La pressió en el lloguer assoleix un nou màxim: 141 interessats en cada pis que surt al mercat

Barcelona es torna a situar com el territori amb més tensió, amb 453 persones interessades per cada pis que surt al mercat. Tot i que la dada suposa una lleugera baixada respecte al quart trimestre de 2025, la capital catalana continua molt per sobre de la resta de províncies. La segueixen Biscaia, amb 191 interessats, i les Balears, amb 147. També superen el centenar Saragossa (127), Àlaba (122), Madrid (118), Las Palmas (115), Girona (109) i Santa Cruz de Tenerife (101).

La tensió ja no es limita als grans mercats tradicionals. L'informe detecta un "efecte desbordament" des de Madrid i Barcelona cap a províncies limítrofes i àrees metropolitanes, cosa que explica l'elevada pressió a Tarragona (93), Guadalajara (92), Toledo (73) i Lleida (58). També presenten nivells molt alts València (85), A Corunya (66), Sevilla (65) i Màlaga (53).

A l'altre extrem, la pressió es manté en nivells més moderats, entre 25 i 50 interessats per habitatge, a Alacant (47), Navarra (42), Valladolid (41), Castelló (39), Huelva (38), Cadis (35), Múrcia (32), Astúries (26) i Cantàbria (25). Només algunes províncies queden clarament fora d'aquesta espiral, com Badajoz (12), Àvila (11) i Jaén (10), on la demanda continua en paràmetres considerats normals.

L'oferta continua sense tocar fons

Segons l'estudi esmentat, l'oferta de lloguer continua sense tocar fons: després de tancar 2025 amb 683.920 habitatges disponibles, la projecció per a aquest any apunta a una caiguda del 2,1%, cosa que deixaria el parc en 669.529 immobles, és a dir, 14.391 menys en un sol exercici. Tot i que el retrocés és una mica menor que el registrat entre 2024 i 2025, quan la contracció va ser del 4,7%, el mercat residencial perd estoc amb més rapidesa de la que és capaç d'absorbir nova oferta, segons l'Observatori del Lloguer.

Per comunitats i províncies, Catalunya projecta una caiguda fins als 96.742 habitatges, amb més de 6.000 immobles menys, mentre que la Comunitat de Madrid es mantindria al voltant dels 150.000, el volum d'oferta més gran del país. El País Basc patiria l'ajust autonòmic més gran, amb una caiguda prevista de l'11,1%, especialment intensa a Biscaia (-9,3%) i Guipúscoa (-14,5%). També A Corunya anticipa un retrocés del 6,3% després de l'aplicació de mesures reguladores locals.

El preu mitjà supera els 1.200 euros

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

La UGT reclama reforçar les oficines d'ocupació per orientar els migrants de la regularització cap als sectors on falten treballadors

L'escalada de la tensió també es trasllada als preus. El lloguer mitjà a Espanya va assolir en el primer trimestre de 2026 els 1.205 euros mensuals, un 5,1% més que un any abans. La pujada és una mica més continguda que la de l'exercici anterior, però manté la tendència alcista a la major part del territori. Dotze províncies ja superen la barrera dels 1.000 euros al mes: les Balears (1.676 euros), Barcelona (1.644), Madrid (1.606), Guipúscoa (1.494), Biscaia (1.311), Màlaga (1.279), València (1.159), Las Palmas (1.158), Santa Cruz de Tenerife (1.111), Àlaba (1.040), Navarra (1.027) i Alacant (1.022).

A Barcelona, de fet, el baròmetre recull una lleugera caiguda trimestral del 0,5% en el preu mitjà, tot i que l'informe matisa que no respon a una correcció real del mercat, sinó a una "rotació tècnica dels immobles llogats", expliquen. En paral·lel, altres mercats dinàmics continuen encarint-se, com Sevilla (987 euros), Girona (973), Segòvia (924) i Saragossa (874). En contrast, les rendes mitjanes més baixes es registren a Terol (533 euros), Ciudad Real (586), Zamora (590), Badajoz (592), Jaén (594) i Osca (597), segons la Fundació Lloguer Segur.