L’alliberament de Lamine Yamal

L’astre es va apagar de tal manera que va perdre fins a 24 pilotes, ofegat pel marcatge d’Arnau, que únicament li va permetre quatre driblatges bons de nou intents (44% d’èxit), una xifra bona per a qualsevol extrem. Terrenal i discreta per a ell.

En 12 dies, després de tocar fons a Girona, Lamine s’ha alliberat per ressorgir amb una grandesa espectacular, firmant una altra pàgina més als llibres d’història culer amb un triplet als 18 anys i 230 dies, superant Giovani dos Santos (19 anys i 6 dies) i Messi (19 anys i 259 dies). Feia setmanes que no gaudia del joc. Havia perdut fins i tot el somriure.

Sense la pubàlgia

El seu joc màgic i, sobretot, imprevisible, l’estava abandonant, sense tenir si més no la coartada de la pubàlgia que no el va deixar viure tranquil en els quatre primers mesos de la temporada. En realitat, lluitava contra el record de l’enlluernador final de curs que el va elevar, i de manera vertiginosa, al cim, entre els millors –sinó el millor– jugadors del món.

Topava, per tant, amb si mateix. I amb el nou ordre que el mateix Lamine Yamal havia generat. Aquest ascens en la cimera implicava que la seva vida ja no s’aturava en esquivar el lateral esquerrà que se li posés per davant. Era al lateral, al migcampista que ajuda i a l’extrem rival i... A aquest nou ecosistema s’ha hagut d’acostumar el jove de 18 anys, impulsat per unes exigències a què ningú pot respondre.

"La gent vol que amb 16 anys faci gols, ja m’agradaria també a mi", va dir amb serenitat l’adolescent que ha enterrat la nostàlgia per Messi. Parlava amb la pilota que acreditava el seu primer triplet, convertit ara en el màxim golejador del Barça després d’anotar 18 gols, igualant el seu escorcoll personal de la passada temporada i superant el que hauria de ser el primer productor.

Cop a la cara

Robert Lewandowski és ara suplent. El va acompanyar al marcar el quart gol contra el Vila-real, però no hi serà davant l’Atlètic. En la mitja hora que va ser en el camp, es va endur un cop a la cara que li va provocar "una fractura òssia a la cara interna de l’òrbita de l’ull esquerre", segons el comunicat mèdic oficial del club, que va avançar, a més, que Lewandowski és baixa.

En cada gol hi va haver diferents Lamines. Precís i quirúrgic va estar en l’1-0, premiant el valuós treball previ de Fermín. Descomunalment màgic en el 2-0 honrant el record de Neymar, un dels seus ídols, amb dos regatejos dolços i melindrosos, aixecant una obra d’art. I astutament generós se’l va veure en el 3-1 per estar a l’altura d’aquesta meravella d’assistència firmada per Pedri. Amb aquesta passada va eliminar l’exquisit migcampista canari vuit jugadors del Vila-real.

Els gols de Lamine Yamal van arribar com a conseqüència del joc. Res a veure amb l’ofuscat extrem de Montilivi. Va produir tant, i tan bo, en 73 minuts que les estadístiques no expliquen realment el seu impacte en el partit. "Va entrar en el partit amb l’1-0 i el que va passar a partir d’allà va ser excepcional", va admetre Flick. A Lamine li va retornar l’autoestima perduda. "No m’he sentit feliç jugant a futbol", va dir mentre assaboria el seu primer triplet després de sis rematades, quatre a porta.

Més gols que Vini i Rodrygo

Notícies relacionades

El jutge Pedraz rebutja la denúncia d’un soci contra Laporta i deixa la porta oberta que s’investigui a Barcelona

Bezzecchi arrasa, Acosta més líder i Márquez punxa

Just quan arriben els revolts del curs (demà toca a la Copa pujar a l’Everest per remuntar el 4-0 de l’Atlètic, amb el futur a Europa davant el Newcastle a la cantonada) Lamine explica amb el seu joc que s’ha alliberat.

Alliberat dels fantasmes que el perseguien mentre el seu futbol apaivaga els que el venen esperant. Ell només porta més gols (18) que Vinícius (13) i Rodrygo (3) junts. Acabat el partit, Lamine, ja amb la pilota a la mà, se’n va anar a abraçar la seva mare, que l’esperava al costat de la banqueta visitant. Després va deixar un missatge contundent sobre el duel de Copa. "1% de possibilitats, 99% de fe," va escriure a Instagram. El mateix missatge, idèntic en les paraules i en el mitjà, que va transmetre Neymar abans de la remuntada al Paris SG amb aquell inoblidable 6-1 (març del 2017) simbolitzat en el gol de Sergi Roberto.