Evenepoel ja ensenya les urpes

El campió olímpic esgarrapa sis segons de bonificació a l’arribar segon en l’etapa inaugural de la Volta amb sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols. El velocista francès Dorian Godon es va imposar al belga en l’esprint final.

Evenepoel ja ensenya les urpes
4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Una batalla rere l’altra sembla ser el lema de Remco Evenepoel. Si cau en el combat ho fa esprement fins a l’últim sospir de l’etapa, en el debut d’una Volta plena de figures i amb un elenc màgic d’estrelles, que no volen viure en tranquil·litat, ni córrer pensant que s’entrenen amb un dorsal a l’esquena. Així passa des del quilòmetre zero, amb la victòria a Sant Feliu de Guíxols de Dorian Godon, el velocista francès que vol fer somiar el seu país amb triomfs en les arribades massives del Tour. Anoteu aquest nom.

Evenepoel no ho té fàcil per guanyar una Volta de la qual ja va ser segon fa tres anys. En aquella ocasió va viure un apassionant duel amb Primoz Roglic. Es van barallar fins i tot en els esprints especials, les metes volants d’altres dècades. Ho té difícil perquè Jonas Vingegaard també s’ha apuntat a la ronda catalana i sense el concurs de Tadej Pogacar, el danès sembla invencible fins i tot per al nen rebel del ciclisme belga. Però el flamenc, campió olímpic, aprofitarà qualsevol circumstància per esgarrapar temps al seu rival danès; a Sant Feliu, 6 segons de bonificació gràcies al segon lloc en l’etapa.

Al rescat

També ho va tenir complicat per arribar a Catalunya. Evenepoel se’n va anar a preparar la carrera a l’illa de Tenerife. Va buscar l’altitud del Teide per dormir al parador construït al cim i allà el va atrapar la borrasca Therese, neu com no es recordava a les Canàries. Va quedar aïllat i la seva dona, Oumi Rayane, que estava amb ell, molt participativa a les xarxes socials, va alertar que el seu marit no sabia com arribar a la Volta.

Es va armar un enrenou. Bèlgica es va posar en alerta perquè Evenepoel i Wout van Aert són ídols al país d’Eddy Merckx. Qualsevol ensopegada pot entorpir la ruta d’Evenepoel cap al Tour, la cursa que va abandonar fos l’any passat al Tourmalet, tercer el 2024. Va haver d’acudir la Guàrdia Civil al rescat i va baixar del cim de Tenerife a la línia d’una màquina llevaneu. Des d’allà a l’aeroport, a Barcelona, a la Volta i a enfrontar-se a partir de dijous amb les tres etapes clau de la cursa: primer, Vallter; després, Pal i finalment Queralt després del pas previ per l’infern de Pradell.

"Hi ha tres etapes clau en què ho he de concentrar tot". Era l’avís de Vingegaard a la sortida de Sant Feliu. La ciutat sembla quedar tranquil·la amb si mateixa en temporada baixa, però no evita que els pocs turistes, francesos majoritàriament, s’hi acostin per animar algun dels seus, principalment Godon, que abans de triomfar a Catalunya va guanyar la penúltima etapa de la París-Niça, i Lenny Martínez, fill i net de corredors, el pare Miguel va ser campió del món de ciclisme de muntanya, i l’avi, Mariano, era conegut en temps de Merckx i Luis Ocaña, com el francès de Burgos.

Lenny, no obstant, no parla un borrall de castellà. A França va batre Vingegaard en l’última etapa de la París-Niça, tot i que la veritat, el danès, vestit de groc, tampoc va treure fins a les primeres farinetes en l’esforç final de l’esprint. Lenny és dels que volen donar la sorpresa des de la segona línia de la Volta on hi ha corredors de la talla de Lipowitz, Ciccone, Skjelmose, Gall, Onley, Carapaz, O’Connor i els espanyols Mas, Landa i Rodríguez.

Davant d’ells, les superestrelles, a part d’Evenepoel i Vingegaard, el portuguès Almeida i l’intrèpid anglès Pidcock, el mateix que va sucumbir davant Pogacar en l’últim centímetre de la Milà-San Remo, prova a què no tornarà el fenomen eslovè després de la victòria de dissabte i cinc intents fallits anteriors.

Al servei dels grans

A Catalunya es roda al servei dels grans. Ningú s’amaga a les carreteres gironines, ambient fresc i aire una mica molest, tot i que millor temps del que inicialment es preveu en els dies de muntanya. ¡Tiren com bojos! Es passa per Tossa de Mar sense temps per veure el paisatge, només faltaria. L’UAE és al capdavant pel seu líder Almeida, Evenepoel mana els seus que no es distreguin, Vingegaard fins i tot es posa el primer del grup i Pidcock a ningú enganya que va amb l’escopeta carregada.

Notícies relacionades

A Sant Feliu hi arriben entre els revolts de la costa, sense ocasió d’endevinar el nom dels ciclistes per molt que se’ls conegui. Potser s’equivoca Pidcock per atacar el primer. Vingegaard s’oblida d’una primera exhibició i Evenepoel, al carrer que comunica el mar amb els turons de la localitat, salta per guanyar l’etapa, com va fer fa tres anys quan el va batre Roglic o quan li va passar a Pogacar una cosa semblant camí de la seva victòria del 2024.

En l’esforç final, Godon el bat per centímetres, gairebé mil·límetres i s’anota una victòria recompensada amb el jersei verd-i-blanc de líder. "El portaré fins al final", diu fent broma el corredor francès, company de Rodríguez a l’Ineos, tot i que sap que avui a Banyoles tornarà a tenir butlletes a l’Euromillones pel triomf d’etapa.