Carvajal, el bàrbar

D’ideologia, no sé si bàrbara, però, sí, de vegades, inquietant, Dani Carvajal va arribar a ser un defensa bàrbar. Aquest lateral semblava tenir un pacte amb l’electricitat. Arribava abans que la pilota, abans que el rival i, si feia falta, abans que la jugada mateixa. Tenia gràcia, lectura, precisió i un punt de mala llet competitiva. Era fiable, incisiu i fins i tot modern en la seva manera d’entendre la feina d’un lateral carriler. Avui, en canvi, continua arribant. Sí. Però tard, malament i atropellant. I allò que al seu dia va ser virtut, s’ha anat convertint, a poc a poc, en un record llunyà de si mateix. La intensitat ara és desmesura; l’anticipació, precipitació, i els seus últims espeternecs de vigor han creuat ja la fina línia que separa l’agressivitat de l’agressió.

Al límit del reglament

Notícies relacionades

L’arrencada del Como de Cesc

Juanjo Brau: "Deixar de treballaramb Messi va ser un alliberament"

El problema no és només físic, que ho és, és també mental. El seu cap continua convençut que pot fer el que feia abans, que les seves cames responen igual, però el cos li respon que no, amb cruesa i crueltat. I en aquest desfasament: entrades a deshora, duels mal mesurats i decisions que arriben sistemàticament fora de temps, cada intervenció té avui un punt de suspens. No del bo, no del defensa que domina l’escena, sinó del que sembla jugar al límit del reglament. I aquest límit acostuma a acabar massa a prop del rival. Massa a prop del mal. Massa a prop de la lesió irreversible. Però allí continua. I els seus rivals (Llorente, Giuliano...), massa a prop del terror i de la presència d’una llitera. Perquè, si alguna cosa sempre ha acompanyat aquest jugador, és una inaudita carta blanca arbitral: el que en d’altres és groga immediata, en ell és avís. El que en d’altres és expulsió, en ell és s ceguesa i "juguin, juguin". I, és clar, si continua així, es pot esperar la tragèdia.

La pregunta ja no és el que va ser, sinó què fem ara amb el que és. ¿Portar-lo al Mundial, diuen a Madrid? Allí sí que expulsen, senyors, així que, si volen posar en perill la feina, el talent i la desimboltura d’una generació de joves mags, endavant... els rivals de ben segur que aplaudiran amb les orelles.