Flick no toca la idea, però altera les jerarquies del Barça

Dues derrotes consecutives, i tan dures com el 4-0 de l’Atlètic a la Copa i el 2-1 del Girona a la Lliga, van remoure els fonaments del Barça. I els de Flick. Però el tècnic, després d’una setmana plena de reunions al vestidor, on es va debatre de tot, no va modificar ni un mil·límetre la seva idea de joc, però sí que va alterar les jerarquies del grup.

Alguna cosa s’està movent a l’interior, conscient l’alemany que havia d’intervenir per despertar un equip que havia sigut sacsejat. I va intervenir per recuperar el liderat amb el balsàmic 3-0 al Llevant aprofitant la inesperada caiguda del Madrid a Pamplona contra l’Osasuna.

Flick va actuar des de la pissarra. Ho va fer recuperant un migcampista tradicional en la figura del jove Marc Bernal, una cosa a què havia renunciat, tant al Metropolitano com a Montilivi, on va apostar pel Barça dels cinc davanters, fent cohabitar Fermín i Olmo de sortida. Convivència que es va truncar bruscament diumenge.

I després va voler deixar el seu segell amb els canvis, prescindint de dos dels tres davanters, assumint el que això implicava. O sigui que Lewandowski i Lamine Yamal marxessin abans de temps del Camp Nou, enfadats tots dos per veure els minuts finals des de la banqueta. Frustrats tots dos perquè van topar amb la pitjor versió d’ells mateixos contra el Llevant. El polonès només va deixar dues rematades (una a porteria) en els 66 minuts que va jugar. El del planter va firmar tres xuts (cap a porteria) en els 88 minuts que va actuar. "¿S’ha enfadat Lamine?", es va preguntar el tècnic sabent la resposta.

Però l’alemany va evitar el duel dialèctic amb les estrelles, obligats a menjar-se el seu enuig ells mateixos. Com que cap d’ells va dir res després del partit, falta confirmar si aquest enuig era únicament per la mesura del seu entrenador. O era, en realitat, una fúria interior perquè no es reconeixen en aquests estranys dies de falta de punteria.

Mentre els davanters s’han quedat a les fosques en els tres últims partits (ni un sol gol de Lamine, Lewandowski, Raphinha ni Ferran coincidint amb la lesió de Rashford), Flick va comprovar que era necessari corregir algunes disfuncions, i greus, que s’havien advertit en el funcionament del Barça.

Bernal porta l’ordre

Notícies relacionades

Arrasate, una bona persona

Sorloth espanta el Bruges amb tres gols i dona el pas a l’Atlètic

Amb Marc Bernal, el grup va disfrutar de l’ordre i equilibri que no va oferir a Madrid ni a Girona. Ni una sola passada va fallar el jove blaugrana diumenge: 47 va fer-ne davant el Llevant, 47 van ser bones. O sigui, la perfecció més enllà que anotés l’1-0 transformat en un inusual davanter centre. En sis dies, i des de la derrota a Montilivi, Flick ha canviat diverses coses perquè no només ha apostat per Marc Bernal. A Balde l’ha desposseït del rol de lateral esquerre titular, assumit per Cancelo contra el Llevant. El portuguès va tenir un excel·lent protagonisme ofensiu deixant una assistència a Frenkie de Jong en el 2-0 i es va guanyar els elogis del tècnic.

I just la tarda en què tornava Pedri, recobrava el Barça el liderat a l’espera que els seus davanters trobin l’interruptor per encendre el llum. Mentrestant, Flick passava del Barça dels cinc davanters al dels dos centrecampistes (Bernal i De Jong).