Un assaig al Camp Nou per a futures gestes

El culer s’ha passat dies il·lusionat, alimentant un somni que ja ha viscut despert, seguint una tesi d’un vell savi que no era esportista ni psicòleg ni de bon tros culer. "Prefereixo ser optimista i tonto que pessimista i estar en el correcte", va dir Albert Einstein. O a ell se li atribueix la frase.

Caldera en combustió

Durant tres setmanes han desafiat al seny els barcelonistes. Amb motius fundats. Des de la catàstrofe del Metropolitano i l’afegit de la derrota de Girona, els de Flick van golejar el Mallorca i el Vila-real. Només va faltar que Fermín deixés anar un gran xut al minut, que Bernal marqués a la mitja hora i que Raphinha tanqués el primer temps amb el 2-0 perquè la caldera estigués permanentment en combustió. Es va apagar passada una bona estona que s’hagués buidat la gespa.

A l’equip li faltaven titulars com Eric i De Jong, experts com Lewandowski, recanvis útils com Gavi i Christensen, però al camp hi havia Pedri. Era el tercer partit des de la seva reaparició, però Flick va disparar aquesta bala en el primer minut. Si havia de substituir-lo i preservar-lo per a futurs compromisos, ja ho faria quan hi hagués la certesa que l’impossible no seria possible.

El va aguantar fins al final contra el dictat de la prudència. En el minut 70 el Barça esgotava la tercera oportunitat de canvis per la lesió de Balde i Flick volia introduir Araujo. Podia fer una segona substitució, la cinquena en total, i va cridar Pedri per consultar-l’hi. Marc Casadó es preparava per entrar, però es va treure de nou la samarreta.

Com si fossin rivals

El nou Camp Nou va ser un banc d’assajos com a escenari de futures epopeies, tot i que millor seria evitar-les en els partits d’anada. La Grada d’Animació va reaparèixer a l’estadi blaugrana, gairebé de manera furtiva. En el córner de Gol Sud, el triangle de seients que és a sobre del nou túnel que s’ha construït, limitat a 750 persones, mentre tot el fons de la porteria seguia amb lones; un enclavament i una limitació tal que fos la representació de la inflada visitant (la de l’Atlètic era en un córner del Gol Nord a la segona graderia).

Notícies relacionades

La defensa més criticada: el Barça és el menys golejat de la Lliga

Simeone persegueix la seva obsessió de ser el Moisès de l’Atlètic

Els seus integrants passaven un examen i es van esgargamellar en ànims perquè la seva reivindicació per tornar al Camp Nou sigui escoltada. Van estar envoltats d’una fila de stewards que, en efecte, donava a entendre que a aquest sector se’l separava de la resta d’espectadors com si fossin adversaris perillosos.

La sortida dels futbolistes va estar acompanyada de focs artificials, al principi compassats amb l’himne del Barça amb l’afegit d’un joc de llums per caldejar l’ambient, predisposat des de fa dies. Van marxar ovacionats, amb les banderes onejant a les grades i escoltant "Ser del Barça és el millor que hi ha" cantat per una grada orgullosa. Van guanyar per golejada. L’eliminació va ser un accident.