Clara Serrajordi: "El Barça és la meva vida. Vull defensaraquest escut"

Està sent una temporada molt especial. ¿Com ho viu?

Estic molt contenta, la veritat. Molt agraïda per les oportunitats que estic tenint.

Fa un any, ¿s’imaginava amb el paper que té ara? Ja consolidada en el primer equip.

Per a mi això, el que estic vivint ara, és un somni. Fa un any, la veritat, ni m’ho plantejava.

¿Com és des de dins estar en un equip com aquest?

Molt guai. Tu des de fora ho veus diferent, veus que són uns referents, unes persones molt importants, però després hi ets i dius: si són persones normals. T’ajuden en tot, no ho sé, són futbolistes boníssimes, però són persones normals i bones persones.

No és la mateixa Clara la que va debutar que la que és ara, des del punt de vista futbolístic. ¿Com veu la seva evolució?

Comences sent més tímida, vergonyosa dins del camp, i elles m’han ajudat molt a aprendre. Petits detalls que potser jo no pensava m’han fet millorar i crec que ara jugo amb més confiança. Jugant molts partits al final vas guanyant confiança, en vas aprenent de totes.

¿Quins aprenentatges recorda més durant aquests mesos?

Per exemple, jugant de pivot, que aquesta temporada he tingut més aquest rol, Patri sobretot m’ha ajudat dient-me que faci passades picades, mirar abans de rebre, canvis d’orientació, coses així. Són petits detalls, però que al final t’ajuden i vas aprenent.

La Masia també ve d’això, de transmetre-ho d’una mateixa manera, d’entendre el futbol.

Des de la base ja t’ensenyen. Aquí al Barça tot ho fan per arribar al primer equip i perquè estiguis ben formada. Al final es nota que el joc és la mateixa idea, però es percep que el nivell és més alt, tot i que sigui el mateix joc.

Està vivint a la Masia. ¿Com és des de dins?

T’ajuden molt perquè et formen com a persona i futbolista. Així s’està veient que molts joves que estem sortint som de la casa i això és que estan treballant molt bé. Viure aquí és el que volia perquè t’ho faciliten tot molt i l’any passat també va ser així. Quan puc vaig a casa, estic amb els meus pares. Ara que m’he tret el carnet també vaig més a casa.

¿Què és el que més costa?

Sobretot perdre’m dies especials per a gent pròxima a mi. Per exemple, l’aniversari del meu avi, al qual no puc anar, o l’aniversari d’una amiga, que me l’he de saltar.

¿Què diria que significa per a vostè el Barça?

No ho sé... És la meva vida. És casa meva, és el club de la meva vida, el que m’ha format, amb el qual he estat més anys. Sens dubte, li tinc un apreci especial.

Ha nascut i crescut amb el Barça, anant a veure-les al Mini.

De petita les anava a veure, però també anava a veure el masculí, de vegades havia anat al Camp Nou. Quan van jugar elles per primer cop al Camp Nou vaig anar a veure-les i recordo que sempre que podia les veia, perquè aquí també ens donaven entrades. Ara ser allà, poder jugar davant l’afició i de tanta gent, és especial. Tant de bo pugui tenir minuts a l’Spotify Camp Nou.

¿Com va viure aquell primer Camp Nou? ¿Des de la grada?

Va ser increïble. Segur que per a elles també va ser especial. Hi vaig anar amb les meves companyes de l’equip, que jo crec que era al Juvenil, i vaig anar amb elles i amb la meva família. Molt guai perquè havia anat al Camp Nou però no a veure el femení i sempre anava al Mini a veure-les, al Johan, i aquell dia amb tanta gent, no ho sé, va ser guai.

I ara podrà jugar vostè.

Ara que s’està construint sabíem que alguna vegada potser el podríem trepitjar, i ara que se’ns ha donat la data amb aquest partit tan especial, doncs molt agraïdes.

Té una vida molt diferent de la de les noies de la seva edat.

Les meves amigues del futbol la porten bastant igual, però sí que canvia amb les de l’escola, elles estudien, treballen, jo també estudio i treballo, però per a mi no és una feina. I jo m’entreno, elles fan plans, jo no puc quedar amb elles. Ara estic aquí vivint a la Masia i les veig menys, però no ho sé, al final és la vida que vull. És diferent, però molt contenta per poder viure-la.

¿És difícil poder estudiar quan té aquest calendari?

Sí, però al final estudio online i m’organitzo per poder fer totes les coses alhora i tampoc he agafat totes les assignatures, llavors tinc una mica més de temps.

Psicologia, ¿oi?

Sí. Realment no sabia què volia estudiar i com que aquí a la Masia molts tutors són psicòlegs i m’agrada la seva feina... Era entre ADE i Psicologia i vaig acabar triant psicologia perquè m’ajudarà en el futur.

A banda del seu salt al primer equip, també ha hagut d’adaptar-se a un calendari molt més carregat. ¿Com ho porta?

De moment hi estic ben adaptada. Sí que és veritat que s’està rotant molt. No estic gaire cansada de moment, a veure com acaba la temporada. M’agrada més jugar entre setmana, perquè les setmanes passen molt ràpid, realment, però és guai. Tenir partit, entrenar, partit... Més seguit m’agrada més, la veritat.

¿Com viu la rivalitat que hi ha amb el Reial Madrid?

Un clàssic és un partidàs que els dos equips volem guanyar. Jugar-lo també és especial.

Notícies relacionades

El clàssic que va canviar la història

Tiger Woods es retira de forma temporal per poder rebre tractament

¿Què li diria a la Clara de fa cinc o sis anys que va apostar pel futbol?

Doncs que ha treballat molt bé cada any i que, al final, ha aconseguit el seu somni. I que no deixi de seguir treballant.