El laportisme sociològic

Laporta va sortir amb més motius encara per perfeccionar l’angle de la botifarra a enemics que fluctuen, ja sigui a la grada com a president sortint –allò de dir-li "ex" com als amors enterrats li va sortir d’aquella manera a Font– o a la llotja, on ell mateix diu que vol morir. Perquè és un governant fet per al futbol, en què la passió descarnada funciona millor que la postura del missioner.

Però si hi ha hagut una cosa que ha sostingut el president és el laportisme sociològic, que arriba allà on no pot fer-ho el líder. Un corrent que ajuda a normalitzar tota mena de situacions, fins i tot les que podrien semblar incompatibles amb un Barça que no ha pas de ser perfecte ni ser més que un club, per molt que així ho defensi el mite. Ens defineixen les tares, no la propaganda.

El Barça és una entitat sexi, voraç i imperfecta, a imatge i semblança del president, i que, amb el bartorossellisme pel mig, pot explicar-se en les dues últimes dècades a partir d’extraordinàries decisions de Laporta: Unicef, Rijkaard i Guardiola –en la primera època–; Flick, Deco i un Lamine del seu costat fins que vulgui Mendes –en la segona–. Però també a partir d’incomprensibles companys de viatge, ja fossin llavors de l’Uzbekistan i després de Moldàvia o el Congo.

Presidencialisme

El resultat electoral va donar raons a Laporta perquè allò de "presidencialista" li quedi curt. És el que vol l’àmplia majoria dels socis que van votar (la participació, 42,34%, va ser la més baixa des de 1997). Però això no obsta perquè en el seu últim mandat no afronti dificultats. Han sigut airejats els racons més foscos de la seva gestió, sabent que hi haurà qui insisteixi en noves vies judicials que permetin arribar on la premsa no ha sigut capaç.

Tampoc hi ajuda que s’hagi obert la veda i s’hagi publicitat la figura d’Echevarría, que havia aconseguit l’impossible equilibri d’aparèixer molt a dins, però gens a fora. D’aquí la seva eficiència.

Notícies relacionades

Laporta a tot arreu

El soci del Barça avala en massa Laporta

Caldrà estar al cas de temes com la grada d’animació, germen del "Barça sí, Laporta no" i que va passar d’estar castigada a ser acceptada amb pinces, o de si hi ha batusses per posicionar-se com a futur dofí de cara al 2031. ¿Elena Fort?

Núñez va resistir 22 anys a la presidència perquè va aconseguir que el nuñisme transcendís el seu final. El laportisme, camí dels 17, ja està transcendint Laporta. I té un bon mèrit.