Lamine, Pedri i Andreu

Quan la ràdio (la SER de Flaquer) ens va xivar que Andreu Buenafuente era a la graderia vaig pensar que alguna cosa bona li havia de passar al Barça. No vaig poder imaginar, és clar, que Lamine faria tres gols i seria més feliç encara que un noi de la seva edat.

Lamine semblava un nen esperant al costat de la graderia que els pares, amics o companys d’escola li saltessin al coll per felicitar-lo per aquesta gran alegria de la seva vida. No se’m va acudir atribuir el primer gol a la sort pròpia de Lamine, però el cas és que quan veiem partits sempre atribuïm els resultats, i fins i tot les jugades, a algun amic, encara que no sigui al camp.

Sempre he sigut aficionat al Barça, des que tenia 11 anys. El meu germà, per exemple, no va anar mai al futbol, però jo escoltava els partits (a Radio Club Tenerife, la SER illenca de llavors) com si fos al camp. No coneixia els jugadors, però em sabia tots els noms propis.

Un dia, en un partit contra el Madrid de Di Stéfano, Helenio Herrera va fer jugar Vergés, que era més aviat suplent. Com que jo era de les estampetes, coneixia la cara del mig volant que, en aquell partit, va fer un gol o el va donar. A l’acte li vaig trobar una retirada... amb el meu germà, perquè tots dos semblaven mecànics, i almenys mon germà ja ho era.

Notícies relacionades

El primer triplet del 10 per celebrar el cent de Flick

Lamine firma una obra mestra

En aquesta ocasió, vaig atribuir a l’Andreu, que en certa manera és com el germà de tothom, els tres gols de Lamine, que ara podria ser (¿en el partit contra l’Atlètic, per exemple?) un talismà del Barça.

Vaig ser feliç per trams. Quan va entrar Pedri, que és canari com gairebé tothom que es fa dir Pedri, vaig tenir la sensació que marcaria. Perquè, quan entra a deshora, la graderia es converteix en el seu mirall, com si hi fos per dir al Barça que millori, que guanyi el partit a força, sobretot, de joc més que de sort. Quan Lewandowski va marcar, vaig sentir que també havia sigut Pedri qui l’havia inspirat. ¿Que no va ser així? Bé, tampoc Andreu Buenafuente va marcar els gols que s’atribueixen, naturalment, a Lamine Yamal.