Sumes que no sumen

En l’univers sempre imprevisible d’unes eleccions a Can Barça, on el carisma d’algun fonent Parmigiano Reggiano damunt d’uns macarrons, conviu amb excels de color ja groguenc o discursos motivacionals que recorden el xat GPT, ha irromput un últim esclat d’emergència: la fusió de tots contra Laporta. Una espècie de film hollywoodià de Venjadors del descontentament però amb més urgències que superpoders.

La unitat i la transparència col·lectiva davant la suposada opacitat d’una llotja. L’aritmètica és temptadora; si A és perdedor, B és perdedor i C és perdedor, potser A+B+C obraran, per suma, el miracle. El problema és que les eleccions no són un full de càlcul, sinó una qüestió de relat, credibilitat i lideratge. I aquí és on hi ha sumes que resten. No, el "tots contra Laporta" no garanteix l’èxit. Cada aspirant té el seu caràcter, el seu equip, el seu somni i idea de club. No és el mateix un gestor al qual li agrada ser obeït sense massa coneixement, que un agitador amb poc consell, fins i tot ple d’ambició i futur, que un nostàlgic de l’ahir i d’un 4-3-3 d’hemeroteca. I barrejar-ho tot a 14 dies de les urnes té més pinta de còctel desesperat que de projecte unificat.

Notícies relacionades

L’esmorzar sorprenent del kenià que va baixar de les dues hores a la marató de Londres: dues torrades amb mel

La història oculta de l’equip de futbol de Txernòbil

Si aquesta confluència l’haguessin treballat fa mesos, amb temps per debatre, cedir i construir un programa comú, avui estaríem parlant d’una suma de projectes convertits en una ferma alternativa. Els socis votarien una visió compartida, un full de ruta clar, una opció sòlida. Però quan la foto es prepara a correcuita, la sensació no és de sinergia, sinó d’urgència.

I la urgència, en política blaugrana, fa olor de derrota anticipada. Perquè quan diversos candidats que no arrenquen decideixen fondre’s en una abraçada tàctica a dues setmanes de les eleccions, un no pensa en la força de la unió, sinó en l’aritmètica del naufragi. La suma de perdedors no dona un guanyador. Dona un perdedor més gran. Amb més logos, això sí. Més logos i més cadires que, probablement, mai arribarà a poder ocupar.