El paper de la grada

Elena Fort, exvicepresidenta del Barça: "Des de fora és fàcil fer promeses de rebaixes, però són poc realistes"

Va ser vicepresidenta institucional, responsable de l’Espai Barça i portaveu de la junta presidida per Joan Laporta, a qui continua acompanyant en la seva nova aventura electoral

«Un Camp Nou cobert canvia realitats, i això obligarà a revisar els preus»

Elena Fort, exvicepresidenta del Barça: "Des de fora és fàcil fer promeses de rebaixes, però són poc realistes"
4
Es llegeix en minuts
Begoña González

L’advocada Elena Fort (Barcelona, 1970), exvicepresidenta institucional del FC Barcelona i també responsable de l’Espai Barça, repassa l’últim mandat i apunta quines seran les prioritats de la junta de Joan Laporta en cas de guanyar les eleccions del dia 15.

¿De què s’enorgulleix més d’aquests cinc anys de mandat?

El 2021 vam assumir un club arruïnat. Tècnicament, si hagués sigut una empresa, s’hauria dissolt. L’orgull és haver fet un treball diari, dur i gens fàcil, per donar-li la volta. N’hi ha prou amb comparar el club del 2021 amb el del 2026, en tots els àmbits.

¿Quina ha sigut la fita més diferencial a nivell social?

Haver iniciat l’Spotify Camp Nou. És una baula econòmica i de futur que ha de garantir la pervivència del club, però, sobretot, és construir casa nostra. El Barça també s’explica pels seus estadis, que són un element comú de tots els socis. És per això que el que més m’enorgulleix és haver fet realitat aquest projecte malgrat el desgast que ha comportat.

¿El desgast ha sigut personal?

Treballo al Barça perquè l’estimo des que vaig néixer. Ser directiva, ser vicepresidenta, amb atribucions en àrees que evidentment tenen incidència pública, comporta assumir que hi ha un desgast personal. Això passa en aquesta feina i en moltes altres. També és cert que la visibilitat d’estar en un lloc com el Barça és molta. Però jo ho assumeixo amb perfecta normalitat: assumeixo que hi ha gent a qui, siguis on siguis, no li agradarà el teu treball. Una altra cosa és que això traspassi límits més personals.

Les obres de l’Spotify Camp Nou han sigut un dels punts més complicats. ¿Com valora vostè tot aquest procés?

Una obra així, al segle XXI, s’enfronta a unes normatives i uns processos que són molt més complexos i restrictius que en el passat. La gestió de llicències i el control administratiu són diferents. No ha sigut fàcil ni per a l’Ajuntament ni per a nosaltres, però hem après dia a dia a gestionar aquesta complexitat. Al principi va costar trobar una dinàmica i després s’ha anat consolidant. Queda una part important, però el projecte avança i serà un camp únic.

¿Com és actualment la relació amb l’Ajuntament?

És bona. En processos així sempre hi ha moments de disconformitat puntual, perquè els plans són immensos i qualsevol modificació passa per un procés molt burocràtic. ¿Ens hauria agradat que certes fases fossin més ràpides? Sí, però ho assumim i hi treballem.

¿Quin pla tenen per a la grada d’animació, un dels punts més conflictius del mandat?

Amb un Camp Nou nou i una estructura física diferent, hem hagut de repensar moltes coses: abonats, ubicacions, recorreguts, seguretat… i una d’aquestes és la grada d’animació. La vam haver de canviar d’ubicació per raons de seguretat i de recorreguts d’aficions; es va passar del Gol Nord al Gol Sud, i es va treballar l’adaptació física. Però també tocava repensar el model. El 2018 es va optar per quatre grups i funcionava. Amb el temps vam detectar que hi ha molts joves en llista d’espera que no són abonats i fa anys que esperen. S’ha de buscar un model més obert.

¿Serà això una prioritat del pròxim mandat?

Sí. La grada és un punt important i va pel bon camí: hi ha negociacions i desavinences, però s’hauria de poder implementar. La tornada definitiva a l’Spotify Camp Nou és una prioritat. Ara estem amb el sistema de passis, un abonament provisional mentre duren les obres. Hem pres la decisió més justa: mentre no puguin tornar tots els abonats, tothom parteix de zero, sol·licita l’accés i qui vol hi va. Això genera incomoditats perquè la gent no ocupa el seu seient habitual. La nostra obsessió és que tothom pugui tornar al seu lloc.

¿Exactament al mateix?

Per normativa i per canvis físics, l’estadi no serà exactament igual i la ubicació pot variar. Però hem treballat perquè cada abonat torni al lloc més pròxim possible al que tenia. Tenim un compromís clar: tots els abonats que van deixar el Camp Nou el 2023 podran tornar. Això permetrà reactivar i moure la llista d’espera. Creiem que podrem alliberar més de 5.000 places –veurem la xifra exacta–, però està previst que es redueixi la llista.

Altres precandidats van promoure abaixar o congelar abonaments. ¿S’ho han plantejat?

En campanya, quan estàs fora del club, és fàcil fer promeses que sonen bé però que sovint són poc realistes. Ficar els turistes a la tercera graderia, amb el matís que cal definir què són turistes, no es pot fer. Fer una grada de 10.000 abonats, tampoc. Nosaltres sempre ens hem compromès que els abonaments siguin el més econòmics possible, però la reordenació material de l’estadi obligarà a replantejar paràmetres i preus per zones. Un estadi cobert canvia realitats: qui abans es mullava ara no, i això obligarà a revisar els preus. No es tracta d’una pujada lineal, sinó d’una reordenació completa, intentant mantenir preus el més econòmics possible dins del marc d’ingressos que necessita l’estadi. El preu de l’abonament que tenim és molt econòmic. Incloem tota la temporada i la mitjana de preu per partit és de 20 i 40 euros. Dir que rebaixes l’abonament és fer unes promeses que no tenen sentit. Hem de ser seriosos.

Notícies relacionades

¿Com pensen recuperar la proximitat amb socis i penyes que se senten allunyats?

Mai hem abandonat el soci, però les obres han generat incomoditats. Les decisions s’han pres pensant en el soci, però els avisos amb dies d’antelació o no tenir sempre el mateix seient són molèsties provisionals que es produeixen per una raó: estem construint un estadi i garantint que el Barça continuï sent dels socis. Ha sigut una travessia dura, però el missatge majoritari ha sigut: "Gràcies i endavant».