Paul Seixas fa feliç França a l’anunciar que correrà el Tour

Paul Seixas, el nen mimat de França, el corredor de Lió amb el qual tot un país somia tornar a guanyar el Tour quatre dècades després de l’última victòria gràcies a Bernard Hinault, correrà la ronda francesa amb només 19anys i pedalant amb el cor i l’esperit dels francesos a la seva bicicleta. Ho desitjava des d’Emmanuel Macron fins al més desconegut dels seus conciutadans que té la Grande Boucle, que començarà el 4 de juliol a Barcelona, com el monument més gran.

El jove corredor ho va anunciar ahir en un vídeo entranyable i familiar en què comunica als seus avis la decisió dient-los que el mes de juliol disputarà una cursa molt important. "¿És el Tour?", li pregunten, i ell confirma la notícia que ja ha embogit tot França, com si fos 14 de juliol i els focs artificials il·luminessin la nit en què tot el país surt al carrer per exposar el seu esperit més patriòtic mentre els ciclistes del Tour descansen als hotels.

El 14 de juliol del 2026, els participants de la ronda francesa, entre ells Seixas, afrontaran la principal etapa del Massís Central, que acaba a l’estació d’esquí de Le Lioran, on fa dos anys Jonas Vingegaard va batre Tadej Pogacar a l’esprint, com si fos un miratge, l’últim cop en què l’astre eslovè es va veure superat per l’estrella danesa.

Abans i després el Tour es va transformar en un duel entre ells, que va començar amb un Vingegaard superior que, a poc a poc, es va veure esclafat per un Pogacar inqüestionable, com s’espera que es presenti al juliol. Ara, no obstant, apareix un personatge nou, mogut per la fe francesa, un Seixas que ha demostrat que, almenys, aguanta la primera envestida de l’eslovè i que acudeix a les curses amb força juvenil, sense por, menjant-se les costes, i que no s’arruga ni a l’atacar ni a l’afrontar una contrarellotge.

Huracà a la Itzulia

Seixas va passar per la Itzulia com si un huracà hagués fuetejat Euskadi, va superar tots els rivals en la Fletxa Valona i va acabar la Lieja-Bastogne-Lieja en segona posició, tot i que va aguantar perfectament l’atac demolidor de Pogacar a la Redoute, el turó més dur de la prova; abans, al març, va arribar a la plaça del Camp de Siena, on finalitza la Strade Bianche, en segon lloc, darrere del campió del món.

Els francesos esperen Seixas com si fos el nou messies del pedal, qualsevol notícia adversa s’hauria rebut com un flagell i hauria provocat un desencant general de cara al Tour, que milions de persones segueixen durant 21 etapes per veure el pas dels corredors, hores i hores d’espera per veure’ls passar en segons.

Allí estarà Seixas, al capdavant del Decathlon, amb la sana intenció de plantar cara a Pogacar. Si ho aconsegueix, difícil, seran figues d’un altre paner, però la il·lusió francesa ja s’ha disparat. Christian Prudhomme el volia en la cursa, com a director i portaveu ciclista, igual que Macron, el president del país, i tots els compatriotes.

Hi acudirà amb pressió, però sabent que si falla encara li queden molts Tours a les cames i què millor que sigui ara quan adquireixi experiència davant el millor ciclista des que Eddy Merckx va penjar la bici, amb permís de Bernard Hinault, que va donar un Tour als francesos per última vegada el 1985, i sense oblidar Miguel Induráin, el primer a guanyar cinc vegades a París consecutivament.

Notícies relacionades

El Vila-real i Marcelino separen els seus camins a final de temporada

L’hora de Julián Álvarez

Paula Blasi passa a l’atac en la Vuelta

Faltava un quilòmetre i mig per arribar a la localitat de San Cibrao das Viñas, a la província d’Ourense, quan Paula Blasi va voler jugar a l’ofensiva per veure el que passava en la segona etapa de la Vuelta. Va mirar de moure l’arbre del pilot per si hi havia alguna corredora que es tallava com el fruit madur que cau quan bufa el vent. En un tres i no res, gràcies a la fúria de la catalana, les millors es van col·locar a roda, com alumnes que volien ser les distingides de la classe. Ningú la va deixar respirar ni li va donar temps perquè donés la sorpresa. Va ser només un instant, un toc de distinció per deixar constància de la seva qualitat i perquè Kasia Niewiadoma, Anna van der Breggen, Pauline Ferrand-Prévot i Lotte Kopecky es col·loquessin en la seva estela, que no estava el dia per a bromes, en una segona etapa que fins a aquell instant havia estat marcada per algunes caigudes. A la meta va arribar un pilot de 36 corredores, com a prova que el dia havia sigut dur, amb algun xàfec i amb la victòria a l’esprint de la belga Shari Bossuyt. En la classificació general, Blasi ja ocupa la desena plaça, per ara per terrenys on és difícil lluir-se en solitari.