L’hora de Julián Álvarez

En l’Atlètic de Madrid, alguns encara, dos anys després, es freguen els ulls. Potser n’hi ha prou de recordar les reaccions incrèdules que es van succeir quan es va conèixer que el club blanc-i-vermell havia assenyalat Julián Álvarez com el seu gran objectiu per a aquell estiu, el del 2024. La Araña era ja un futbolista consolidat en nòmina d’un dels grans transatlàntics del continent, el Manchester City, autor de 18 gols en la temporada anterior, malgrat no ser indiscutible en els plans de Guardiola. ¿Com podia l’Atlètic fitxar al City un jugador en creixement, de només 23 anys, amb aquests números?

La insistència de Simeone, la seva capacitat de persuasió i la convicció del noi que Haaland era un tap per al seu desenvolupament a Manchester van contribuir a fer realitat un fitxatge majúscul, valorat en prop de 90 milions d’euros entre pagaments fixos i variables, un desemborsament només superat per Joao Félix (120 quilos) en la història de l’entitat blanc-i-vermella.

El record del fiasco del portuguès, precisament, pertorbava l’Atlètic. Però la història de Julián ha sigut molt diferent. El davanter argentí va escurçar al màxim el període d’adaptació que tenen la majoria de futbolistes quan se submergeixen en els mètodes de Simeone. Amb alts i baixos en el seu rendiment, la seva jerarquia ha sigut inqüestionable gairebé des del primer dia. Un procés que desemboca en la històrica xifra que afronten els matalassers aquesta nit a l’Emirates Stadium.

El desgast de l’Arsenal

Deu anys després del seu tercer i últim intent, l’Atlètic es troba a un sol gol de la final de la Champions. L’empat a un del Metropolitano ho deixa tot obert davant un Arsenal que ha anat de més a menys aquesta temporada i que mira de compatibilitzar el seu anhel europeu amb la ferotge batalla en la Premier amb el City.

Va ser precisament Julián qui, de penal, va anotar l’únic gol blanc-i-vermell en el partit d’anada. D’aquell xoc de fa sis dies va marxar lesionat, amb el turmell torçat, però la seva presència a l’Emirates està fora de dubte. "Estan millor, al matí decidirem qui juguen", va dir Simeone sobre l’argentí, Sorloth i Giuliano, tots ells tocats.

El punta cordovès suma 20 gols i 9 assistències aquesta temporada. Els seus registres estan per sota dels que va sumar en la seva primera campanya a Madrid (29+8), però en la Champions està brillant amb un rendiment extraordinari: acumula 10 gols i 4 assistències en 14 partits. És a dir, participa en un gol per partit. En la taula d’anotadors, només Mbappé (15) i Kane (13) se situen per davant seu.

La Lliga, de la qual l’Atlètic va dimitir fa mesos, perjudica les seves xifres. Entre altres coses, perquè Simeone el manté en la reserva. Des del 8 de febrer, el seu únic partit com a titular en el campionat domèstic va ser el derbi del Bernabéu del 22 de març. I, des d’aleshores, el davanter argentí no ha disputat ni un sol minut en els cinc compromisos de Lliga que ha afrontat l’Atlètic, incrustats tots entre la final de Copa i els duels de la Champions.

Notícies relacionades

El Vila-real i Marcelino separen els seus camins a final de temporada

El Barça molesta

Clàusula de 500 milions

El seu nom sona com a futurible per al Barça i també per al seu rival d’aquesta nit, l’Arsenal. Malgrat que té una clàusula de 500 milions i contracte fins al 2030, l’Atlètic ja es planteja una renovació a l’alça per espantar amenaces exteriors. La ja confirmada marxa de Griezmann a l’MLS multiplica la importància de Julián en l’equip. "Esperem el Julián d’aquest tipus de partits. Ell coneix molt bé el futbol anglès, va tenir un partit molt bo en l’anada i esperem que demà pugui respondre de la manera que demani el partit", va dir Simeone, agafat al llibret dels tòpics. Encara que davant seu tingui l’oportunitat de jugar una altra final de Champions, la quarta de la història del club.