cosa de no dir. Amb l’espatlla dreta acabada de lesionar i el clau pressionant-li els nervis. Juliá, el seu pare, es va posar les mans al cap en un racó del box de l’equip Lenovo Ducati; David Tardozzi, el team manager italià, no va parar d’agitar la mà dreta com dient «¡quina ha muntat!», mentre que Bagnaia, el seu company i admirador, va deixar anar un somriure a l’aire, celebrant, sí, sí, aquesta gesta. Minuts després, amb la mateixa lesió, a la Q2, Marc va aconseguir el tercer millor temps del cap de setmana (1.29.646), a tan sols 12 mil·lèsimes de la pole de Bagnaia: 1.29.634. És a dir, ‘Pecco’ ni es va acostar al rècord del més gran dels Márquez.

Tot i que, després de la caiguda i la confirmació que la pausa prevista per operar-se –per vuitena vegada des del 2020 del braç-espatlla dret– s’havia d’avançar a avui, Marc Márquez no va voler abandonar Le Mans sense explicar la seva situació i, com no podia ser d’altra manera, va atendre Izaskun Ruiz, de DAZN, a qui va reconèixer que, si li venien ganes de plorar –i gairebé li van venir en directe–, ho faria «en família, en privat, com sempre».

I, sí, El Periódico va poder saber que, tot just tornar de la clínica del circuit de Le Mans, acompanyat de José Luis Martínez, el seu inseparable assistent personal i amic, i el doctor Ángel Charte, el metge de confiança dels pilots, va pujar al seu camió i no va poder reprimir les llàgrimes, no tant de dolor, que també, sinó de desil·lusió, desesperació, mala sort, frustració.

No hi ha ningú al món de l’esport i, per descomptat, en el món de les carreres de motos, que conegui millor que Marc Márquez el que és i significa estar lesionat, operar-se, recuperar-se, tornar a ser competitiu. Però això no significa que cada vegada li costi més tirar endavant. Com ell sol dir «el cos té memòria i cada vegada costa més posar-lo en marxa, recuperar-se, intentar a ser el d’abans».

I, tot i que, sens dubte, no és comparable al llarg viacrucis de quatre anys que va viure arran de la fractura de l’húmer dret, el cert és que, d’alguna manera, Marc pot sentir que ha tornat a la casella de sortida, almenys mentalment. I, quan un torna a un lloc on ja ha estat (i més d’una, dues, tres, deu vegades), mai sap com es recuperarà i, sobretot, quan. «Era tot molt estrany. Jo anava al gimnàs, entrenava molt, aixecava pesos, feia motocròs i l’espatlla em responia perfectament; arribava al circuit, pujava a la Ducati i l’espatlla em molestava. Raó: la posició per pilotar la MotoGP no és la mateixa que per portar la moto de motocròs, és molt diferent i l’espatlla, al circuit, sí que em molestava», va explicar el Marc.

Marc Márquez té diversos anells de protecció al seu voltant, creats, confeccionats, elegits, sens dubte, per ell mateix. El primer cercle, família, íntims i alguns membres escollits de l’equip, estava ahir realment impactat pel cop anímic que havia suposat, insisteixo, no tant el descobriment del problema del clau de l’espatlla, considerat un mal menor, sinó la caiguda, la fractura i la nova operació, conseqüència de la desafortunada, i alhora “afortunada”, tot s’ha de dir, caiguda a la cursa esprint.

Aquest cercle íntim, avui, començarà a convèncer-se que Marc tornarà a ser el d’abans, tan segurs estan de la seva fortalesa. El segon anell de protecció, no tan íntim però sí tan fidel, no ho té tan clar. «El Marc va fer un esforç sobrehumà, l’any passat i els anteriors, és clar, per tornar a ser campió», assenyalava ahir a El Periódico un membre d’aquest segon anell de confiança del campioníssim de Cervera (Lleida). «Recorda les seves frases a Motegi-2025: ja he complert, ja estic en pau amb mi mateix, ho he aconseguit, m’he quedat buit».

Tornar a començar

Aquest quedar-se buit significa que Marc Márquez ha de tornar a omplir de coratge, motivació, desig, ganes, determinació, passió i ambició el que la psicòloga esportiva Mar Rovira (que ha treballat amb diversos pilots d’alt nivell) anomena el “calaix dels disfrutables”: aquest espai mental que ajuda a mantenir les ganes de continuar competint malgrat les adversitats.

Notícies relacionades

La baixa de Mbappé agafa «per sorpresa» el vestidor del Reial Madrid

Paula Blasi fa història i guanya la Vuelta a l’Angliru

«En aquest sentit, si tot va com li han comentat els metges, és a dir, si tant la intervenció a l’espatlla dreta com al peu dret té una bona rehabilitació, llavors pot ser que Marc torni amb nous ànims», indica la mateixa font, gran coneixedora del tarannà del campió.

«Una cosa està clara, per això les seves dues patacades aquí, a Le Mans, Marc ja sap per què no ha rendit en aquestes primeres cinc cites mundialistes i això li ha suposat treure’s un gran malgrat a sobre, ja que va arribar a pensar que el seu problema era mental, de motivació, de confiança. No, no, era un impediment clarament físic i aquesta confirmació, crec, li permetrà animar-se al màxim quan surti del quiròfan aquest diumenge», va concloure el membre d’aquest segon anell de seguretat del campió de Ducati.