Una botifarra contra tot

Quin riure. Una altra vegada, una botifarra de Laporta. La primera (retransmesa, és clar) va ser de ràbia, perquè, mentre alguns es fregaven les mans, des del poder central algú va llançar un cable que va retallar la crisi més gran de govern per les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Cal tenir amics fins i tot a l’infern. Al fons a la dreta.

La segona botifarra, aquest dissabte al Camp Nou en plena broma antimadridista, va ser de pura joia. Perquè el món se’n pot anar a la porra, però les masses el volen a ell. Perquè riu, crida, plora i canta. Perquè parla sense papers. Perquè el denuncien davant l’Audiència en plena precampanya com qui no vol la cosa –la sordidesa també és fil conductor de la història del Barça– i ell pot rematar la setmana aclamat i fent la botifarra.

L’escena va ser divertida i entranyable. Laporta es va aixecar perquè volia saltar. Li sortia de dins. I la cort, al veure-ho, va haver de fer el mateix. La gràcia no va ser la mateixa, però tant és. Tots volen ser com Laporta, els de dins i els de fora, però no hi ha manera.

Notícies relacionades

L’insòlit desplaçament a Sant Andreu: seguidors del Lleida que viatgen per esbroncar jugadors del Lleida

El jutge Pedraz rebutja la denúncia d’un soci contra Laporta i deixa la porta oberta que s’investigui a Barcelona

Martin Amis té un llibre que sempre val la pena revisitar. Es diu Koba el Temible i narra alguna de les peripècies de Stalin. Explica Amis com els membres del partit, després d’haver-se empassat un discurs d’hores del seu líder –tampoc utilitzava papers–, podien passar-se una eternitat aplaudint. Fins que els sagnaven les mans. I pobre d’aquell que deixava d’aplaudir el primer i l’enganxaven.

Diuen que aquesta precampanya electoral no ha tingut gaire nivell. Bé. Mentre Laporta s’enfila a un tractor, condueix toros a Mercabarna i cuina macarrons entre la mainada al Bar Bocata –sí, deliciosos–, els opositors s’han gastat els seus diners. Han fet un bon grapat de propostes. Han repetit moltes vegades les ombres del mandat. I fins i tot han repartit clauers i samarretes. Però no hi ha res d’això que pugui amb el desconeixement –les parades de recollida de firmes semblaven les atraccions desballestades del parc d’atraccions de Montjuïc– ni, sobretot, amb la fascinació que provoca un Laporta que levita a cop de botifarra.