Vetllada nul·la al Metropolitano

Dos penals assenyalats pel pèssim Danny Makkelie van escriure el guió d’un partit en el qual l’Atlètic va ser millor als punts, creixent en la nit el seu catàleg de mèrits davant un Arsenal al qual la temporada se li està fent eterna, a anys llum del seu virtuosisme de la tardor. Passi el que passi a l’Emirates i malgrat un empat amarg, l’afició blanc-i-vermella va poder disfrutar de l’últim gran clínic futbolístic de Griezmann al seu estadi. Quin desaprofitament que el francès se’n vagi al juny a fer les Amèriques.

Horrible actuació arbitral

El pacte de lectura del partit va consistir durant el primer temps a fer creure a l’espectador que constantment estaven a punt d’ocórrer coses, però mai acabaven de passar. La pilota anava canviant de bàndol constantment, amb intensitat però sense continuïtat. Només Julián Álvarez en un extrem i Madueke en l’altre disrompien el vaivé desorientat de la pilota.

Així, sense grans notes al peu més enllà d’una parada de Raya a Julián Álvarez, es va arribar al gir argumental de la trama. Va començar, precisament, amb una pèrdua de l’argentí que va acabar amb Gyökeres submergit en l’àrea. Hancko, molt matusser, va empènyer lleugerament el suec, que va buscar el terra tan aviat com va sentir les mans del rival. Un penalet al qual el col·legiat va treure el diminutiu i que el mateix Gyökeres va transformar en el gol inaugural de la sèrie.

El moment del gol, just abans del descans, va ser positiu aquesta vegada per a l’Atlètic. Va permetre que Simeone reorganitzés el seu equip, sacrificant el seu desencertat fill per empènyer Llorente a tasques més ofensives. Casualment o no, els matalassers van trobar revenja en un xut del madrileny que va impactar a la mà de White. El pèssim Makkelie no se’n va adonar, però el diagnòstic en el VAR va ser clar i Julián va empatar l’eliminatòria des dels 11 metres.

L’Arsenal va sentir aquest gol com si fos un tall de digestió, mentre Griezmann s’afegia a Julián per optimitzar el trànsit blanc-i-vermell, vorejant l’apoteosi el francès amb un xut al travesser i un altre salvat per Gabriel mentre Lookman ho feia tot bé menys el més important: definir.

Notícies relacionades

Tretze partits de sanció per al porter Andrada

Sinner és encara massa per a un fantàstic Jódar

El remei al qual va recórrer Arteta va ser rellevar els seus quatre jugadors d’atac, afegint el tocat Saka a l’equació. Però el seu problema estava uns quants metres més enrere, malgrat la solvència de Raya sota pals. L’Atlètic estava en el seu millor moment, mereixent molt més, quan tot se li va ensorrar de sobte.

Primer, Julián va haver d’anar-se’n lesionat, torsionat el turmell. Després, Hancko cometia el seu segon penalet de la nit, aquesta vegada per un toc a Eze. Aquesta vegada, el VAR es va dignar a reclamar el pèssim (disculpin la insistència) Makkelie i l’Atlètic se’n va deslliurar. Per bé o mal, ja no hi ha qui entengui l’ús d’aquesta eina. La seqüència de fets va interrompre la banda sonora de l’Atlètic, que encara va tenir una ocasió per mitjà de Nahuel Molina. Res canviaria ja un resultat nul, que condueix l’eliminatòria a un desenllaç de dolor i glòria a Londres dimarts.