Cristina Baudet: "Que el Barça et guanyi la Lliga aquí seria un pal molt gran per a l’Espanyol"

¿Com viurà el derbi?

El viurem amb la il·lusió més gran possible. Segurament trauré el meu fill dimecres i per mi serà el millor moment de la meva vida, passi el que passi després. És un partit per disfrutar, estem jugant contra les millors jugadores i això s’ha d’acceptar, no passa res. Volem competir, fer un bon partit i si podem, puntuar, ho intentarem.

El Barça, amb una victòria, pot guanyar la Lliga a casa vostra.

Les casualitats són així, no passa res. Jo vull que l’equip faci un bon partit, que no l’hi posem fàcil.

Els derbis han agafat un nivell de tensió en la rivalitat. ¿Com ho sent vostè?

Són dos clubs que sempre han sigut com enemics, per dir-ho així. Al cap i a la fi les futbolistes som companyes i, malgrat les rivalitats, jo puc voler molt guanyar el Barça i tot, però jo crec que el que passa al camp es queda al camp. Després, totes som persones, totes volem el millor per al futbol i entenc que els aficionats ho visquin al màxim.

¿Què li diria a un aficionat de l’Espanyol abans del derbi?

De vegades es guanya, de vegades es perd. Que et guanyi el Barça la Lliga aquí, doncs és un pal molt gran per al club. Però si ha de passar, passarà. Només demano tranquil·litat. S’ha de viure al límit, però sense sobrepassar-se. Som persones també. Demano respecte per part d’elles, que jo crec que el tindran. Que sigui un partit tranquil, que es visqui amb la màxima tensió possible, però amb un respecte sempre cap a la jugadora i entre els aficionats.

¿Com estan sent aquestes setmanes després de la maternitat?

Millor del que m’esperava. Ha sigut un canvi radical en la meva vida, no diré que és fàcil, crec que vaig estar uns 8 o 10 dies una mica adaptant-me sense poder venir aquí a entrenar perquè van ser molts canvis i una vegada ja vam agafar la rutina, ho estem portant genial. No dormo cent per cent el que m’agradaria, però no sé si és la felicitat que m’ha donat el nadó o la il·lusió que tinc també per seguir amb el futbol que em sento superbé.

La maternitat és un dels capítols que s’estan desbloquejant en el futbol femení. ¿Com va ser prendre la decisió?

Sincerament ho teníem clar i ens vam apuntar a la Seguretat Social. Ho vam decidir el 2024 i ens van trucar el 2025. Va ser un dia que a la Marta [Turmo] li van trucar per telèfon al març i li van dir que sí que seguíem endavant, van passar uns nou mesos d’espera i nosaltres vam dir que sí. Teníem clar que volíem ser les dues mares.

En aquell moment van començar les proves mèdiques. ¿Va ser complicat coordinar-ho amb el futbol?

Va ser complicat quadrar-ho tot. Moltes visites no les pots canviar perquè la Seguretat Social no et deixa. Però l’Espanyol m’ha facilitat en tot moment si havia de faltar o saltar-me algun vídeo. Ho hem intentat quadrar perquè això no passi, però si algun dia passava, em facilitava poder fer-ho.

¿Com va ser el dia del part?

La llevadora ens va dir que seria un part molt fàcil, però es va complicar. El nen no venia encarat com havia de venir. Després ens van dir que potser havien de fer cesària d’emergència a la Marta, però per intentar cuidar-la, van ficar fòrceps i ventosa. Va ser un moment molt dur veure com li estan posant al teu fill una màquina, com l’estan estirant amb totes les forces, com la teva dona empeny perquè no surt. El doctor amb la cara desencaixada. La màquina va començar a xiular perquè al nadó li van abaixar les pulsacions.

Deuria ser horrible viure això.

Jo n’era conscient, però alhora estava forta. No sé com no em vaig desmaiar en aquell moment. Quan ja el nen va sortir i vam veure que plorava, va passar tota la por. Aquell moment no m’imaginava que fos tan bonic i dur alhora.

¿Es va arribar a plantejar deixar el futbol per la maternitat?

No, al revés. He vist que sent mare estic seguint endavant, i estic al màxim. Llavors, ¿què em pararà? En cap moment m’ho he plantejat. Crec que puc donar guerra moltíssims anys més, i jo mentre l’Espanyol em vulgui, vull seguir endavant.

Va triar formar una família al tornar al club de la seva vida.

L’any passat ho vaig passar molt malament fins al gener, quan l’Espanyol em va trucar. Era l’oportunitat de tornar al club de la meva vida, tornar a ser feliç i ser mare al club de la meva vida.

Notícies relacionades

El Barça se cita amb el Mònaco per entrar al ‘play-off’

El Girona es complica la vida en un partit boig davant el Betis

¿Victòria blaugrana?

Vint-i-sis jornades després, el Barça està a punt d’aconseguir l’objectiu. A la Ciutat Esportiva Dani Jarque pot alçar avui (19.00 h) el trofeu davant l’Espanyol en el derbi català de la Lliga F.El Barça ha comptat aquest any gairebé els seus partits per victòries. De les 25 jornades disputades fins al moment, tan sols una ha acabat en derrota (contra la Reial Societat per la mínima en la primera volta). Els números són estratosfèrics: 112 gols a favor i 6 en contra.I ara, el derbi de la Lliga F pot ser que li atorgui al Barça de manera definitiva el campionat. «Afrontem el partit amb la màxima tranquil·litat i sent conscients que l’Espanyol voldrà evitar una celebració del títol al seu camp. Nosaltres sortim a guanyar, no per ser el rival l’Espanyol, sinó perquè volem certificar la Lliga al més aviat possible».