L’insòlit desplaçament a Sant Andreu: seguidors del Lleida que viatgen per esbroncar jugadors del Lleida

«Donem la benvinguda al centenar d’aficionats del Lleida CF que s’han desplaçat fins al nostre estadi. El Sant Andreu sempre serà al costat del Lleida. Donem-los un fort aplaudiment», es va proclamar des de la megafonia abans de començar el partit. Els hi van regalar aquest aplaudiment. I va començar el partit, i aquest centenar d’aficionats es van posar a xiular tan fort com els va donar els pulmons cada vegada que la pilota passava pels peus del defensa Joan Campins o les mans del porter Pau Torres, jugadors de l’Atlètic.

Els van anomenar traïdors i coses així, per haver jugat abans al Lleida Esportiu o el Lleida CF, els hereus de la UE Lleida que va estar a Primera, tres destrosses financeres, i ara alinear-se amb el gran satan. S’entén com a tal el club de potents empresaris de la ciutat que aquests sorollosos seguidors detesten perquè va comprar la plaça a Segona RFEF d’un Lleida CF que, per impagaments, va descendir a Tercera RFEF. Per això i també perquè anteriorment van competir amb el nom de Badalona Futur contra l’equip lleidatà, encara propietat d’un exjugador gallec-suís, Luis Pereira, que està desaparegut.

Irònicament, va ser un error bastant garrafal de Torres el que va propiciar el triomf del Sant Andreu. I va ser Campins qui va rebre la màxima hostilitat, en particular a l’anar a treure un fora de banda just davant la ubicació d’aquests aficionats. L’àrbitre va parar el partit i la megafonia va demanar correcció. La cosa no va passar a més.

Els socis del Lleida CF van entrar gratis, convidats pel Sant Andreu, i l’Atlètic Lleida no va enviar representació institucional. «És molt trist. Ha calat un relat d’odi que s’ha fomentat contra nosaltres quan l’únic que pretenem és que torni el futbol d’elit a Lleida», assenyala el club. I aquest relat s’alimenta de causes infinites per a la discòrdia. L’ús compartit del Camp d’Esports, per exemple, al principi de temporada. O, l’última, el registre per part de l’Atlètic Lleida de l’escut original de la UE Lleida, cosa que va motivar un encreuament de comunicats just el dia abans del partit.

Per a gent de Lleida

L’Atlètic va sol·licitar davant l’Oficina Espanyola de Patents i Marques el registre de l’emblema el juliol passat. En el seu comunicat va remarcar que ja al seu dia, el 2019, va registrar el nom històric de la UE Lleida quan va estar disponible legalment i en vista que els gestors de l’entitat no havien fet res sobre això. «Podien haver demanat ells l’escut i no ho van fer. És patrimoni de la ciutat», van subratllar.

L’objectiu, van dir, no és utilitzar el nom i l’escut mentre el Lleida CF estigui en actiu i competeixi, sinó protegir-los davant la incertesa econòmica i legal que envolta el club de Tercera RFEF. «Que el tingui gent de Lleida i no de fora per si un dia algú vol emprendre el projecte», remarquen.

Notícies relacionades

El jutge Pedraz rebutja la denúncia d’un soci contra Laporta i deixa la porta oberta que s’investigui a Barcelona

Bezzecchi arrasa, Acosta més líder i Márquez punxa

El Lleida CF, que es considera com «l’únic successor legal i històric» de la UE Lleida, va criticar agrament el «nou intent d’usurpació de la identitat i apropiació de la història» del club. L’Atlètic, per la seva banda, aprecia mala fe en els gestors del Lleida CF, que ja sabien des de feia mes i mig el pas fet davant l’oficina de patents i ha esperat a la prèvia de la trobada contra el Sant Andreu per divulgar la informació per tal de justificar l’insòlit desplaçament al Narcís Sala.

Mentrestant, bona part de la ciutadania viu amb indiferència aquest conflicte perpetu, amb ramificacions polítiques, i semblen més bolcats amb l’equip de bàsquet, l’Hiopos Lleida, i el bon ambient que es viu al pavelló de Barris Nord.