Neuer punxa el globus del Madrid
Triomf dels de Kompany, amb gols de Luis Díaz i Kane, i Mbappé, per al Madrid, que va tenir ocasions malgrat ser inferior. Es va trobar a faltar Courtois i els d’Arbeloa necessiten un miracle a Munic per evitar un altre curs en blanc.
Hi haurà qui digui que el Reial Madrid podria haver guanyar el partit. I no li faltarà raó. Altres que assenyalaran Neuer com el millor jugador del partit. I tampoc mentiran. Però la realitat és que si el Bayern hagués ensenyat una mica més les dents a l’àrea de Lunin, l’eliminatòria podria haver acabat sentenciada a favor dels bavaresos al Bernabéu. El Madrid va posar tota la carn a la graella, però la pilota va evidenciar que els d’Arbeloa estan un esglaó per sota. Una diferència que sol corregir la presència de Courtois, però sense el belga la vida no és senzilla. El triomf per la mínima del Bayern deixa malferit el Madrid per a la tornada, però no el descarta. L’agonia s’allarga una setmana més.
Va revelar Joshua Kimmich en la prèvia que "al Bernabéu regeixen normes diferents. La lògica no compta". Ho advertia per explicar l’aura del Reial Madrid a la Champions. No obstant, si hi ha un equip equiparable als blancs en jerarquia, poder i, per moments fins i tot certa arrogància, aquest és el Bayern de Munic.
Va començar el partit amb tal domini bavarès que el Bernabéu semblava l’Allianz. Cada minut era un hivern per als d’Arbeloa. Als vuit, Upamecano va malgastar una ocasió clamorosa que Carreras va desfer en la línia. La situació va esperonar de valent el Madrid, i els blancs van començar a trepitjar l’àrea de Neuer, que al quart d’hora va frenar Mbappé i tres minuts després un malintencionat xut de Vinícius. El xoc era majúscul amb l’aroma dels Federer-Nadal, o l’electricitat de la nit que Ali i Foreman van posar Kinshasha al mapa creuant cops. Lunin va corregir davant Gnbar i un error de Thiago Pitarch i dos minuts més tard Neuer va treure una mà miraculosa a Mbappé. Era una nit en què no es negociaven les carreres. Ni en atac ni en defensa.
El duel era un rondo al balcó de l’àrea de Lunin, on Oliseh afilava el seu carril davant Carreras, i Kane i Gnabry entraven i sortien. Arbeloa, disfressat d’Ancelotti, va replegar el Madrid per parar emboscades. Però en el minut 40 una mala passada de Vinícius va acabar amb una assistència de Gnabry a Luis Díaz per batre Lunin. El Bayern era massa fort per a un Madrid que no en tenia prou només amb el voluntarisme.
L’absència de Courtois
Notícies relacionadesNo hi va haver canvis. Més ben dit, no hi va haver substitucions. Perquè al cap de dos minuts va canviar el marcador. Una altra passada tèbia de Vinícius i una inoportuna caiguda de Carreras van acabar amb Oliseh servint a la mitja lluna de l’àrea, des d’on Kane va amarrar el seu xut al costat del pal. El Madrid es dessagnava sense Courtois a la porteria. El belga és la raó de ser d’aquest Madrid i sense Courtois el Madrid és menys Madrid. Més encara amb aquest nivell de Mbappé. Perquè Kylian, del qual Arbeloa va advertir que "ha vingut al Madrid per jugar aquests partits", ha passat a ser un sospitós habitual al Bernabéu. Tria els esforços i les seves absències han molestat la grada madridista, que ja no dissimula el desinterès amb el francès. Mbappé no marcava des del 8 de febrer. I fins i tot el seu gol, el que feia recuperar la fe al madridisme, va arribar en una rematada mossegada després d’haver fallat quatre ocasions abans. Tampoc va estar a la seva altura Vinícius, que va fallar un mà a mà davant Neuer dels que decideixen partits o eliminatòries. L’alemany va aguantar i el brasiler va acabar rematant fora.
Arbeloa es va rebel·lar i va desencadenar el caos amb Bellingham i Militão. El Bayern amuntegava jugades sense finalitzar a l’àrea de Lunin, i Neuer es lluïa en les escomeses blanques. El porter ocupava el rol de Courtois. Fins i tot va estar a punt d’evitar el gol de Mbappé en el minut 74, gol que va encendre un Bernabéu que en els últims mesos viu dels records. Aclama carreres, celebra cribratges i s’ha instal·lat en el conformisme al qual l’ha empès la mediocritat del joc de l’equip. Aquest conformisme que està a prop de provocar la segona temporada en blanc dels de Florentino Pérez.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
